Catalunya juga una partida pròpia i particular de cara als comicis del 29N, ben diferent de la campanya electoral a l'Estat, tot i que el seu resultat pugui acabar sent determinant per decidir qui s'instal·larà a la Moncloa. Les quatre demarcacions catalanes apareixen com una mena d'aldea d'Astèrix, enmig de l'onada que esperen protagonitzar PP i Vox diumenge vinent. Les enquestes donen el PSC com a guanyador a les quatre demarcacions catalanes, però una victòria no és suficient per al PSOE i el cap de llista dels socialistes catalans, Jordi Hereu, reclama un "resultat històric". El PSC ja va guanyar els comicis del 2023, amb 19 escons, seguit de Comuns, ERC i Junts, amb 7 diputats cadascuna. L'empenta de Gabriel Rufián ha donat impuls a ERC i l'ha aliat amb Podemos, però al preu de tibar les costures del partit. Junts intenta neutralitzar els sondejos que auguren una caiguda en els resultats de Míriam Nogueras i aquest dimecres Carles Puigdemont ha situat el seu partit sota els focus, tot i que està per veure l'efecte entre els votants. Els Comuns, que aquest cop es presenten sota la marca de Front Ampli, i amb Ada Colau com a candidata a tot l'Estat intenten evitar que Rufián els absorbeixi; mentre que el PP ha recorregut a Xavier Garcia-Albiol, per intentar reduir la distància amb el PSC i combatre l'ascens de Vox.
L'objectiu del PSC en aquesta campanya és mobilitzar l'electorat i concentrar el vot. Catalunya és ara mateix el territori més favorable a les aspiracions del PSOE per renovar Pedro Sánchez quatre anys més a la Moncloa; i totes les enquestes apunten a la victòria de la llista que encapçala l'actual ministre d'Indústria i exalcalde de Barcelona, Jordi Hereu, en un territori on, a més, el PP sempre ha tingut un paper secundari. Però, els socialistes catalans, conscients de la situació extremament complicada de Pedro Sánchez al conjunt de l'Estat, aspiren a aconseguir no només una victòria sinó un resultat històric, que superi els 19 diputats que va obtenir la candidatura socialista encapçalada el 2023 per Meritxell Batet.
PSC: Combatre l'abstenció i crida al vot d'esquerra i el catalanista
Amb aquest objectiu, el PSC no es cansa d'apel·lar als votants socialistes que, després de tres anys turbulents amb polèmiques en l'entorn de Pedro Sánchez i diferents crisis al govern, s'havien acomodat plàcidament en l'abstenció. L'abstenció és l'enemic invisible, alertava Salvador Illa aquest dissabte a Lleida. A més, els estrategs del PSC intenten pescar suports a la seva esquerra, amb constants crides a concentrar el vot i amb l'advertiment que el 29N la disjuntiva és entre Sánchez i PP-Vox; però també han dirigit l'objectiu cap als votants catalanistes, per a la qual cosa han tret a passejar la històrica ànima catalanista del PSC, molt abonyegada després dels anys de procés independentista i les manifestacions de la mà de Societat Civil Catalana. Jordi Hereu no es cansa d'evocar la figura de Josep Pallach i de recordar que, com a ministre ha protagonitzat intervencions en català al ple del Congrés dels Diputats. En aquesta línia, l'advertiment a l'impacte que un govern de PP i Vox tindria a Catalunya és constant.
Els socialistes concentren especial preocupació a Tarragona i Lleida. A la circumscripció de Tarragona el 2023, el PSC va perdre un escó que va passar a Junts per 1.299 vots. També molt ajustada va ser la diferència de vots que va permetre al PSC aconseguir un segon escó a Lleida, que es disputava amb el PP i que va conquerir per 3.500 vots. Per aquesta raó, no es cansen de recordar a tots els mítings que Lleida i Girona són dues de les tres circumscripcions de tot l'Estat on el PP ha renunciat a presentar candidatures al Senat per concentrar el vot en Vox.
La campanya d'Hereu ha estat coprotagonitzada pel president de la Generalitat, Salvador Illa, que també ha fet costat al PSOE participant en actes fora de Catalunya, com la d'aquests divendres a Pamplona. De fet, dimecres passat, en què Pedro Sánchez va suspendre els actes per preparar el cara a cara amb Feijóo, l'acte del PSC a Mataró es va convertir en l'acte central de la campanya del PSOE. Aquest dimarts els socialistes catalans rebrà la visita del líder de Pedro Sánchez, que protagonitzarà un míting a Barcelona.

El fenomen Rufián empeny ERC
Aquesta primera setmana de campanya ha estat marcada, en el cas d'Esquerra, per l'empenta de Gabriel Rufián, informa Nura Portella. Malgrat les diferències evidents entre la direcció de la formació i el seu portaveu a Madrid —sense anar més lluny, els va assenyalar com a culpables de la seva absència al debat de Pimec—, en aquesta cursa fins al 29N, el fenomen Rufián s'ha fet notar. Molt actiu a les xarxes socials, l'exregidor a Santa Coloma de Gramenet és un dels polítics més coneguts arreu de l'Estat i, alhora, un dels que té un índex d'aprovació més elevat entre els votants de partits que no són el seu. De fet, hi havia qui plantejava que fos el candidat del front d'esquerres que va posar sobre la taula i que ha quedat en paper mullat. La popularitat es tradueix en mítings amb aforament complet arreu del país i també a fora: ha fet campanya a Mallorca i el País Valencià i també a Madrid, fent costat a Irene Montero en el marc del pacte amb Podemos.
Les perspectives electorals pels republicans són bones. Després de la patacada en les eleccions del 2023, totes les enquestes els auguren una millora en la seva representació al Congrés i n'hi ha que, fins i tot, plantegen que puguin disputar-li la victòria al PSC. L'abril del 2019, ERC va guanyar per primer cop les generals a Catalunya i en aquests comicis lluitaran per recuperar la fita dels dos diputats a les demarcacions de Tarragona, Lleida i Girona.
En aquest context, Rufián va començar la campanya molt bel·ligerant contra Junts, parlant de "col·laboracionisme" amb PP i Vox, recriminant-los, per exemple, el seu "no" als decrets d'habitatge que va precipitar la convocatòria d'eleccions anticipades en un moment de desconcert general a l'esquerra del PSOE. "No hi havia res votable més enllà de nosaltres, les esquerres sobiranistes", ha anat recriminant. Amb tot, a mesura que ha anat avançant la setmana, Rufián ha mogut el focus, centrant-se en el Partit Socialista: "Això va de PSC o ERC", repeteix, constantment, convertint el 29N en un plebiscit entre les dues formacions. Així, ha multiplicat les crítiques a Jordi Hereu pel seu paper minso al Consell de Ministres. Fins i tot, li ha proposat un debat, que l'exalcalde de Barcelona ha descartat. Tot i aquests retrets, Rufián ha aclarit que el seu objectiu —ara mateix llunyà— és que el PSOE governi a Espanya, barrant el pas a una entesa de PP i Vox. Això sí, que ho faci "sotmès" per partits com el seu, EH Bildu o el BNG, entre d'altres. Mentre Rufián protagonitza els mítings, Oriol Junqueras fa de cap de cartell quan el candidat va a fer campanya fora i també s'encarrega de plantejar les propostes sectorials de la formació, com una reforma de la llei del sistema ferroviari per destinar el 30% del pressupost a manteniment.

Junts reivindica la feina feta amb Nogueras i Puigdemont irromp posant-se "al centre" entre Feijóo i Sánchez
La campanya de Junts per Catalunya per a les eleccions espanyoles del 29N ha girat al voltant d'una idea central: situar Catalunya al centre de la política espanyola i reivindicar els set diputats del partit al Congrés com una força determinant per condicionar qualsevol govern. Amb Míriam Nogueras al capdavant, la formació ha volgut marcar distàncies tant amb el PSOE com amb el PP, insistint que no estar amb els socialistes no significa estar amb els populars, ni a l'inrevés. El missatge de Junts és que no pensa facilitar la investidura de Pedro Sánchez, ni tampoc de PP i Vox, mentre posa sobre la taula la via Starmer per al PSOE. En aquest sentit, el concert econòmic, la capacitat de recaptar i gestionar els impostos, el traspàs de Rodalies, les competències en immigració i la defensa del català han estat les principals reivindicacions que Nogueras ha posat damunt la taula.
La candidata ha combinat aquest discurs de confrontació amb Madrid amb una campanya de fort arrelament territorial, en què ha buscat envoltar-se de dirigents municipals, càrrecs locals i referents catalanistes. La presència de Jordi Pujol en un acte central a Castelldefels, el missatge de Carles Puigdemont per videoconferència i la irrupció en campanya de figures com Artur Mas han servit per projectar una imatge de candidatura d'estricta obediència catalana. Junts també ha volgut fer bandera dels problemes quotidians dels municipis, com "posar ordre" el padró municipal —amb una nova llei—, així com en les reivindicacions dels pescadors, els pagesos, els autònoms, les petites empreses i els petits propietaris. En paral·lel, la candidata ha mantingut els retrets a ERC i a Gabriel Rufián, fins al punt d'apel·lar a votants republicans decebuts pel pacte amb Podemos. La intervenció de Puigdemont en la campanya també ha guanyat pes arran de l'entrevista concedida a El Mundo, que ha provocat reaccions del PP i Vox contra Sánchez i crítiques del PSC, i ha situat Junts al centre de la confrontació política espanyola fins al punt d'aparèixer enmig del cara a cara entre Feijóo i Sánchez. Així, la formació afronta la recta final amb el repte de convertir el balanç de la seva activitat al Congrés i el discurs de la defensa dels interessos catalans en vots, amb l'objectiu de retenir els set escons i continuar sent decisiva a Madrid. Els juntaires, això sí, concentren els esforços per mantenir l'escó de Tarragona, reivindicant la inversió de més de 1.000 milions de Repsol, i el segon escó de Girona.

PP: Albiol planteja la campanya a peu de carrer
Pel que fa al Partit Popular, el cap de llista per Barcelona, Xavier García Albiol, ha practicat una campanya a peu de carrer, informa Jordi Palmer. Albiol és alcalde de Badalona i això es nota en el seu dia a dia electoral. A diferència dels candidats de les anteriors eleccions, Nacho Martín Blanco el 2023 i Cayetana Álvarez de Toledo el 2019, Albiol està avalat per la majoria absoluta de les municipals del 2023 i una gestió de govern directa i sense pèls a la llengua. En campanya ha combinat el contacte amb la ciutadania, on ha mostrat la faceta d'alcalde, amb actes amb líders estatals, com el candidat a la presidència, Alberto Núñez Feijóo i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Ara bé, ni l'un ni l'altra li han fet ombra.
Actualment, el PP té 6 diputats per Catalunya, 5 per la circumscripció de Barcelona i 1 per Tarragona, però conscients que un bon resultat a Catalunya és gairebé imprescindible per governar Espanya, el programa de màxims dels populars apunta a aconseguir representació a totes les circumscripcions i augmentar la de Barcelona, que situaria els populars amb 9 diputats catalans. Per fer-ho, el PP ha garantit la presència de Feijóo a totes quatre demarcacions i Albiol ha abanderat un missatge adreçat especialment als votants de Vox, als eventuals votants d'AC i fins i tot l'electorat de Junts, el d'aglutinar el vot de la dreta en les sigles del Partit Popular.

El Front Ampli busca un forat amb les enquestes en contra
El 2023, els Comuns, amb Aina Vidal al capdavant, van ser segona força a Catalunya, aconseguint representació no només a la demarcació de Barcelona, sinó també a Tarragona i Girona. En aquesta primera setmana de campanya s'ha constatat que la situació és ben diferent, informa Nura Portella. Vidal ha estat rellevada entre molta polèmica i no participa dels actes electorals mentre la seva cap de llista, Ada Colau, exerceix també de líder estatal del projecte del Front Ampli i roda arreu de l'Estat, traient poc el cap per Catalunya. De fet, el seu representant als debats i en bona part dels actes arreu del país és el seu número 2, Ernest Urtasun, en la mateixa setmana en què els tècnics de l'Aragó han entrat al MNAC per començar el trasllat de les obres profanes de Sixena.
El resultat que auguren les enquestes al Front Ampli és nefast, passant de segona força i set diputats —empatats amb ERC i Junts— a una forquilla d'entre 2 i 4 escons al Congrés. En unes eleccions molt marcades per l'eix dreta-esquerra, el PSOE i el PSC ja fan crides al vot útil per frenar PP i Vox. A Catalunya, però, aquest partit ha insistit molt durant la primera setmana de campanya en la importància de la demarcació de Tarragona. Sense anar més lluny, des de la capital de la demarcació, Colau ha apel·lat al vot antifeixista català per fenar l'extrema dreta, amb l'objectiu d'evitar que Jordi de la Fuente, candidat ultra a Tarragona i que havia estat membre d'organitzacions neonazis, aconsegueixi entrar al Congrés.