La reforma del Reglament del Congrés que ha de permetre expulsar de la Cambra Baixa els agitadors ultres que estan acreditats com a periodistes i que boicotegen les rodes de premsa i torpedinen la feina dels professionals dels mitjans de comunicació continua avançant a la Carrera de San Jerónimo. Després que el ple tombés les esmenes a la totalitat del PP i Vox, que són els únics que aixopluguen els agitadors, dilluns la iniciativa va superar el filtre de la ponència i dijous es discutirà a la Comissió del Reglament. Així mateix, els lletrats han emès el seu informe amb recomanacions per millorar i blindar el text i la Mesa de la comissió, controlada pel PSOE i Sumar, ha vetat algunes de les esmenes del PP. La previsió és que el text rebi llum verda definitiva al ple del dimarts que ve.
📝 El PP i Vox es queden sols intentant frenar la reforma per poder expulsar els agitadors ultres del Congrés
📝 Els periodistes del Congrés es planten per protestar contra el boicot d’agitadors ultres a rodes de premsa
“La regulació de l’exercici de l’activitat periodística a la seu del Congrés amb l’objecte d’un desenvolupament ordenat de les activitats noticiables pot considerar-se una finalitat constitucionalment emparada [per la Constitució]”, conclou l’informe dels lletrats, al qual ha tingut accés ElNacional.cat. “La reforma es planteja com una necessitat per defensar la llibertat d’informació de tots els representants dels mitjans de comunicació que deixen els seus serveis a la Cambra”, reconeixen.
Els lletrats demanen a la Mesa que eviti “cap nivell d’indeterminació” i que faci una “aplicació restrictiva del procediment sancionador”
Al capítol de millores suggerides, els lletrats consideren que seria “positiu” que la Mesa del Congrés “precisés el significat dels termes que així ho requereixin” per “evitar que existeixi cap nivell d’indeterminació que generi inseguretat jurídica” als destinataris del Reglament. “Sent evident que un precepte reglamentari que estableix un catàleg de conductes sancionables no pot anticipar tots i cada un dels possibles escenaris que poden generar-se al si d’una roda de premsa, resultaria oportú que la Mesa, en vista de l’experiència, pogués curullar les possibles llacunes i anar actualitzant la manera d’aplicar aquest precepte per donar un compliment ple al principi de legalitat”, esgrimeixen.
“El compliment del principi de proporcionalitat requereix una aplicació restrictiva del procediment sancionador, que eviti reprendre conductes en les quals no resulti patent que el representant del mitjà de comunicació està incomplint els cànons de conducta exigibles a les persones acreditades a la Cambra”, avisen. “Es reitera la necessitat que els acords que adopti la Mesa en desenvolupament d’aquest precepte siguin clars i aportin previsibilitat”, insisteixen. “La determinació final de les sancions requerirà una ponderació de tots els béns jurídics en joc i en particular de la necessitat d’evitar que l’establiment d’aquest procediment sancionador acabi ocasionant un impacte negatiu en la llibertat de premsa, un valor imprescindible en qualsevol Estat democràtic”, postil·len.
Els caps de premsa “no podran condicionar” els periodistes i no poden ser l’únic testimoni en un procediment sancionador
Més matisos. Els lletrats també subratllen que hi ha “dos límits que no es poden franquejar” en relació amb el paper dels responsables dels grups parlamentaris. “Les instruccions donades [per ells] han de limitar-se a ordenar el funcionament de les rodes de premsa i les atencions a mitjans. No podran tractar de condicionar de cap manera la conducta dels representants dels mitjans de comunicació, ja que podria afectar negativament el contingut de la llibertat de premsa”, recalquen. “Aquestes instruccions han de limitar-se a determinar quin periodista pot fer ús de la paraula i per quin ordre”, que és la seva funció actual i és, precisament, el que els agitadors ultres no respecten.
D’altra banda, la prova en un procediment sancionador “no pot venir determinada únicament” pel testimoni de les persones que no siguin funcionaris públics, així que la “simple denúncia formulada per un grup parlamentari o el personal adscrit no pot ser mitjà de prova suficient per justificar la imposició d’una sanció”, sinó que serà “necessària la concurrència d’altres mitjans probatoris”, com un vídeo, per poder imposar una sanció. Finalment, els lletrats proposen d’afegir un precepte que introdueixi un règim de prescripció per a les infraccions i les sancions que vagi dels sis mesos (per a les molt greus) fins al mes (per a les lleus).
El PP denuncia el “gran atropellament” de la Mesa de la Comissió del Reglament per inadmetre la majoria de les seves esmenes
D’altra banda, el PSOE i Sumar han aprofitat la seva majoria a la Mesa de la Comissió del Reglament per evitar que es debatin i votin algunes esmenes que havia presentat el PP i que tenien opcions de prosperar amb el suport d’alguns dels socis habituals dels socialistes. Per exemple, per limitar les pròrrogues de terminis d’esmenes, que és la via que utilitza la Mesa per obstaculitzar lleis que no compten amb el beneplàcit del govern espanyol, o per fixar l’obligatorietat de celebrar el debat sobre política general tots els anys que no hi hagi eleccions. La Mesa de la comissió els va frenar el pas adduint que no tenien connexió amb les reformes en tramitació. Ara bé, eren canvis a alguns articles del Reglament en una iniciativa que únicament modifica el mateix Reglament. El PP ho titlla de “greu atropellament” i “arbitrarietat” i subratlla que els lletrats no proposaven la inadmissió de cap esmena.
“En cap cas, la Mesa pot al·legar que les esmenes a l’articulat manquen de la connexió material o homogeneïtat mínima entre la iniciativa legislativa i les esmenes presentades”, contesta el PP en un escrit registrat en la Cambra Baixa per sol·licitar la reconsideració de la decisió. “Si esmenar el mateix article de la mateixa llei que es reforma és una esmena intrusa, a partir d’ara la Mesa té un marge de discrecionalitat tan alt que permetria esborrar del tràmit del debat parlamentari la immensa majoria d’esmenes que es registren”, denuncien els populars. Així mateix, recorden sentències del Tribunal Constitucional que conclouen que “només quan sigui evident i manifest que no existeix tal connexió haurà de rebutjar-se l’esmena”. “Probablement, el que li passa a Francina Armengol [presidenta del Congrés] és que tingui por que aquestes esmenes tirin endavant si es voten. Així concep el sanchisme la nostra democràcia, quan veuen que poden perdre no permeten que es debaten i que es voti”, ha denunciat la portaveu del PP al Congrés, Ester Muñoz, en roda de premsa.
Els “nombrosíssims precedents” de l’admissió d’esmenes “sense la més petita connexió”
“Únicament una interpretació esbiaixada i amb ànim partidista pot moure a la majoria dels membres de la Mesa a prendre una decisió no ajustada a dret que comporta una gravíssima violació del dret d’esmena dels diputats d’aquest grup parlamentari”, denuncien des del PP. Els populars també volien reglamentar l’acte de jurament o promesa de la Constitució per evitar afegits, una fórmula que acostumen a utilitzar els diputats independentistes, volien deixar per escrit que els jutges no puguin ser citats a comparèixer en comissions sobre matèries que hagin tingut coneixement en exercici de funcions i volien introduir la possibilitat de sol·licitar informes a òrgans consultius en proposició de llei de grups parlamentaris (com la llei d’amnistia).
Finalment, el PP recorda els “nombrosíssims precedents” de l’admissió d’esmenes “clarament heterogenis i sense la més petita connexió” amb el text a esmenar als quals la Mesa que ara “imposa de manera autoritària un criteri obertament antireglamentari” avalava la seva admissió per unes homogeneïtats “absurdes i irracionals”. Per exemple, a la llei de paritat es va acceptar una esmena que suprimia el vet del Senat al sostre de despesa i una que permetia l’assistència de ministres francesos al Consell de Ministres i a la llei d’eficiència de la justícia, una per supeditar el dret a la subvenció per enviaments electorals a la constitució d’un grup parlamentari.