La manifestació en defensa del català ha tornat a omplir els carrers de Barcelona per segon any consecutiu. Organitzada per la plataforma Sant Jordi per la Llengua i amb el suport de gairebé 200 entitats, ha recorregut els carrers de la ciutat per reclamar mesures per revertir la minorització del català. Segons la Guàrdia Urbana, hi ha participat 1.400 persones. Els manifestants han sortit vora les 19 h de la plaça Universitat per passejar les seves reivindicacions amb un to polític i festiu fins a l’estació de França. Com a novetat d’enguany, la mobilització no s’ha limitat només a Barcelona, sinó que s’ha organitzat de manera descentralitzada en diverses ciutats, sumant unes 15.000 persones en total, segons l’organització. La convocatòria ha arrencat al voltant de les 19 h la plaça Universitat i ha recorregut el centre de la ciutat fins a l’estació de França, passant abans per la plaça Urquinaona i la Via Laietana. En aquest punt, els manifestants s’han aturat davant de la Prefectura Superior de Policia Nacional a Catalunya i han cridat consignes contra la repressió i a favor de l’1 d’octubre.

Minuts abans d'arrencar la manifestació, els portaveus de 'Sant Jordi per la Llengua' Adrià Font i Núria Alcaraz han assegurat que la "voluntat" de l'organització és que "des de cada escola, sindicat, centre de treball, esplai o associació es treballi per la llengua". "Que la mobilització contra la minorització del català continuï", ha afegit Alcaraz. També ha posat deures a les institucions, a les que ha demanat "polítiques lingüístiques valentes". Sobre l'acord entre el PP i Vox a l'Aragó per fer president el popular Jorge Azcón, Alcaraz ha avisat que "des d'Espanya es posaran contundents" i ha demanat a la ciutadania "continuar reivindicant la nació completa i la unitat de la llengua". Entre les senyeres, estelades i pancartes, en Ferran, que és barceloní, ha decidit sortir al carrer aquest Sant Jordi atesa la situació social del català. Ha demanat "voluntat" als representants polítics i que centrin les polítiques lingüístiques en l'educació, la "base fonamental". En Jan Torra, un estudiant d'Olot que viu a Barcelona, ha recordat a la ciutadania que la defensa del català "no només depèn dels polítics", sinó també de "l'acció individual de cadascú". Precisament, la Cristina Vila, una manifestant de Moià, ha subratllat la importància de "mantenir el català a tot arreu" i "no abaixar la guàrdia", més enllà de les tasques que depenen de l'administració.

L’acte final, presentat per la periodista Laura Aznar i la drag-queen Jèssica Pulla, ha comptat amb la participació de diverses personalitats de l’àmbit polític, social i cultural. Entre elles, el poeta Carles Rebassa, l’influenciador Daniel Herrera, el cantautor i president de l’ANC, Lluís Llach, i la portaveu del Sindicat de Llogateres, Isidora Sáez. Com a novetat d’enguany, la mobilització no s’ha limitat només a Barcelona, sinó que s’ha organitzat de manera descentralitzada en diversos punts del territori. A banda de la convocatòria central a la plaça Universitat, s’han previst concentracions simultànies en ciutats com Girona, Reus, Tortosa, Manresa o Igualada, amb horaris al voltant de les set de la tarda.

Més d’un centenar d’adhesions

La manifestació compta amb el suport de gairebé 200 entitats socials, culturals i polítiques d’arreu del país. Entre les més destacades hi ha l’ANC, Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua, així com formacions polítiques com ERC, Junts, la CUP i Barcelona en Comú. També s’hi han adherit organitzacions com Unió de Pagesos, el Sindicat de Llogateres, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i el SEPC, a més de col·lectius culturals, educatius i plataformes locals. En l’àmbit sindical, hi figuren la Intersindical, la USTEC, la CGT i la Coordinadora Obrera Sindical.