L'històric mural de l'esquerra independentista de la Universitat Autònoma de Barcelona ha tornat pocs dies després que quedés esborrat sota una capa de pintura blanca per ordre judicial, tal com va anunciar el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC). Aquesta acció "reivindicativa i popular" ha aplegat a una cinquantena d'estudiants d'aquesta universitat que han participat en la repintada després de reunir-se a la Plaça Cívica de l'Autònoma, a banda del centenar de joves que els donaven suport des de baix, segons expliquen els organitzadors. Des del SPEC han denunciat les tensions a l'inici de l'acció "que no van poder impedir que es pugés el material necessari" per reproduir el mural. "També s'han fet veure personalitats com Rafael Arenas, catedràtic de la UAB i fundadora d'Impulso Ciudadano, entitat que va imposar la denuncia que va resultar en la sentència" contra la pintada, tot i que segons expliquen "ha mantingut les distàncies amb l'esdeveniment. En el comunicat, també recorden l'amenaça de Júlia Calvet, diputada de Vox al Parlament, que ha anunciat la voluntat del partit d'il·legalitzar el sindicat. 

Una denuncia el 2019 contra el mural 

Aina Granell, portaveu del SEPC, ha parlat d'un èxit de convocatòria i ha advertit que, davant al possibilitat que el mural torni a ser esborrat, l'organització el tornarà a pintar "perquè és un símbol de lluita i resistència". Des de la universitat han intentat impedir l'acció per recuperar aquesta pintada que portava anys present a la Plaça Cívica, el centre neuràlgic de l'Autònoma. L'entitat espanyolista Impulso Ciudadano va denunciar el 2019, encara en plena efervescència del procés,  l'existència d'aquesta pintada. Cinc anys després, el 2024, el jutge va decretar mesures cautelars per tapar-la mentre no hi hagués una sentència. La UAB va presentar un recurs d'apel·lació que va ser desestimat i les mesures cautelars són així ja una decisió judicial ferma. 

Davant aquesta situació, la universitat va optar per tapar el mural amb pintura blanca i que desaparegués definitivament, assenyalant que les lones que s'empraven per ocultar-lo en èpoques electorals, per petició de la Junta Electoral, eren molt cares i la tela s'esquinçava.  Una decisió que, evidentment, no va agradar gens al sindicat, retraient que el Rectorat hagués anat més enllà que el que li demanava la justícia, amb la pintura substituint les lones. "Nosaltres volem repintar el mural tal com era abans, és el símbol de les nostres lluites per un futur lliure, independent, socialista i feminista", explica Granell, referint-se al lema que de la pintada que torna a lluir a la Plaça Cívica. La incògnita és ara quan temps durarà.