Tan bon punt ha obert la boca, a Meritxell Borràs se li ha trencat la veu recordant les paraules del seu pare, Jacint Borràs, un dels fundadors de Convergència mort recentment, per il·lustrar el tribunal sobre el fet que "Catalunya és una realitat històrica". De mica en mica, l'exconsellera de Governació ha anat recuperant la compostura i ha conclòs el seu al·legat final, que ha durat nou minuts, confiant que tard o d'hora hi haurà una solució per al conflicte polític que viu Catalunya.
Retirada del tot de la vida política, Borràs ha deixat clar: "No hi tornaré, però algú hauria de tenir en compte que hi ha nous polítics i que en vindran de nous, i que l'anhel de Catalunya per decidir el seu encaix amb Europa continuarà". En aquest punt s'ha mostrat esperançada: "Soc positiva i vull pensar que entre tots trobarem una solució dialogada que ens satisfaci a tots". Ha citat Joan Maragall per demanar a Espanya que escolti "la veu d'un fill que et parla en llengua no castellana".
Al matí, la seva advocada l'ha desvinculat de l'organització del referèndum, durant l'exposició de les conclusions definitives de la defensa. Hores després, la mateixa Meritxell Borràs ha assenyalat davant la sala que haurà de decidir si la condemna o no per malversació, delicte pel qual li caurien 7 anys de presó, que l'1-O "es va fer sense despesa pública, teníem tots molt clar que no n'hi hauria, perquè fer-ho exposava els funcionaris i treballadors públics i no hi estàvem disposats".
Borràs ha reservat un espai del seu al·legat final per defensar els seus companys empresonats. "Jo no estic acusada de rebel·lió, però hi era aquells dies i no hi va haver clima de violència, a cap dels meus companys de Govern li va passar pel cap fer ús de la violència, com tampoc a Cuixart, a Sànchez o a Forcadell", ha sentenciat.