María Jesús Montero ha exposat aquest divendres la lletra petita del nou sistema de finançament del règim comú, pactat aquest dijous entre Oriol Junqueras i Pedro Sánchez en una reunió al palau de la Moncloa i que suposarà 21.000 milions d'euros més per a les autonomies; dels quals 4.700 milions seran per a Catalunya. En una roda de premsa des del seu Ministeri d’Hisenda, la vicepresidenta primera ha confirmat que la intenció del govern espanyol és convertir el model singular per a Catalunya en un sistema de singularitats per a tothom. “No pot existir un model a mida d’una comunitat autònoma”, ha manifestat. El nou sistema, que incrementa la cessió de l’IRPF i l’IVA a les autonomies, serà exposat el pròxim dimecres en una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera. Hisenda confia presentar-lo al Congrés dels Diputats abans de l'estiu incloent-hi mesures per lluitar contra el dúmping fiscal. És a la cambra baixa on aquest model, ara per ara, té tots els números de quedar en paper mullat, perquè cal aprovar-lo amb majoria absoluta i Junts ja ha advertit que no hi donarà suport si Catalunya no surt del règim comú a través d'un concert econòmic. Montero ha assegurat que el nou model respecta el principi d'ordinalitat en el cas de Catalunya amb el criteri de població ajustada, no real. Amb la població ajustada, Catalunya seria la tercera que més aporta i la tercera que més rep. Amb població real, i el nou model, la novena en rebre. Actualment, és la tercera que més aporta i la desena pel que rep.
Durant la seva compareixença, la vicepresidenta ha assenyalat que el nou model "tendeix" a l'ordinalitat. És a dir, el principi no es complirà en totes les comunitats perquè el nou sistema respecta l'statu quo: cap autonomia rebrà menys recursos dels que ja rep actualment. Hisenda no farà pública encara la llista per saber com quedaran ordenades les autonomies, però fonts del Ministeri avancen que la Comunitat Madrid, que és la primera a aportar, serà la segona a rebre; superada per Cantàbria. "Si Catalunya és la tercera autonomia a aportar, serà la tercera a rebre”, va sentenciar aquest dijous Junqueras després de reunir-se amb Sánchez, i Montero ha donat la raó al líder d'Esquerra Republicana. Aquestes mateixes fonts també expliquen que Andalusia —l'autonomia on Montero serà candidata del PSOE a les pròximes eleccions— millorarà la seva posició respecte del que aporta i rep. I, de fet, serà el territori que més incrementarà el nombre de recursos rebuts respecte del model anterior: 4.846 milions d'euros més.
Més IRPF i IVA i opcionalitats per a les autonomies
En l’acord segellat entre republicans i socialistes a canvi de la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat, s’estipulava que Catalunya passaria a recaptar i gestionar els seus impostos, inclòs, per tant, el 100% de l’IRPF. Aquest element clau de l’acord encara no s’ha tancat, tal com va reconèixer el mateix Junqueras aquest dijous. És per això que aquest divendres Montero ha explicat que el nou model, de moment, augmenta per a tothom el percentatge de cessió de l’IRPF del 50% al 55%. I passa el mateix amb l’IVA, que s’eleva del 50% al 56,5%.
I podria augmentar encara més la quantitat d'IVA que reben: actualment, les autonomies reben transferències en funció de les seves competències, com és el cas de Catalunya en la gestió penitenciària. En el nou model, les comunitats poden intercanviar de forma voluntària aquesta transferència monetària per un percentatge més elevat de l’IVA. El nou model també inclou "ajustaments addicionals", com per exemple que les comunitats puguin sol·licitar voluntàriament rebre una part de l'IVA de les pimes i un "fons climàtic" de 1.000 milions que beneficarà especialment al litoral, com seria el cas de Catalunya.
Montero ha explicat que es manté en mans de les autonomies el 58% d’impostos especials sobre el tabac, l’alcohol i els hidrocarburs. I apareix una novetat: els impostos recaptats en successions, transmissions patrimonials, actes jurídics documentats, determinats mitjans de transports, joc, residus i electricitat s’inclouran en la cistella que es tornarà a entregar a les comunitats després d’haver estat recaptats. Per calcular els recursos que ha de rebre cada territori, el Ministeri d’Hisenda ha tingut en compte en un primer moment la “població ajustada”. Els elements ponderats són els següents: un 30% la població empadronada; un 38% la població protegida, un 20% la població jove que estudia, un 7% els majors de 65 anys, un 1,5% els aturats sense prestació, un 1,6% la superfície, un 0,5% la dispersió, un 0,5% la insularitat i un 0,4% les despeses fixes. Aquest últim element és nou; no apareix en el model vigent.
Mecanisme d'anivellament i de solidaritat interterritorial
Montero també ha destacat en la seva presentació el mecanisme de solidaritat interterritorial. La vicepresidenta ha explicat que les autonomies amb una capacitat tributària per habitant ajustat per sota de la mitjana rebran recursos i les que estiguin per sobre seran aportadores netes. És a dir, que es redueix la distància en el finançament per càpita entre autonomies. La proposta del govern espanyol “incrementa la solidaritat interterritorial i ho fa a través d’un mecanisme transparent i equitatiu”, ha exposat Montero.
La vicepresidenta també ha destacat que l'Estat aportarà 19.000 milions d'euros per blindar l'estat del benestar i retallar les diferències per habitant ajustat. En aquesta fase es reduirà en dos terços la distància de cada autonomia respecte del territori que presenta el finançament més gran per habitant. Els ajustos que aporti l'Estat procediran del 5% del rendiment de l'IRPF i d'una transferència addicional.
La vicepresidenta carrega contra el discurs del “greuge territorial” del PP
Durant la presentació d’aquest nou model, la vicepresidenta espanyola ha recordat que durant el mandat de Pedro Sánchez, les autonomies “han rebut 300.000 milions d’euros més” que durant l’etapa de Mariano Rajoy al capdavant de la Moncloa. I també ha tret pit d’haver pactat amb Esquerra Republicana la condonació de part del deute de Catalunya amb l’administració central de l’Estat, cosa que ha volgut fer extensible a la resta d’autonomies. Per tant, ha denunciat que “el PP vulgui incrementar el relat del greuge territorial".