Acció inèdita. Gairebé un centenar de persones d'arreu de l'Estat espanyol detingudes per la Policia franquista s’han unit per adreçar una carta conjunta al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i al Comitè contra la Tortura de l’ONU demanant-los que obliguin l’Estat espanyol a investigar les tortures sistemàtiques dutes a terme durant el franquisme i la Transició, després d’haver fet tots els intents davant els tribunals i de comprovar que la llei de memòria democràtica de 2022 s’ha quedat curta, en no haver-se derogat la llei d’amnistia de 1977, que bloqueja tota investigació. L’acció s’ha presentat aquest dijous, a la sala d’actes de la presó de la Model amb la campanya “Mai és tard per fer justícia, però ha de ser ara”, per recollir signatures de la ciutadania i les entitats.
És una iniciativa impulsada per Irídia - Centre per la Defensa dels Drets Humans, l’Ateneu de Memòria Popular, l’Associació Catalana d'Expressos Polítics del franquisme, La Comuna, Òmnium Cultural i la Comissió per la Dignitat i altres col·lectius. La directora d’Irídia, Anaïs Franquesa; el president d’Òmnium, Xavier Antich, i Pilar Rebaque, de la Comissió de la Dignitat, han participat en l'acte amb els represaliats.
“Amb tot el respecte, però també tota la convicció, els demanem que posin fi a aquesta impunitat perquè mai és tard per fer justícia, però ha de ser ara, mentre encara som vius, mentre els perpetradors encara poden respondre pels actes horribles (i imprescriptibles) que van cometre”, conclou la carta dirigida als organismes internacionals.
La carta, amb les signatures de suport, s’adjuntarà en la demanda que presentarà l’activista i president de l’Associació Catalana de Persones Ex Preses Polítiques del franquisme, Carles Vallejo, al TEDH i a l’ONU per demanar que ordenin investigar els crims del franquisme, després que tots els tribunals li hagin tancat la porta, inclús el Tribunal Constitucional, amb la resposta formulari que no “és d’interès constitucional”. La demanda de Vallejo es presentarà al setembre i després la dels germans Maribel i Pepus Ferríandiz, també vexats a la comissaria de Via Laietana i que la justícia espanyola també els ha vetat investigar els seus agressors.
Reacció dels afectats
Sònia Olivella, coordinadora de litigis d’Irídia ha explicat que el tribunal d'Estrasburg ha rebutjat altres demandes de torturats pel franquisme, adduint que arribaven tard als tribunals europeus, i que hi havia una demora excessiva. I ha afirmat: “Volem que el tribunal ens digui quan havien d’anar-hi les víctimes. Els anys 80 quan encara hi havia tortures a les comissaries? Als anys 90, amb el pacte de silenci?; l’any 2000, quan es va jutjar l’únic jutge espanyol que volia investigar-ho?” I ha conclòs: “Les tortures del franquisme no són història passada. Són impunitat present. Les víctimes no han arribat tard perquè és l’Estat el que, coneixent les seves reclamacions, ha impedit la justícia; des de l'any 79 l’Estat espanyol té l'obligació per conveni d'investigar i jutjar les tortures del franquisme i no ho ha fet”.
Per la seva part, Carles Vallejo, expres polític ha assegurat: “No som nosaltres les que hem de justificar per què no vam fer el recurs abans: el moment és ara. Les víctimes i les represaliades seguim lluitant contra la impunitat”, i ha afegit: “Vam tenir el valor de lluitar en una societat traumatitzada pel franquisme, i malgrat la violència i la repressió, mai hem deixat d’enfrontar-nos a aquesta situació d’injustícia.”
Maribel Ferrándiz, activista per la memòria, represaliada a Via Laietana i a la presó de Trinitat, també ha denunciat que “es fa apologia del franquisme en el mateix Congrés dels Diputats” i ha reivindicat que els activistes han de ser “la punta de llança perquè es faci justícia, no només per nosaltres sinó pels milers de persones represaliades, assassinades i silenciades pel règim franquista” i perquè els joves coneguin què va passar realment.
A l’acte, també ha intervingut Rosa García, membre de La Comuna i represaliada a la Dirección General de Seguridad a Madrid -seu de la qual reclamen que sigui espai de memòria, com Via Laietana-, ha enviat un missatge optimista, i explicant que recentment s’han acceptat dues querelles en jutjats espanyols, com la del crim de Teófilo del Valle, amb la imputació de l’exministre Rodolfo Martín Villa, i un jutjat de Padrón per la detenció i tortures de Manuel Reboiras el 1975.
“Fa més de 15 anys que lluitem per revertir el mur d’impunitat que es va construir després de la mort de Franco per evitar jutjar i investigar els crims del franquisme i la transició. Aquest mur comença a esquerdar-se, i nosaltres hem de ser-hi”, ha declarat García i ha afegit: “És imprescindible derogar la llei d’amnistia, que s'utilitza com una llei de punt final. Només així es podrà reconèixer que els crims del franquisme són de lesa humanitat i, per tant, imprescriptibles”.
