Més de mil juristes que han donat suport al manifest 'Per l'Amnistia, la Democràcia i la Convivència,' entre ells l'exjutge de l'Audiència Nacional (AN) Baltasar Garzón i diputats de Sumar, han remès cartes a les institucions i autoritats de la UE on defensen la futura llei, mentre adverteixen que els seus detractors són "una minoria intolerant" que busca "desestabilitzar el país" perquè no ha acceptat el resultat de les eleccions generals del passat 23 de juliol. Segons ha informat Izquierda Unida (IU) en un comunicat, han remès cartes als presidents de la Comissió, el Parlament i el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), Ursula von der Leyen, Roberta Metsola i Koen Lenaerts, respectivament, entre altres dirigents comunitaris com el comissari de Justícia, Didier Reynders.

Els signants volen "deixar constància davant de les institucions espanyoles i europees que són moltes les persones professionals del Dret que no dubten de la legalitat de la institució de l'amnistia en el nostre sistema constitucional" i que aquesta "també forma part de la legislació europea". En aquest sentit, incideixen en "l'arrelament d'aquesta mesura en la legislació de bona part d'Estats de la UE" i apunten que "mostra d'això són les lleis d'amnistia existents a França, Portugal, Itàlia o Suïssa, així com la utilització d'aquesta institució jurídica en altres països europeus com Alemanya". Segons el seu parer, "aquesta llei serviria per normalitzar la relació entre Catalunya i la resta de l'Estat després d'una llarga crisi política que ja dura una dècada". "També creiem que una llei d'amnistia ajudarà a normalitzar la convivència entre totes les persones que viuen a Espanya", afegeixen.

Així, encara que entenen que "puguin existir professionals del Dret que legítimament s'oposin a una hipotètica llei d'amnistia", traslladen que "l'oposició més gran manifestada fins ara procedeix d'una minoria intolerant i irrespectuosa amb la democràcia que no accepta els resultats de les passades eleccions generals i que utilitza una hipotètica llei d'amnistia com excusa per desestabilitzar el país mitjançant desordres públics i accions violentes". Exposen que, si bé "el Dret no és una ciència exacta i sempre pot estar subjecte a interpretacions", "el rigorós treball de les cambres legislatives és normalment controlat en els estats de dret per mecanismes de control constitucional, en el nostre cas pel Tribunal Constitucional". "Aquest serà l'òrgan judicial que davant de qualsevol dubte decidirà sobre la constitucionalitat d'una hipotètica llei d'amnistia que aprovi el Poder Legislatiu fent ús de les seves legítimes facultats", indiquen.

I recorden que "la jove democràcia espanyola va néixer fa 45 anys gràcies a una àmplia llei d'amnistia que va eliminar qualsevol sanció o possibilitat de sancionar per conductes de caràcter polític o connexes". "Des d'aleshores els i les demòcrates d'Espanya tenen el mandat de resoldre mitjançant el diàleg polític els conflictes que es produeixen a conseqüència de la confrontació política pròpia de qualsevol democràcia", reivindiquen.

La carta de Reynders

Juntament a la carta, remeten el manifest, al qual en els últims dies s'han afegit més de mil juristes, entre ells Garzón, el magistrat de l'AN José Antonio Mora, diputats de Sumar com Jaume Asens i Enrique Santiago, el diputat dels 'comuns' Gerardo Pisarello, l'advocat del 'procés' Jaume Alonso-Cuevillas --que va arribar a representar l'expresident català Carles Puigdemont-- o l'exvocal progressista del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Concepción Sáez.

A més, el comunicat difós per IU posa de manifest que Reynders, "pertanyent a la família liberal europea, va dirigir fa uns dies oficialment un escrit als ministres de la Presidència en funcions, Félix Bolaños, i de Justícia, Pilar Llop, per demanar-los explicacions sobre una llei que encara no està registrada i reclamant 'informació més detallada, en particular sobre l'abast personal, material i temporal d'aquesta llei prevista'". La formació política emfatitza que "Reynders va enviar la seva missiva després de rebre anteriorment una carta impulsada per l'organització conservadora Citizens Pro Europe amb una còpia de la declaració que subscrivien uns 300 professionals manifestant-se contra la llei d'amnistia per 'inconstitucional' i contrària a l'Estat de Dret".