Observi aquestes tres portades de l'ABC. Són de dimecres, dijous i divendres:
Sorprèn molt que un diari molt (MOLT) pròxim al Gobierno dediqui TRES dies (TRES), la seva portada a un ministre i no precisament per dir-li bonic. Sobretot perquè un d'aquests dies la gran noticia a Madrit (concepte) era la celebració dels 40 anys de les primeres eleccions generals després del franquisme, que van ser la gran santificació d'aquesta monarquia de la qual sempre n'ha fet bandera l'ABC. O sigui, molt gros ha de ser l'enfrontament Montoro-ABC perquè el seu tema passi per davant del Rei (bé, i de la resta) durant TRES dies TRES.
Ningú sap què ha passat exactament, però el cas és que l'ABC tenia una exclusiva sobre un presumpte tràfic d'influències del ministre Montoro i l'ha publicat amb tota l'amplificació que ha pogut. I per triplicat. I posats a especular, potser l'important no sigui la resposta sinó les preguntes: de què és ministre Montoro? D'Hisenda, oi? ¿I és Montoro qui va per Madrit (novament concepte) fent-se el milhomes dient: "yo he sido el único que le he hecho una paralela a Aznar y tuvo que pagar", oi? Doncs com va dir el filòsof: "no hase falta desirt nada más".
De què acusen Montoro?
L'ABC acusa Montoro, bàsicament, de tràfic d'influències. El 2006, estant fora de la primera línia política, va fundar "Montoro y Asociados" i el 2008, quan hi va retornar, va traspassar les accions al seu germà Ricardo. Llavors l'empresa va passar a anomenar-se "Equipo Económico". El 2011 Rodrigo Rato, llavors president de CajaMadrid, va organitzar unes trobades entre Montoro i els màxims representants de l'Ibex-35, els banquers més importants i el més selecte de l'empresa per explicar-los les polítiques econòmiques que aplicaria un PP que tothom assenyalava com a guanyador de les eleccions. Evidentment a les empreses els interessava molt fer relacions amb qui estava cridat a ser el futur ministre d'Hisenda. Montoro va anar a totes aquestes trobades amb Ricardo Martínez Rico, president i màxim accionista d'Equipo Económico, a qui també l'interessava molt entrar en contacte amb les empreses.
Un cop al govern, l'ex empresa de Montoro va fer diversos informes a organismes i multinacionals per ser presentats a les administracions amb l'objectiu d'intentar aconseguir canvis de regulació que els beneficiessin. Equipo Económico defensa aquesta activitat, però hi ha diversos casos poc clars. En destaco dos:
- El Cas Abengoa. Montoro va presentar el 2012 a la Comissió Delegada d'Afers Econòmics un informe del seu gabinet criticant la retirada de les primes a les renovables. El ministre d'indústria, José Manuel Soria, que impulsava la retirada, va veure com l'informe del ministeri de Montoro era igual que el presentat per Abengoa defensant els seus interessos. L'empresa que assessorava Abengoa era Equipo Económico
- El cas Cambres de Comerç: El jutjat 22 de Madrid investiga un contracte de 216 mil euros que les Cambres de Comerç van adjudicar a Equipo Económico per impulsar una nova llei del ram. Sense concurs públic.
La resposta de Montoro
I, com ha reaccionat Montoro a les portades? Amenaçant l'ABC amb "anar als tribunals". Un cop reprovat pel Congreso, va dir que estava esperant que "algú es passi la ratlla per defensar el meu honor, però ara no puc fer-ho només amb una portada que diu que vaig fundar un despatx. Si usen la meva foto en una portada, jo què faig? Sí, vaig fundar un despatx. Això és dolent per Espanya?
La resposta d'ABC a Montoro va ser un editorial on li recordava que una jutgessa ha admès una querella contra el seu ex despatx i hi deia coses com: "Más allá de que este periódico se sienta honrado con la «advertencia» del ministro, sus palabras suponen un ataque a la libertad de expresión y al derecho a la información impropio de quien ostenta tan alta responsabilidad pública. Montoro no ha desmentido lo publicado por este periódico y ha reconocido que estamos «midiendo el terreno», una apreciación que viene a confirmar que su malestar no responde a la falta de veracidad de las informaciones, sino al hecho de que utilicemos su imagen y su nombre, lo que añade más gravedad, si cabe, a su amenaza". I afegia: "Montoro debería saber que en un Estado de Derecho los límites a la libertad de expresión no los marca un ministro, sino la ley. Y que ABC, desde el más escrupuloso respeto al ordenamiento jurídico, seguirá informando por mucho que el titular de la cartera de Hacienda haya dejado claro que nos vigilará de cerca para ver si nos pasamos de la raya. Nuestra raya la tenemos muy clara: la verdad, por encima de todo (...) Quien ayer sobrepasó los límites fue el ministro de Hacienda".
Paral·lelament, una de les columnistes estrella del diari, Isabel San Sebastían, escrivia un article on hi deia coses com: "Ningún ministro de la democracia ha gozado como él fustigando al contribuyente con sus amenazas desde el púlpito y sus inspecciones selectivas. Su martillo de herejes fiscales ha golpeado sin piedad a periodistas críticos, artistas icónicos, ídolos del deporte, políticos representativos del PP que dejó de ser y demás chivos expiatorios útiles para sembrar el terror ardiendo públicamente en una hoguera mediática sabiamente alimentada con filtraciones de expedientes supuestamente secretos (...) Ha consentido (cuando no alentado) la utilización espuria de información personal protegida por la ley tributaria y alardeado sin recato del poder prácticamente ilimitado que ejerce a la diestra de Soraya y de Rajoy" (....) ¿Tráfico de influencias? Un observador avezado diría que sí. De libro. Tanto, que de haberse destapado el asunto en algún lugar provisto de una moralidad pública más exigente que la nuestra el protagonista de la noticia habría presentado ya su dimisión o habría sido cesado por el bien del partido y el país al que representa. Aquí, como es bien sabido (...) sólo el pulgar marianil decide entre la vida y la muerte política.
Pam! I amb la mà oberta. A veure com continua aquesta passió desenfrenada que promet moments de molt d'amor...
Un Rei emèrit marginat
Amb l'ABC dedicat a Montoro, La Razón s'ha quedat en exclusiva l'exaltació dels 40 anys de pau... constitucional, però amb crítiques a l'absència del Rei Joan Carles l'Emèrit Primer. I crítiques poc dissimulades al fet:
Madrit (concepte) bull. I la barca comença a tenir massa forats. Com el que afecta Mauricio Casals, president de La Razón. Casals, també home fort de Planeta, està sent investigat per l'UDEF com a presumpte mediador entre els ministeris d'Economia i Industria perquè el Grup ZED (dedicada als vídeojocs) rebés subvencions fraudulentes del Gobierno. Com van veure la noticia a El Mundo? És la marcada amb un cercle:
I, com la van veure a La Razón? També està marcada:
Estan passant moltes coses i l'Estat "corrupte" veu com l'Estat "honrat" assetja la seva fins ara intocable impunitat. De moment només són fletxes de paper contra la pedra dels seus gruixuts murs. Ha quedat demostrat aquesta setmana amb les revelacions del Cas Villarejo, diumenge, i del documental "Les clavegueres d'Interior", que va ser passat dimecres en un cinema de BCN perquè cap cadena d'àmbit estatal l'ha volgut emetre. Als dos llocs s'han fet acusacions molt greus i no ha passat res. Ni la Fiscafina (la Fiscalia que afina), ni cap jutjat, ni cap tribunal ha actuat d'ofici per aclarir tot el que ens han explicat. Curiós, no troba? O no...