Míriam Nogueras (Dosrius, 1980) torna a encapçalar la candidatura de Junts per Catalunya a les eleccions espanyoles del 29 de novembre amb el lema "Catalunya al centre" i l'objectiu de superar els set diputats que la formació té actualment al Congrés. Després d'una legislatura en què els vots de Junts han estat determinants per a la governabilitat de Pedro Sánchez, la dirigent juntaire reivindica la feina feta a Madrid i defensa que el partit ha aconseguit situar les demandes catalanes al centre de la negociació política. En aquesta entrevista amb El Nacional.cat, Nogueras reivindica també el suport dels expresidents Jordi Pujol, Artur Mas i Carles Puigdemont a la candidatura, i presenta Junts com l'única força d'obediència estrictament catalana que concorre als comicis.
La campanya arriba després del trencament de les relacions entre Junts i el PSOE, a qui Nogueras acusa d'haver incomplert els compromisos adquirits. La candidata tanca la porta a tornar a investir Pedro Sánchez i manté que qualsevol entesa futura haurà de passar per quatre demandes: el concert econòmic, les competències en immigració, l'oficialitat del català a la Unió Europea i el traspàs integral de Rodalies. Alhora, carrega contra Gabriel Rufián i l'estratègia d'ERC d'apropar-se a l'esquerra espanyola, i acusa el candidat republicà d'haver canviat de bàndol per voler situar la batalla política a Madrid. Nogueras defensa que Junts no s'ha de decantar per cap dels dos blocs estatals i que, tant si governa la dreta com l'esquerra espanyola, Catalunya ha de tenir veu pròpia i capacitat de condicionar les decisions. I, això sí, deixa clar que no participaran de cap operació política amb Vox i Frente Amplio.
Aquest dijous, hi va haver el cara a cara entre el candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, i el del PSOE, Pedro Sánchez, què li va semblar?
No el vaig poder seguir tot perquè estàvem a Tortosa, però sí que és veritat que no em vaig trobar amb cap sorpresa. Són dos partits espanyols que no parlen de Catalunya. Sánchez va ser incapaç de justificar les polítiques que ha aplicat aquests últims anys i que no han resolt els problemes més greus. I a Feijóo el vam escoltar amb aquestes amenaces, amb por, utilitzant Catalunya sempre com a arma electoral i no pas fent propostes. Cap dels dos té propostes per Catalunya.
Per tant, creu que es va parlar poc de Catalunya?
No es va parlar de Catalunya.
Vostès, durant la campanya, han posat el concert econòmic, les competències en immigració, l'oficialitat a la Unió Europea i el traspàs integral de Rodalies com a condicions indispensables perquè algun partit pugui arribar a parlar amb vostès Creu que és realista?
A mi el que em sorprèn és que els socialistes aplaudeixin i vegin positiu que els bascos puguin recaptar i gestionar els seus impostos i, en canvi, se'ns plantegi com a impossible o irreal que ho puguem fer els catalans. Si ho defensen els socialistes pels bascos (i fins i tot el PP basc), entenem que els catalans ja toca que puguem gestionar, recaptar i decidir respecte dels nostres impostos, perquè s’ha comprovat que, mentre ho fa Madrid, Catalunya ha estat absolutament infrafinançada. Només cal veure com està el país, amb els serveis que no funcionen, i governant socialistes a Catalunya, a Barcelona i també a Espanya.
Però és realista que algun partit espanyol accepti aquestes condicions?
Si és una realitat en altres llocs, els que s’hi neguen hauran d’explicar perquè no a Catalunya. És realista, i absolutament necessari. Si no, no cal que seguin amb Junts per Catalunya.
Aquest diumenge hi ha un acte de vostè, amb tres presidents de la Generalitat: Jordi Pujol, Artur Mas i Carles Puigdemont. Aquest últim per videoconferència. Quin missatge volen donar vostès, amb això? Hi ha candidats, com el del PP, Xavier García Albiol, que ha dit que vol arreplegar votants de l’antiga CiU.
Des d’Illa fins a Rufián o Vox, fa temps que demanen que ens apartem o desapareguem. Diumenge, el que es veurà és que no només no ens apartarem, sinó que som molts els que hem decidit que Catalunya s’ha de posar al centre. A Catalunya, si no ens defensem nosaltres, no ens defensarà ningú. Aquesta legislatura hem fet molt bona feina. Crec que tres presidents de la Generalitat de Catalunya decideixin acompanyar-nos, avalar aquesta candidatura i aquesta manera de fer que hem tingut és molt bo. Crec que el missatge és claríssim: Catalunya al centre.
És un intent d’apel·lar al tradicional vot convergent?
Els que som catalanistes i sobiranistes de cor som molts. Durant molts anys hi ha hagut molt soroll, especialment en aquestes eleccions que estan absolutament espanyolitzades. A qui estem apel·lant entre tots és a aquest catalanisme i sobiranisme de cor. Som l’únic partit d’obediència estrictament catalana en aquestes eleccions i això ens reforça. El fet que els tres presidents de la Generalitat de Catalunya estiguin al nostre costat vol dir que el catalanisme hi és, malgrat que alguns ens diuen que ens apartem i volen que desapareguem. Hi som i, a més, hi som molts.
Durant la campanya també han enviat missatges intentant apel·lar als votants d’ERC decebuts pel pacte amb Podemos. ERC, amb Gabriel Rufián, creu que ha abandonat el catalanisme?
Hi ha molta gent que ha votat a ERC en diferents eleccions que ara no entén com pot ser que Esquerra Republicana s’aliï amb un partit espanyol que vota amb PP i amb Vox en contra que Catalunya tinguem les competències en immigració. Això costa molt d'entendre. O que el cap de llista d'Esquerra a Madrid vulgui fer coalicions espanyoles amb partits espanyols. Per tant, apel·lem a tota aquesta gent perquè nosaltres hi som, perquè això no va d'ideologies. Mai ha anat d'ideologies, això. A nosaltres no ens han pegat mai per ser de dretes o esquerres, no estem espoliats per ser de dretes o esquerres, sinó per ser catalans. Si els catalans no ens defensem, no ens defensarà ningú. Un partit espanyol mai a la vida es trencarà la cara per Catalunya, vingui d’on vingui. Només nosaltres ens trencarem la cara pels catalans, i ens hi hem quedat sols. Si en Rufián ha decidit que juga la batalla espanyola, òbviament, ha canviat de bàndol.
Però, ERC, aleshores, continua sent un partit catalanista?
Això ho haurà de contestar Esquerra. Tinc claríssim és que a la papereta meva no hi ha Madrid, i som l'únic partit en què a la nostra papereta no està Madrid.
Com he mencionat, una part de la seva campanya s’ha centrat a apel·lar a votants d’ERC decebuts, però també hi ha molts catalans que, davant la por d’un possible govern d’extrema dreta amb PP i Vox, estan optant per votar el PSC. S’ha d’escollir entre aquesta dicotomia? Com es pot evitar?
Nosaltres, l’any 2023, ja vam descartar PP i Vox. Feijóo ja va guanyar les eleccions i no és president perquè Junts va decidir que no ho fos. Vam donar l’oportunitat a Pedro Sánchez, que ens ho negava tot, però quan va necessitar els nostres vots, va optar a dir que sí a tot. Aquesta gent, el PSOE, fa vuit anys que governa. Ara ens demanen que els votem per frenar a l’extrema dreta, però és que avui hi ha més PP i Vox que mai. És el mateix que diuen cada campanya. Els únics que hem demostrat que tenim el valor i el coratge de frenar tota aquesta gent som nosaltres. Catalunya és tot el contrari a l’extrema dreta. El catalanisme sempre l’ha confrontat i sempre l’hem patit. No s'ha aplicat l'amnistia abans perquè l'extrema dreta estava asseguda a la banqueta de l'acusació particular, que són la gent de Vox. Nosaltres els hem guanyat a les urnes i els hem guanyat als tribunals, mentre qui no ha aconseguit frenar l’extrema dreta i han fet que creixi són tota aquesta gent. El que és determinant és que Catalunya estigui al centre, comptant que els catalans sempre hem confrontat l’extrema esquerra i l’extrema dreta. És importantíssim que estiguem al centre perquè puguem frenar-los. El PSOE ens queda molt lluny, però és que PP i Vox no els veiem ni amb els prismàtics. Som l’únic partit que mai intervé en les lleis i propostes que va Vox al Congrés per no donar-los benzina. Les propostes que fa aquesta gent són infumables i, en comptes d’ignorar-los i mantenir-los allà, els altres han preferit donar-los focus i alimentar-los.
El fet que els tres presidents de la Generalitat de Catalunya estiguin al nostre costat vol dir que el catalanisme hi és
Vostè diu que no estar amb el PSOE, no vol dir estar amb el PP. El president Puigdemont, i també vostè, han descartat qualsevol entesa amb Vox. Però si després del 29N, cal investir un president espanyol, què farà Junts? És a dir, si es torna a produir una situació com la de l’anterior legislatura, quin posicionament tindran? Començaran a parlar amb el partit que li ofereixi més per Catalunya?
Nosaltres ja hem deixat clar, com ho vam fer el 2023, que a PP i Vox, no. Però és veritat que cal un canvi i que el govern socialista ha estat incapaç de complir els acords, ha mentit i no ha funcionat. Per tant, no es pot repetir. Ningú vol Abascal de ministre, ni tampoc volem una ministra com Ada Colau. Les polítiques que han aplicat aquests vuit anys no han fet que la vida de la gent sigui millor. El cost de la vida cada vegada és més elevat i a la gent li costa arribar a final de mes. El PSC i ERC van arribar a l’acord de no deflactar l’IRPF i, per tant, d’empobrir-nos cada dia més. Nosaltres hem aprovat una mesura perquè això es reverteixi, però no s’ha aplicat. Si nosaltres tenim la força, forçarem que això torni a passar. No investirem un govern com el que hi havia fins ara. I si hi ha una alternativa a PP i Vox, nosaltres estem disposats a seure, però caldrà que Catalunya estigui al centre: traspàs de Rodalies, competències en immigració, la nostra llengua… i nosaltres no podem donar suport a un govern que ja està molt amortitzat i que ha demostrat que no pot solucionar la vida de les persones.
Podrien investir un president del PSOE que no sigui Sánchez amb la condició que en el govern no formi part el Frente Amplio? I podrien investir un govern format només pel Partit Popular?
El PP i Vox l'hem descartat des del minut 1.
I només el Partit Popular, sense Vox?
No, estan descartats i ho hem dit sempre. I pel que fa a Sánchez, aquests últims mesos hem parlat de la via Starmer, que no és res més que el que passa a molts països de la Unió Europea, perquè una sola persona no pot bloquejar partits, projectes i països. Sánchez fa molts anys que bloqueja la relació amb nosaltres. Ha estat incapaç de generar consens i de complir els acords. El que fan en altres països és que la persona fa un pas al costat i s’hi posa algú que pugui renovar totes les polítiques i la metodologia. L’exprimer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, va fer un pas al costat i l’equip nou que ha entrat ha estat capaç de remuntar len es enquestes del partit, perquè ha començat a aplicar polítiques que estan donant molt aire a les persones. Nosaltres obrim la finestra perquè hi hagi alternatives.
Aquesta setmana, el president Puigdemont, en una entrevista a El Mundo, ha explicat que Junts es va aprofitar de l'ambició de poder de Pedro Sánchez per aconseguir concessions de l'Estat, com ara l'amnistia. També ha reconegut que els socialistes han incomplert alguns acords. Vist en perspectiva va ser un error investir Pedro Sánchez?
Vam aconseguir que per primer cop a la vida, un govern espanyol reconegui que existeix un conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol. El mateix acord recull que no hi ha confiança, ni nosaltres amb ells, ni ells amb nosaltres. Hem aconseguit una amnistia. Vull recordar que Illa i Sánchez deien que no n’hi hauria. El mateix Sánchez es va passar tota la campanya electoral dient que portaria el president Puigdemont davant la justícia espanyola i que acabaria a la presó. Ha passat tot el contrari un cop Junts irromp al tauler polític espanyol. Tenim els consellers Puig i Comín a casa i esperem que s’arxivi el procediment perquè el president Puigdemont pugui tornar. Hem aconseguit molts avenços, com que el català es pugui parlar al Congrés sense que ens facin fora o hem posat sobre la taula que es posi al nivell de la resta de llengües d’Europa. Era un acord d’investidura, mentre que d’altres van fer un acord de legislatura. S’ha arribat fins on s’ha arribat i la legislatura s’ha acabat abans perquè el PSOE i Sánchez han decidit que és molt més important ells, que no pas continuar fent feina.
No ens han pegat mai per ser de dretes o esquerres, sinó per ser catalans
El PP ha aprofitat l’entrevista al president Puigdemont per carregar contra Pedro Sánchez i acusar-lo de fer una concessió pel poder. Fins i fins i tot, Vox ha aportat l'entrevista a la Fiscalia. Les paraules del president poden alimentar el relat de la dreta espanyola contra l'independentisme?
PP i Vox, el que han fet, és posar-se la boca a Catalunya només per fer campanya electoral. Cap d’ells té cap proposta per Catalunya. Ha molestat més on s’ha fet l'entrevista que no tant pel contingut. El president Puigdemont no ha dit res que no hàgim dit ja, que és que el PSOE ha estat incapaç de complir els acords, que menteixen i que Sánchez ha tingut una actitud molt cínica. Això no és una cosa que sigui nova. En les cròniques dels darrers anys per part de tots els mitjans de comunicació s’ha parlat d’aquest tema. El que molesta també és qui ho diu i el president tampoc s’ha amagat mai d’això. El que realment molesta a uns i altres és que Catalunya estigui al centre de la campanya electoral i això molesta a alguns.
Però creu que la ciutadania ha entès que el president hagi concedit una entrevista a un periodista i a un mitjà a qui vostès acusaven de formar part de les clavegueres de l’Estat?
Pensar que la gent no entén això, és infantilitzar-la molt. La gent també ha entès perfectament que Trias va perdre la primera alcaldia per informacions que sortien d’aquell diari i que gairebé tota la resta de mitjans de comunicació van comprar. La senyora Colau va ser alcaldessa gràcies a això, de la mateixa manera que l’alcalde Trias va perdre la segona alcaldia perquè PP i PSOE, els que ara rondinen tant, van pactar. A la gent se l’ha de tractar d’adulta.
El candidat del PSC, el ministre Jordi Hereu, ha acusat el president Puigdemont d’haver fet perdre la centralitat política a Junts i que ara comparteixen espai amb el PP i Vox. Què li sembla?
Es nota que estem en campanya electoral. Tothom que coneix a Junts per Catalunya sap que sempre hem estat als antípodes de tota aquesta gent. Estem lluny del PSOE, però encara més dels altres. Crec que un dels grans problemes del senyor Hereu és que només havia de fer una cosa aquesta legislatura sent ministre: la llei d’indústria. Ni tan sols això ha aconseguit.
Durant la campanya també han explicat que. si es torna a repetir la situació d'aquesta última legislatura, tornaran a utilitzar un mecanisme de verificació internacional. Com ha de ser aquest mecanisme?
Una de les virtuts que ha tingut aquest mecanisme és que mai s'ha sabut pràcticament res del que ha passat ni com ha passat, i crec que ha de continuar sent així. Això ha fet que el PSOE hagi fet el que no havia fet mai, que és complir. L’anterior legislatura —la del 2019— va regalar molts titulars als seus socis, però no va acabar executant pràcticament res. En canvi, aquesta legislatura els hem obligat a no només tancar acords, sinó complir-los.
Durant la campanya també han proposat que tots els candidats catalans al Congrés es comprometin a parlar català a l'hemicicle. Rufián li ha contestat que signin un contracte dient que no pactaran amb el Partit Popular i Vox. Podrà haver-hi un intercanvi de contractes?
El fet que el cap de llista d’ERC no es comprometi a defensar la llengua és una pregunta que haurien de contestar. A mi em sembla gravíssim que ERC no es comprometi a defensar la llengua arreu, com crec que s’havia fet fins ara. A qui hauria de demanar el senyor Rufián que signi un acord comprometent-se a no votar amb PP i Vox quan es tornin a votar la delegació de les competències en immigració és a Podemos.
Una part de l'independentisme està desencantat i ha deixat de votar. Quina autocrítica fa Junts?
Tots n'hem de fer. En aquesta legislatura s’ha demostrat que tornem a ser-hi amb força i que hi ha una manera de fer política que feia temps que no es veia. Tant de bo això serveixi també per desenestesiar molta gent que, amb raó, havia desconnectat.
Si, tal com diuen les enquestes, acaba havent-hi un govern del PP i Vox, quina utilitat tindrà Junts per Catalunya al Congrés?
L'enquesta real la tindrem el 29 de novembre.
