Tricia Marwick (Cowdenbeath, Escòcia, 1953) és la Carme Forcadell escocesa. Era la presidenta del Parlament d'Escòcia quan el 18 de setembre del 2014 el país va celebrar el referèndum d'independència. Però l'any passat va viure un altre referèndum d'autodeterminació, el de Catalunya. Va ser una del centenar d'observadors de l'1-O convidats per la International Commission of European Citizens (ICEC). Un any després torna a Barcelona, aquest cop amb presos i exiliats polítics. Com a europeista creu que les institucions comunitàries haurien de mediar en el conflicte.
Què recorda d'aquell dia?
Jo era una de les visitants internacionals, juntament amb la meva amiga Sandra White, diputada al Parlament escocès. Vam estar en col·legis de Barcelona tot el dia. Recordo el caos al nostre voltant. Vam veure la gent dins, però també fora dels col·legis. Estàvem preocupats per si ens atacarien...
Ha vist mai una votació en aquestes condicions?
Mai no he estat testimoni de res com allò en més de 50 anys que em dedico a la política. Mai no he vist persones tan aterrides, però tan determinades, com aquell dia.
Què va pensar al final de la jornada?
Jo era la presidenta del Parlament escocès durant el referèndum d'independència d'Escòcia del 2014. Aquesta és la via democràtica. Però això no era el que el govern espanyol va permetre...
S'imagina aquelles escenes a Escòcia?
No puc. És una cosa que una persona com jo, que ha participat en campanyes electorals democràtiques més de trenta anys, no pot esperar. Estava realment xocada. I també em va sorprendre la determinació del poble català per votar.
Després del referèndum, vostè va parlar del "fantasma de Franco".
Hi ha alguns elements que recorden al franquisme. Em sembla que alguns dels excessos del franquisme encara són presents avui.
Com veu la situació un any després?
La situació més impactant és la de les persones que són a la presó des de fa gairebé un any sense judici, i sense cap prova que hagin comès actes violents. I també els exiliats. A Escòcia tenim Clara Ponsatí. No poden tornar a casa! Com a expresidenta del Parlament escocès, el que m'interpel·la més és l'empresonament de Carme Forcadell.
Carme Forcadell és a la presó per haver fet el que faria qualsevol president de parlament
Està empresonada per fer el mateix que va fer vostè...
Està empresonada per fer el que qualsevol president de parlament faria. És un deure dels presidents permetre els debats en els seus parlaments. Això és el que va fer Carme Forcadell. I és per això que ha estat empresonada. Com a demòcrata, m'indigna que s'empresoni algú per haver permès l'expressió democràtica d'un parlament.
Per vostè, són presos polítics?
Són presos polítics i exiliats polítics. Sí que ho són.
És possible tenir presos i exiliats polítics a l'Europa moderna?
Té a veure amb la manca de preocupació de les institucions europees. Com a europea, crec que les institucions europees haurien de dir que el que passa és inacceptable. La sensació és que no hi ha separació de poders entre la judicatura i el govern espanyol. No he vist cap indici que la judicatura espanyola actuï de manera diferent al govern espanyol.
Llavors creu que no tindran un judici just?
Si mires el procés, el sol fet que se'ls hagi empresonat per suposats incidents que totes les proves mostren que no van cometre... És difícil veure que el procés judicial porti a res més que a un judici que sembla dissenyat per condemnar-los. No hi ha res que em faci pensar que tindran un judici just. També s'ha vist quan Puigdemont i els consellers han buscat justícia fora d'Espanya.
Vostè va fer campanya contra el Brexit. Avui ha canviat la seva visió de la Unió Europea?
Encara crec en la Unió Europea. Encara crec que és la millor eina per treballar junts i assegurar els ciutadans. ..
És difícil veure que el procés judicial porti a res més que a un judici que sembla dissenyat per condemnar-los
Per què aquest silenci de la Unió Europea?
La Unió Europea està formada pels estats membres, i són els estats membres els qui determinen quina serà la resposta. I aquests estats han decidit que la situació a Catalunya és un afer intern d'Espanya, i no s'hi involucraran. Però s'equivoquen, perquè cada persona que viu a Catalunya és també un ciutadà de la Unió Europea. I la Unió Europea ha de defensar els drets de tots els ciutadans, independentment del que vulguin els estats membres.
Hi ha en joc el futur de la Unió?
La Unió Europea està sotmesa a moltes pressions ara com ara. Hi ha la pressió del Regne Unit que va votar per marxar, però també la situació d'Hongria interpel·la les institucions comunitàries. La Unió Europea ha de reconèixer les pressions que venen en diferents direccions. Hi ha en joc el seu futur.
Per on passa la solució ara?
La mateixa que la del principi: el governs català i espanyol necessiten parlar. Requereix compromís de les dues parts, però s'ha de trencar l'atzucac. Els catalans s'han de poder expressar en un referèndum legal, que sigui reconegut per les dues parts. Potser no n'hi ha prou amb un diàleg bilateral...
És necessària una mediació internacional?
La Unió Europea té un rol i ha de trobar una manera de mediar. La Unió Europea ha d'estar involucrada en la solució. Si no és la Unió Europea, alguna altra institució. El més important aquí és que el poble de Catalunya tingui el dret a decidir el seu futur, sigui quin sigui.
Creu que el nou govern espanyol pot ajudar a solucionar el problema?
Ara com ara, les posicions estan tan polaritzades que és difícil que trobin una manera de resoldre el conflicte. És per això que dic que la Unió Europea vingui i faci de mediador. Ja va tenir un paper destacat a Irlanda del Nord.
Alguna lliçó des d'Escòcia?
El govern espanyol hauria de saber que la negació de l'expressió democràtica no és saludable. Podria agafar l'exemple de David Cameron, que quan era primer ministre va arribar a un acord amb el govern escocès per celebrar un referèndum acordat per les dues parts. Aquesta és la lliçó. No pots dir constantment 'no' al poble que vol fer sentir la seva veu.