La llista cívica ha dividit internament l'Assemblea Nacional Catalana. Les costures de l'entitat s'han trencat des que aquesta iniciativa ha agafat força amb la presidència de Dolors Feliu. De fet, el secretariat nacional de l'ANC va aprovar convocar una consulta interna perquè els socis decideixin si aposten per configurar una candidatura en forma d'agrupació d'electors que competeixi contra Junts, Esquerra Republicana i la CUP a les properes eleccions al Parlament. La votació serà telemàtica i es farà de l'1 al 14 de març. Des de fa mesos, hi ha hagut diversos pronunciaments en públic d'exsecretaris, dimissions d'alguns dels que formaven part de l'actual secretariat nacional i fins i tot posicionaments contraris a la llista cívica de territorials de l'Assemblea, com és el cas de Girona. Ara, però, més de 130 d'exdirigents històrics de l'entitat, alguns dels actuals que són crítics amb l'actual direcció i també fundadors —segons ha pogut saber ElNacional.cat— han signat un manifest contrari a la candidatura electoral de l'ANC, que porta per títol 'L'ANC ha de continuar sent transversal. No a aquesta Llista Cívica!'.
El contingut d'aquest document es coneixerà aquest dimecres, tot i que aquest diari ha pogut conèixer que el text recull que la proposta d'una llista cívica és "altament divisiva" i alerta que "compromet el caràcter transversal i activista" de l'entitat. Per això, demanen el vot en contra a la consulta que es farà durant les primeres setmanes de març. A més, algunes veus alerten que, davant un hipotètic mal resultat electoral, s'estaria "comprometent el futur" de l'ANC. Es preveu que alguns secretaris, exsecretaris nacionals i càrrecs d'assemblees de base portin aquest manifest a registre a la seu de l'Assemblea, document que anirà acompanyat de la presentació d'una denúncia davant del Comitè Deontològic per "incompliment" dels estatuts de l'organització, la Declaració Fundacional de l'Assemblea, el Codi Ètic i l'actual full de ruta. Tot i que hi ha força hermetisme sobre els noms dels signants, diverses fonts apunten a aquest diari que el motiu pel qual rebutgen aquest projecte no és perquè estiguin en contra d'una llista cívica, sinó "d'aquesta llista i del perquè de la mateixa". També es farà extensiu aquest document perquè s'hi puguin afegir altres càrrecs o socis de l'Assemblea, si així ho consideren oportú.
En l'article 2.4, els estatuts de l'Assemblea estipulen que l'entitat "es mantindrà totalment independent de qualsevol partit polític, coalició electoral o grup d'electors i no es presentarà a cap tipus d'eleccions". Al seu torn, en la declaració fundacional, s'explicitava que "pel seu caràcter unitari i aglutinador, l'ANC no participarà amb candidatura pròpia ni integrant-se en cap candidatura en eleccions polítiques de qualsevol nivell". Des de la direcció recorden que, en el full de ruta 2023-2025, però, sí que es concreta aquesta possibilitat. El document diu que el fet que "l'Assemblea esdevingui un partit i es presenti a les eleccions no és una opció", però que es continuen "plantejant l'impuls d'una llista cívica independent dels partits per defensar la voluntat dels electors independentistes a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya". Amb tot, els crítics creuen que la vocació d'una llista cívica ha de ser "unitària" i no per "fragmentar més" l'espai independentista ni confrontar amb els partits.
Reunió d'exsecretaris el dissabte a Barcelona
El manifest no és l'únic moviment dels crítics amb l'actual direcció de l'Assemblea. Aquest mateix dissabte, prop de 400 persones que han format part dels secretariats nacionals de l'Assemblea (hi aniran tant secretaris com exsecretaris) es reuniran en un centre cívic de Barcelona per debatre i "reflexionar" sobre el paper que ha de tenir l'entitat en aquesta nova etapa. A l'ordre del dia, però, no es fa referència explícita a la llista cívica. L'esperit d'aquesta trobada és, per a algunes fonts, abordar la manera en la qual "l'ANC torni a ser la que era".