L'Institut Ostrom ha fet públic tot un seguit de propostes de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya del pròxim 12 de maig. El think tank liberal ha adreçat una desena de propostes als partits polítics que es presenten de nou en aquests comicis. Mesures que se sintetitzen en la rebaixa de la pressió fiscal, combatre el fracàs escolar, polítiques d'impuls en el mercat de l'habitatge, desburocratització de l'administració o disminuir els càrrecs de confiança en l'administració pública. En un comunicat, l'Institut Ostrom explica que ha entregat aquestes mesures als partits.
La primera proposta es basa en la reducció de la pressió fiscal. Aposten per la deflactació, reducció de nombre de trams i rebaixa dels tipus marginals de l'IRPF. Això va destinat a les rendes més altes (47%) i a les rendes més baixes (19%). Segons el think tank liberal, Catalunya té un dels tipus més elevats de l'Estat en l'IRPF i la inflació incrementa la factura fiscal dels contribuents. "Davant d'augments nominals de la renda, els contribuents es veuen empesos a trams superiors de l'escala de tipus aplicats a l'impost, per la qual cosa augmenta la càrrega fiscal sense que la capacitat econòmica hagi augmentat", asseguren des de l'Institut Ostrom. Per això, recomanen deflactar la tarifa autonòmica de l'IRPF; adaptar els serveix exempts i beneficis fiscals; reduir el nombre de trams i rebaixar els tipus marginals.
El sistema escolar i universitari
En l'àmbit de l'educació, el think tank liberal proposta un programa de tutories individualitzades per combatre el fracàs escolar. "El fracàs i la segregació escolar poden esdevenir un problema per a la igualtat d'oportunitats i l'eficiència del sistema educatiu", subratllen des de l'Institut. I és que posen de manifest que les classes de reforç individuals o en grups molt reduïts és una de les "polítiques públiques més prometedores".
Encara en l'àmbit de l'educació, l'Institut Ostrom aposta per una reforma del model de governança universitària. "Caldria situar en un primer pla la reforma del model universitari", asseguren, reivindicant la importància del sistema de recerca i desenvolupament. Per això, proposen aprofundir en l'autonomia i l'avaluació de la qualitat institucional, desenvolupar un sistema de finançament més estable, eliminar barreres al finançament privat, que actualment representa un 1,5% i reforçar la dotació econòmica de les universitats en funció dels seus objectius. "Cal afavorir l’articulació de Juntes de Govern reduïdes, a l’estil dels Boards nord-americans, òrgans col·legiats amb autoritat i capacitat per designar i destituir el rector i l’equip de direcció. Cal reduir la grandària dels òrgans de govern i limitar les competències dels òrgans col·lectius que representen el professorat", proposen.
L'habitatge
Un dels grans problemes d'aquest país és l'habitatge. I, per això, l'Institut Ostrom aposta per impulsar l'oferta del mercat. Posen de manifest que la demanda de l'habitatge a Catalunya dobla l'oferta (entre 21.000 i 30.000 habitatges de demanda), mentre que el ritme de construcció no supera els 11.000. De fet, asseguren que la regulació dels lloguers va suposar un descens de l'oferta del lloguer del 15%. Per això, recomanen eliminar l'impost sobre Transimissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentals, agilitzar la concessió de llicències urbanístiques, destinar sòl dotacional a noves promocions i facilitar la conversió de locals comercials a habitatge. "També recomanem explorar noves figures contractuals com el règim de copropietat, la fórmula del tanteig i retracte, i la cessió de dret de superfície o l'aportació gratuïta de terra", diuen.
Un altre element que posen sobre la taula és impulsar la col·laboració publicoprivada en la intermediació i reinserció laborals. "Recomanem l’articulació de noves fórmules de col·laboració publicoprivada en els serveis d’activació laboral, amb la participació d’agències privades que construeixin un mercat competitiu d’intermediació i reinserció", expliquen. Posen d'exemple el cas d'Austràlia, on els serveis d'intermediació estan externalitzats des de fa unes quantes dècades.
La Renda Garantida i l'ingrés Mínim Vital
L'Institut Ostrom, alhora, proposa la integració de la Renda Garantida de la Ciutadania (RGC) i l'Ingrés Mínim Vital (IMV) en una prestació compatible amb l'ocupació en trams salarials baixos. Recorden que el Govern i el govern espanyol van acordar el traspàs de la gestió de l'IMV. Amb aquesta proposta, entre el 55% i el 60% de les llars elegibles per la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), també podrien accedir a la prestació de l’IMV. Tanmateix, només 12.158 Expedients van complementar la RGC i l’IMV entre gener 2020 i abril 2022, el 17,4% dels expedients actius pel conjunt del període. Recomanen avançar en l'harmonització de la RGC i l'IMV en una prestació compatible amb l'ocupació en trams salarials baixos i millorar la seva vinculació als programes d'activació laboral.
El think tank liberal proposta desburocratitzar l'administració. "L'excés de regulació, entès com aquelles càrregues administratives a l'accés i exercici de l'activitat econòmica de caràcter innecessari i desproporcionat, té efectes marcadament negatius sobre la productivitat i el creixement de les empreses", asseguren. De fet, posen d'exemple com això impacta en els projectes industrials i la generació d'energia renovable. Per això, proposen implementar el principi one in, one out (entra una norma, en surt una altra) i la posada en pràctica del fast track urbanístic per a projectes d'especial interès econòmic. Sobre les renovables, recomanen la simplificació de la tramitació sobre terreny no urbanitzat.
Reduir el nombre de càrrecs de confiança
Una altra proposta és deslligar els interessos de partit del funcionament de les institucions. Posen de manifest que en deu anys hi ha hagut un augment del 50% dels càrrecs de confiança. "Recomanem instaurar un sistema de direcció pública professional, que substitueixi la designació política (de directors generals; subdirectors generals; i directors d'agències, fundacions i consorcis) per un procés obert, transparent i competitiu", proposen.
També aposten per la sistematització de l'avaluació de polítiques públiques i recol·lecció de dades, així com polítiques migratòries que afavoreixin la inclusió i la corresponsabilitat. "Agilitzar l’homologació i convalidació de títols i estudis d’immigrants extracomunitaris i instaurar un sistema d'incentius positius per a la inserció laboral i la capacitació en llengua catalana", afirmen.