Els ministres espanyols es conjuren per foragitar el fantasma d'una virtual pèrdua de Ceuta i Melilla

Si els ministres del govern espanyol, i el seu president, Pedro Sánchez, han compartit un missatge des de l'inici de la crisi migratòria a Ceuta el passat 30 de juliol, aquest ha estat la reivindicació de l'espanyolitat d'aquest territori que, juntament amb la ciutat de Melilla, s'ha caracteritzat com "el cor d'Espanya", "espanyolíssimes" i, sobretot, "intocables" davant els desitjos marroquins d'annexionar-les. Després de l'assalt massiu de milers de persones, en el qual, segons el ministeri de l'Interior espanyol, 72.000 persones van creuar la frontera cap a Ceuta, Sánchez va definir l'esdeveniment com "una violació de la integritat territorial d'Espanya", de la qual va atribuir tota la responsabilitat a les màfies que trafiquen amb éssers humans, sense mencionar l'acció (o inacció) del Marroc en aquest assumpte.

A partir d'aquí, en les seves múltiples intervencions des d'aquella jornada, els ministres espanyols han insistit a assenyalar l'espanyolitat dels enclavaments de Ceuta i Melilla, situats tots dos fent frontera amb el Marroc. Des de l'altra banda de la frontera, el ministre de Justícia marroquí, Abdellatif Ouahbi, també ha insistit a dir que les dues ciutats autònomes acabaran essent territori marroquí i ha brandat el "dret històric i geogràfic" que diu que hi té el Marroc per demanar a l'Estat espanyol tractar el tema en una taula de diàleg. Davant d'aquestes amenaces, tot i que només siguin retòriques, el govern espanyol vol deixar clar la sobirania espanyola sobre aquestes places.

"Ceuta és el cor d'Espanya"

Si el president del govern espanyol les va reivindicar indicant que formaven part de la "integritat territorial d'Espanya", el passat 1 d'agost, aquest dimarts la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions i portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, ha repetit que "avui, Ceuta és el cor d'Espanya". De fet, la ministra ha començat la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, el primer després de l'aturada estival, amb aquesta frase i ha anat reassegurant l'espanyolitat d'aquests territoris al llarg de la mateixa. "La postura que sempre defensarem" és que "Ceuta i Melilla són Espanya. Són la nostra fontera sud, i també d'Europa. Res més a afegir", ha sentenciat. 

Mentre s'estava produint la roda de premsa, a l'interior del Congrés dels Diputats, la ministra de Defensa, Margarita Robles, compareixia per donar explicacions sobre la seva actuació davant aquesta crisi. Contundentment, també ha afirmat l'espanyolitat dels territoris nord-africans d'Espanya. La titular de Defensa ha insistit a dir que "és essencial que ningú sembri el menor dubte" sobre l'espanyolitat de Cueta i Melilla, i ha repetit en diverses ocasions, "perquè no quedi cap dubte", que les ciutats autònomes "són Espanya" i "intocables". Robles ha abundat que l'Estat respondrà "amb fermesa" a qualsevol intent d'atacar la seva espanyolitat perquè "no és que siguin espanyoles, són espanyolíssimes, i no permetrem que els seus valors de convivència i tolerància es posin en perill o discussió". En aquest sentit, ha assenyalat que "qualsevol agressió o intent d'agressió" ho són contra "Espanya sencera", la sobirania i la integritat territorial de la qual "són intocables", ha asseverat.

No només la cartera de Defensa ha estat així de contundent els últims dies. El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, redundava en la mateixa idea després de les últimes declaracions del ministre de Justícia marroquí reivindicant Ceuta i Melilla. "Rebutgem i rebutjarem taxativament qualsevol plantejament diferent respecte a Ceuta i Melilla", que "són dues ciutats espanyoles" que conformen "la integritat territorial" i la "sobirania" d'Espanya. El ministre de l'Interior també ha mantingut la tesi governamental, asseverant que "Ceuta i Melilla són espanyoles" i "tan importants com qualsevol altra ciutat" per al conjunt del país". I deia: "Ningú dubta que Ceuta i Melilla són espanyoles". 

Sense dubtes, però amb constants explicacions

Però, per què tanta insistència, si "ningú" ho "dubta"? Per una banda, des del Marroc han aprofitat la crisi migratòria a la cituat autònoma per tornar a reivindicar la reclamació territorial que el règim alauita ha mantingut sobre les dues places des de la seva independència l'any 1956. El ministre de Justícia del país, Abdellatif Ouahbi, recordava el "dret històric i geogràfic" del Marroc sobre les ciutats aquest divendres, quan va proposar al govern espanyol una taula de diàleg per trobar "una solució definitiva a la situació actual" perquè les dues ciutats "tornin al si de la pàtria".

El govern espanyol vol esvair qualsevol dubte que pugui plantar l'oposició sobre una possible cessió en aquest camp, com ja va passar fa amb aquest mateix executiu sobre la posició històrica d'Espanya respecte del Sàhara Occidental i el seu futur. L'executiu liderat per Sánchez va donar per bo el pla marroquí d'autonomia per al Sàhara Occidental i la convocatòria d'un referèndum partint d'aquesta base l'any 2021, tot trencant amb quaranta anys de "neutralitat activa" mantinguts per governs dels dos colors.

Les tensions entre Madrid i Rabat d'aquell any van abocar a un assalt massiu durant dies de la frontera de Ceuta, que no es va aturar fins que el govern espanyol no va fer aquell pas. Enguany, l'assalt es va mantenir durant pràcticament dos dies, durant els quals Espanya va destacar la "col·laboració i solidaritat" del Marroc per calmar la situació.

D'altra banda, el govern espanyol també aplaca les crítiques que es puguin fer des de l'oposició, fonamentant en la falta de reivindicació de l'espanyolitat de Ceuta i Melilla la inacció del govern espanyol davant la crisi. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha criticat l'executiu de Sánchez per la seva "debilitat" durant la crisi de Ceuta i, davant això, el govern espanyol repeteix el cop sobre la taula reivindicant l'espanyolitat dels territoris. Sembla que el govern espanyol es vulgui reafirmar a si mateix davant els dubtes que, segons ells indiquen, "ningú té", però que s'esforcen a foragitar en cada declaració.