Amb el mapa de les vuit comarques gironines al cap, Miquel Noguer (Banyoles, 1963) afronta una etapa clau per consolidar la Diputació com el gran motor inversor de la demarcació. President de l’ens provincial des del 2018 i alcalde de la seva ciutat, encarna el perfil de polític de defensa del seu territori. Entre la pressió turística de la Costa Brava i el despoblament de les zones de muntanya, el president defensa un model de "proximitat real" per evitar que cap poble es quedi enrere. Parlem amb ell sobre els pressupostos de l'ens, la digitalització del món rural i el futur d'una demarcació que vol créixer sense perdre la seva essència.
La Diputació de Girona ha aprovat un pressupost per al 2026 que creix en un 1,72% i puja a més de 210 milions d’euros. Quin impacte tindrà l'aprovació del pressupost a les comarques gironines?
Més del 95% del nostre pressupost són aportacions de tributs de l’Estat. Si tenim més pressupost és perquè l’Estat recapta més impostos o taxes a la demarcació de Girona. Hi ha l’estimació directa i indirecta; les diputacions i capitals de província funcionem amb estimació directa, que és la part que es preveu recaptar, perquè són bestretes (entregues a compte) i després, en exercicis tancats, es passen comptes. Si l'Estat fa recaptacions històriques, nosaltres hem de fer pressupostos històrics perquè creixen en consonància. Els 210 milions d’euros han de servir bàsicament per ajudar i donar servei als ajuntaments, especialment als més petits. S'ajuda fins i tot entitats per tal de minorar la despesa que pugui tenir l’Ajuntament. Ajudem els pobles, viles i ciutats a tirar endavant i a fer els seus projectes. Nosaltres tenim com a clients els ajuntaments, i els ajuntaments tenen com a clients els ciutadans. Totes aquelles demandes que facin els ajuntaments les hem de recollir per poder-los ajudar.
Una de les novetats és una línia de subvencions de 500.000 euros per a inversions en residències geriàtriques municipals. Aquesta novetat va destinada a afrontar l'envelliment de la població?
També, però hi ha moltes residències geriàtriques que són de titularitat privada i n’hi ha d’altres que són de titularitat pública i que depenen dels ajuntaments per tenir cura de la gent gran. A vegades, a l'ajuntament li costa poder fer una inversió en aquestes residències, com passa en els equipaments esportius, culturals o educatius. El que hem vist és que a aquests centres de titularitat pública els falten més recursos, perquè recollim la demanda dels ajuntaments o d’alguna fundació que, de vegades, és 100% municipal. Els ajudem en les millores d’adaptació perquè el resident hi pugui viure millor o perquè la residència pugui complir la normativa. Per tant, creem dues línies: 500.000 euros per a l’any 2026 i 500.000 euros per a l’any 2027. Probablement l'haurem d’incrementar. Aquestes ajudes es destinen a les que són de titularitat de l'ajuntament, però també estem disposats a aportar-hi més si cal per a les que depenen d'alguna fundació o organisme municipal.
Quines són les seves prioritats d’aquest pressupost de cara als municipis?
Les necessitats dels ajuntaments, malgrat que a vegades no siguin competència de la Diputació. Sempre ens podem adaptar, com per exemple amb l’habitatge, que és competència del Govern de la Generalitat. Com que els ajuntaments ens demanaven ajuda amb l'habitatge social (compra, adequació i posada en funcionament), tenim una línia de més de tres milions d’euros en aquest sentit. D’altra banda, cada any gairebé 28 milions d’euros van a un fons de cooperació perquè els ajuntaments cobreixin les necessitats que vulguin, sigui pressupost ordinari o extraordinari. Aquesta legislatura, de fet, l'hem apujat de 21 a 27 milions d’euros garantits durant els quatre anys, perquè els municipis sàpiguen que tenen aquest ingrés fix. Aquesta és la principal línia d'ajuts de la Diputació. Després hi ha altres línies per a diverses qüestions a les quals es poden adherir els ajuntaments segons les seves prioritats. N'hi ha que prioritzen l'enllumenat públic o la neteja viària, i d'altres que prefereixen asfaltar carrers o construir una escola o un pavelló.
Vostè, com a president de la Diputació de Girona, també és president del Patronat de Turisme Costa Brava-Girona. L’aeroport de Girona va fregar els 350.000 passatgers a l’agost, unes dades molt similars a les del setembre. Com valora aquestes dades? Quina previsió tenen per a la temporada d’hivern?
M'agrada valorar tot l'any en conjunt. A l'aeroport de Girona ha passat una cosa molt important: era un aeroport bàsicament d'estiu i a l'hivern hi havia molt pocs vols. Fa dos o tres anys que hem revertit aquesta situació perquè hi hagi vols tot l’any. Ara tenim 42 freqüències setmanals a l'hivern, del 31 d'octubre al 30 de març. L’important és mantenir aquest flux. L’any passat vam estar a prop dels dos milions de passatgers i aquest any ens quedarem a poc de fer-ne 2.200.000. Fa dos anys n'eren 1,7 milions i, fa tres, 1,5. L'aeroport de Girona ha d'anar creixent de manera sostinguda. La Generalitat i nosaltres tenim un programa de promoció turística a través de les companyies aèries amb un pressupost de 1,6 milions d'euros anuals. Si, a més, es fa l'estació del tren d'alta velocitat per connectar amb Barcelona en 30 o 40 minuts i es crea una terminal d’aviació corporativa, farem que aquest aeroport tingui un futur sòlid.
El model de l'aeroport de Girona hauria d'anar en la línia de captar els vols que ara mateix té l'aeroport del Prat?
No només. No ens enganyem: l'aeroport del Prat té un gran nivell de saturació i hi ha vols que, en determinades franges horàries, ja no hi caben. Per tant, aquests hauran d'anar a algun lloc, i està bé que Girona, que és un aeroport de primera, pugui ajudar en aquesta evolució dels fluxos. Això s’anirà veient. Nosaltres hem de créixer de forma sostinguda per evitar el que va passar anteriorment, quan vam caure de cinc milions de passatgers a només un milió.
Vostè també és el president del Consorci d'Aigua de la Costa Brava Girona. Quin paper ha jugat durant els últims anys de sequera extrema?
Hem patit molt, sobretot a la zona del nord, "mar amunt" com en diem nosaltres: Llançà, el Port de la Selva, Cadaqués... El Consorci de la Costa Brava aplega 47 ajuntaments i la Diputació. Es va fundar fa més de cinquanta anys per al sanejament de les aigües i després va passar a l'abastament: el tractament de les aigües brutes i el subministrament en alta de les aigües netes. Vam haver d'engegar 17 inversions per un valor de més de 21 milions d'euros. Excepte per una avaria de dos o tres dies al Port de la Selva, vam garantir que hi hagués sempre aigua a l’aixeta.
Ha estat un punt d’inflexió?
I tant, això t'ensenya molt. Quan va ploure els mesos de març i abril i va semblar que la sequera s'havia acabat, el més important era no aturar cap inversió. Totes les obres previstes per la sequera ja les hem acabades. Amb el canvi climàtic no podem assegurar res. Per tant, no tenim cap garantia que d'aquí a dos o tres anys no torni a passar, però si passa, tindrem totes les infraestructures a punt.
Un dels greus problemes del país és l’equilibri territorial. Quina ha estat la tasca de la Diputació per evitar el despoblament? La transformació digital pot ajudar?
La gent es queda al territori si té totes les comoditats per tirar endavant. A part d'ajudar els ajuntaments amb l'enllumenat, els carrers o els parcs infantils, ens hem posat de valent amb la fibra òptica. Una carretera et porta d'un punt a l'altre, però la fibra òptica et porta al món. Per treballar i estudiar als pobles calen aquestes infraestructures. Hem posat el tub a les nostres carreteres perquè la Generalitat hi passi la fibra. Durant la Covid molta gent va anar cap als pobles, però després hi ha hagut un cert efecte de retorn a la ciutat. La transformació digital és clau.
Les diputacions també ofereixen ajudes per a la transició energètica. Quin nivell de recepció tenen?
Era una assignatura pendent de tots els ajuntaments. El canvi d’enllumenat públic a LED, els parcs solars o les calderes de biomassa havien de ser una realitat. Fa anys que ajudem en aquesta transformació a través del programa "Del pla a l'acció". Hi destinem molts diners cada any i ara ho fem de forma plurianual amb un pressupost global de més de 26 milions d'euros. Molts ajuntaments ho demanen i fins i tot fem suplements de crèdit per poder arribar a tothom.
Nosaltres tenim de clients els ajuntaments i els ajuntaments tenen de clients els ciutadans
El seu partit és Junts per Catalunya i a la Diputació governen amb ERC. Com és la relació en aquest ens, tenint en compte que al Parlament no és tan fluida?
Jo parlo d'aquí, que és el que em toca. Tenim un pacte de govern estable, ja per segona legislatura, construït sobre la confiança i el respecte. No hem tingut ni el més petit problema. A les diputacions seria estrany que funcionés malament, perquè estem aquí per ajudar els municipis. També tenim molt bona relació amb el PSC, amb els grups independents (Tots per l'Empordà i Independents de la Selva) i amb la CUP. En l’últim ple es va aprovar tot per unanimitat.
La CUP, però, va votar en contra del pressupost...
La CUP cada any hi vota en contra perquè ho farien diferent, però quan hem de desenvolupar projectes concrets també ens posem d’acord. El Parlament de Catalunya no és el meu negociat.
Sobre la multireincidència i el pla Kanpai a Barcelona, molts alcaldes de Junts estan preocupats pel desplaçament d'aquesta delinqüència cap a Girona. Com ho valora?
Vaig estar amb la consellera d’Interior, Núria Parlon, i no em deia això. Em deia que ells consideraven que no s’havien desplaçat gaire. És veritat que quan tu pressiones sí que provoca algun desplaçament en algunes zones. El que demanem, i vaig traslladar-ho a la consellera, és que ho reforcem una mica tot. Sobretot, perquè ens cal una normativa. I, sobretot, ens cal una modificació en el Codi Penal, perquè a vegades sembla que hi hagi certa impunitat. Que cinquanta faltes lleus puguin ser una falta greu. És evident que qualsevol alcalde quan té una allau de robatoris en el seu municipi entres en un estat de molta preocupació, de molta desconfiança i de molta por. Hi ha d'haver més promocions de Mossos. Jo espero que aquesta nova llei que ha de sortir del Congrés dels Diputats pugui enfocar-se cap a tenir menys tolerància amb tot aquest tema i endurir-lo.
Creu que a les comarques gironines hi ha problemes amb la immigració?
La gent que ve de fora i que ve a treballar també l'hem cridat nosaltres. Hi ha molts sectors econòmics, com l’industrial o el primari, que sense la immigració probablement no podrien funcionar. També per a la gent que cuida les persones a casa. Una altra cosa és això, i una altra cosa és que en puguem tenir la competència pròpia nosaltres, Catalunya, precisament, per poder regular fins i tot els fluxos. Per escollir si ha de venir més gent perquè la necessitem o per decidir si ja ho tenim tot cobert i seria més difícil tenir oportunitats o els d’aquí no en tindrien tantes. Seria important i interessant que es pogués fer des de l’àmbit territorial. Tot ha de tenir un cert equilibri. Ha vingut molta immigració, perquè hi ha hagut una crida de dir que necessitàvem gent per poder tirar endavant els projectes industrials o empresarials.
Com valora que Junts hagi situat un gironí, Salvador Vergés, com a portaveu al Parlament?
Jo no els valoro perquè evidentment al Parlament de Catalunya ja tenim diputats i tenen la seva manera de fer. Tot i això, que hi hagi un gironí que sigui el portaveu, en tot cas, n’estic molt satisfet i estic segur que en Salvador ho farà molt bé.
Quina relació té amb el Govern del president Illa? Ha canviat res amb Sílvia Paneque com a consellera?
També ha estat diputada provincial. Des de la Diputació sempre hem mantingut una bona relació amb els diferents governs. Sempre hi ha coses que les diputacions, amb el Govern, intentem entendre’ns per complementar-nos. Sempre ens anem veient amb els diferents consellers. Els quatre presidents de les diputacions catalanes, de fet, fem una cosa molt bona, que és veure’ns i quedar cada tres mesos i ho fem un cop per demarcació. Molts cops també convidem a membres o càrrecs del Govern o a alguna altra entitat. Això ho hem fet amb tots els governs i, també, amb l’actual. Evidentment, la Sílvia Paneque, la consellera portaveu, de Territori, Transició Ecològica i Habitatge és evident que és una persona molt treballadora. Aquí sempre hem tingut una bona relació personal i política en l'àmbit de grup. Però és evident que ha de ser bona amb la consellera Paneque, amb el president Illa, però també amb altres consellers o càrrecs del Govern, com per exemple el secretari de governs locals, Xavier Amor, que ha estat alcalde. És veritat que quan un conseller ha estat en el món local, moltes vegades, s’entenen millor les coses, i això també passa amb els ministres. Es coneixen les dinàmiques…
Ens cal una modificació en el Codi Penal, perquè a vegades sembla que hi hagi certa impunitat
Sobre el sostre de despesa i el finançament local, creu que l'Estat ha de canviar les regles?
Claríssim que sí. En un moment determinat, i això passa a tots els partits polítics -als més grans, més-, quan hi ha les eleccions locals, diuen que els ajuntaments són el més important de l'Estat, perquè resulta que és la primera porta on va el ciutadà. Això, quan acaben les eleccions, ja no ens ho creiem. Restringeixen la capacitat de creixement dels ajuntaments i això és una cosa que veiem cada dia. S’ha de modificar el finançament local. Estan parlant del finançament autonòmic, però si fem l’autonòmic i no el local, és que ho fem malament. S’han de fer tots, començant pel local. Sobretot, per aquelles competències impròpies, que no són dels ajuntaments, i que hem d’assumir. No pot ser que a l'Ajuntament li costi diners per prestar un servei al ciutadà que no li toca, però que assumeix perquè, si no, no li donaria a ningú.
Els ajuntaments avui no ens podem gastar ni els diners que tenim. Pensem que els hauríem de poder gastar perquè és la necessitat que té aquell municipi. La LRSAL (Llei de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local) ens redueix molt. Ja ha acabat l’època de crisi. Els ajuntaments, i ho diu l'Estat això, tenim uns 45.000 milions d'euros al banc i que no ens deixen gastar. Ara han sortit les famoses inversions financerament sostenibles, que és el que et diu el que et pots gastar de superàvit municipal i amb aquelles inversions que et van fer la llista. Ho han tret al 3 de desembre aquest any i ja no hi ha temps d’aplicar-ho, malgrat que diguin que ho podem fer l’any que ve.
Un exemple de competència impròpia?
Les llars d'infants. En teoria, pertoca un terç a l’ajuntament, un terç a la Generalitat i un terç a les famílies. Per a I2 diuen que hi ha la gratuïtat per a les famílies, i els dos terços els paga la Generalitat i un terç per a l’ajuntament. Una escola bressol té un cost de 7.000 euros de mitjana. Hi ha mil i escaig d'euros que assumim als ajuntaments que hauria de pagar, en aquest cas, la Generalitat. Això és una despesa impròpia, perquè nosaltres no teníem per què pagar una cosa que no ens toca. La llei diu dos terços, això va ser un mal invent en el seu moment, perquè si no pots pagar el que costa, doncs mantingues el que hi ha. O sigui, saps la impotència que és tenir un carrer en mal estat, tenir els diners per arreglar-ho i no poder-ho fer? És clar, això què li expliques a la ciutadania? Què li expliques?
Què li sembla el traspàs dels secretaris i interventors a la Generalitat?
Els secretaris i interventors normalment sempre han sigut funcionaris d'habilitació estatal. Però és evident que hi havia un moment determinat que això depenia de les comunitats autònomes, en aquest cas de la Generalitat, aquí a Catalunya. Tenir aquesta competència jo crec que és important, i encara més davant la mancança que hi ha en aquests moments. És un pas endavant que hem fet, que s'ha lluitat i s'ha aconseguit, i el meu partit hi té alguna cosa a veure també aquí. L’important és que això hagi tirat endavant, de la mateixa forma que pugui tirar endavant la qüestió del superàvit.
Vostè lidera l’única diputació de Junts. Va ser un error no pactar a les altres? Jo si va ser un error, o no, no ho sé. Ja tinc prou feina a casa per a posar-me amb els altres. Aquí teníem un pacte estable amb ERC i després de les eleccions vam continuar-lo. Hem fet el que tocava fer i el que era lògic que féssim. Quan una cosa funciona, no la toquis i segueix. És el que se'm va encarregar a mi de fer amb tot l'equip, el grup, i amb la direcció del partit ho vam fer d'aquesta manera.