Amb el rostre compungit i el cap cot compareixia el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, després del Consell de Ministres d'aquest dilluns. No podia esquivar la roda de premsa a la Moncloa on s'anunciava l'aprovació del sostre de despesa, com sí que ho havia fet amb la de la setmana anterior, després de la seva reprovació al Congrés. Aleshores va intentar fugir dels periodistes a la sortida de l'hemicicle, fins que va veure's obligat a oferir unes declaracions. Però ahir Montoro encarava un altre front d'envergadura: ser potser corresponsable de la dimissió de l'exministre José Manuel Soria, i del presumpte tràfic d'influències que hauria dut a terme el despatx fundat per ell, Equipo Económico.

"Això és la política", deia Montoro denunciant que existirien interessos fàctics perquè dimitís. Entre ells es trobarien les acusacions de Soria, relatives que el titular d'Hisenda hauria traslladat a Mariano Rajoy l'existència d'un compte bancari a Suïssa de la mare de l'exresponsable d'Indústria. Però el ministre econòmic evitava pronunciar-se i afirmava que no podia revelar "cap informació sobre cap contribuent". "No parlo i no faig valoracions al respecte", es defensava. Era el mateix Montoro que en moltes ocasions s'ha protegit dels seus adversaris –desafiant– sota el coneixement de què disposa. "Hi ha més casos al seu grup", va amenaçar el PSOE, abans que votés sí a reprovar-lo per l'amnistia fiscal declarada inconstitucional.

La qüestió és que Soria és el ministre que va sortir de l'executiu pels papers de Panamà. El mateix Montoro va girar-li l'esquena fa mesos, quan va dir que cap membre del govern espanyol podia seguir al càrrec "si havia operat a paradisos fiscals". La fredor del ministre d'Hisenda i la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, en aquella mateixa taula del Consell de Ministres hauria deixat cicatrius en Soria. Aquest els deixa en mal lloc les memòries que estaria a punt de publicar, considerant que li havien fet un ajustament de comptes per tensions passades al gabinet. Però a la Moncloa recorden que l'exministre va marxar pel cas Panamà, no pel compte de la mare.

El fet és que la situació de Montoro frega la gravetat després que un diari de l'espectre del PP s'hagi apuntat a la càrrega. ABC va publicar que el despatx fundat per Montoro hauria comès tràfic d'influències. El periòdic deia que el 2011 Rodrigo Rato, llavors president de CajaMadrid, va organitzar trobades entre ell i l'Ibex-35 per explicar-los les polítiques econòmiques que aplicaria el PP. Més tard, el 2012, el titular d'Hisenda va presentar a la Comissió Delegada d'Afers Econòmics un informe criticant la retirada de les primes a les renovables. Soria, que impulsava la retirada, va veure com el text era igual que el presentat per Abengoa –assessorada pel bufet en qüestió, Equipo Económico.

El ministre es nega a oferir explicacions al Congrés i es refugia en la tasca de dècada i escaig al capdavant de l'administració. "Estic fora del despatx des del 2008, hauran de fer-ho els qui estan allà", va afirmar recordant que aquell mateix any el negoci va ser traspassat al seu germà. Més tard, es justificava que el front que l'acorrala no seria pitjor que l'arribada al govern l'any 2011, quan es destruïen 300.000 llocs de treball amb la crisi. "Jo tinc una responsabilitat a complir i la compliré fins a l'últim dia", afegia traient pit d'haver salvat els Pressupostos del 2017 –tot i que a cop de talonari amb els partits nacionalistes– i no descartar la rebaixa fiscal que exigeix Ciutadans.

Però Montoro no tem marxar de l'executiu espanyol, i encara menys, els envits del "nou PSOE". Té la jubilació a tocar i ell no es troba en la llista que li demanen els socialistes sobre els amnistiats el 2012. "Absolutament gens" el destorba això, perquè Hisenda va promoure una modificació de la Llei General Tributària perquè fos públic. Menys l'atabala que les comunitats del PSOE votin en contra dels objectius de dèficit, o que Catalunya s'hi oposi. Sap que podrà revalidar la majoria dels pressupostos del 2017 per al 2018 i, a davant el front que l'assetja, té clara una premissa: que la política "no va de com un mateix es lleva i se sent cada dia", sinó dels resultats, i d'amics. I aquí solia tenir el suport de Rajoy i Santamaría.