Des que la Generalitat aprovés la normativa que recull les indemnitzacions a ex-presos del franquisme, se n'han atorgat 22.512. Aquestes es concedeixen a les persones que les sol·liciten i que han estat privades de llibertat en establiments penitenciaris o disciplinaris de l'estat espanyol a conseqüència de la repressió política exercida durant la dictadura. Durant un acte aquest dilluns el què el Govern ha homenatjat a quatre homes que van ser empresonats, i un fins i tot executat, durant el franquisme, el conseller de Justícia i Memòria Democràtica, Ramon Espadaler, ha reconegut que encara hi ha familiars de persones represaliades que no coneixen la possibilitat d'aquestes indemnitzacions, i per això s'ha compromès a fer-ne difusió.
La repressió franquista als Països Catalans va ser massiva i excepcionalment cruel sobre els vençuts. L'Arxiu Nacional de Catalunya va fer pública la llista de processos i resolucions dictades pels tribunals militars (sumaríssims) el 2017. La llista de la repressió és esfereïdorament llarga: 65.590 persones van ser sotmeses a consells de guerra només a Catalunya. Algunes van passar molts anys a la presó, se les va marginar i estigmatitzar i 3.358 van tenir un destí molt pitjor: van ser executades. El Parlament de Catalunya va declarar nuls aquells processos el mateix any 2017.
El govern homenatja quatre represaliats
El Govern ha homenatjat aquest dilluns quatre homes que van ser empresonats, i un fins i tot executat, durant el franquisme. Es tracta de Pere Culleré Ruciero, José Casas Cantons, José Serrano Mesa i Rosendo Barbosa, els familiars dels quals -en el cas de Culleré ha estat ell mateix- han recollit el diploma acreditatiu que reconeix la privació de llibertat patida en un acte presidit pel president de la Generalitat, Salvador Illa. El president ha agraït el "coratge" d'aquests ciutadans per oposar-se al règim franquista i contribuir a la democràcia.
L'únic dels quatre homenatjats viu, Pere Culleré Ruciero, va estar privat de llibertat a la presó d'homes Model de Barcelona durant 23 dies, del 31 d'octubre al 23 de novembre de 1973, per un suposat delicte de reunió no pacífica.
Pel que fa a José Casas Cantons, va combatre durant la Guerra Civil a la 224 Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular Republicà i, després de ser capturat i empresonat per l'exèrcit franquista, va estar privat de llibertat al Batalló de Treballadors número 252 de Palència, del gener de 1939 al juny de 1940.
El tercer homenatjat ha estat José Serrano Mesa, qui va ser executat per un suposat delicte de rebel·lió militar. Prèviament, havia estat durant més de tres anys, entre el 2 d'abril de 1941 al 26 de maig de 1944, privat de llibertat a les presons de Baza (Granada), Úbeda i Jaén.
Per últim, Rosendo Barbosa Cruset va estar a la Presó Provincial de Girona, a la de Lleida, a la Cel·lular de Barcelona i a la provincial de Santander durant gairebé set anys, entre el 31 de maig de 1939 i el 4 de febrer de 1946, per un suposat delicte d'adhesió a la rebel·lió militar.
Reforma de la llei de memòria democràtica
Durant la seva intervenció, Illa ha explicat que es vol "actualitzar" la llei de memòria democràtica i ha esperat que el "màxim" de formacions li donin costat i pugui tirar endavant amb el màxim consens possible. En una línia similar, el conseller de Justícia i Memòria Democràtica, Ramon Espadaler, ha afegit que la norma parla de "veritat, justícia i reparació" i que busca l'objectiu "del mai més".
El conseller ha expressat la preocupació de l'executiu pel fet que les generacions més joves relativitzin el valor de la democràcia, com mostren enquestes recents. "No ens ho podem permetre", ha manifestat. Per això, Espadaler ha dit que les generacions més joves "han de conèixer el patiment i el preu que s'ha pagat per la democràcia". Per la seva banda, el president de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del franquisme, Carles Vallejo, ha criticat la "involució i banalització del feixisme", especialment entre una part dels joves, i ha dit que s'ha d'invertir "tot el que sigui necessari en educació, cultura i memòria democràtica".
"Crit d'alerta davant" l'amenaça de drets
En la seva intervenció durant l'acte d'homenatge, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha volgut fer un "crit d'alerta" davant l'amenaça que plana, ha dit, sobre drets conquerits. Així, ha afirmat que el progrés de la humanitat, quan es parla de drets, és com nedar a contracorrent: "si deixes de nedar, el corrent se't torna a emportar". Per això, ha demanat no "banalitzar" les situacions en què no es respecten aquests drets i ha fet una crida a actuar-hi ràpid.