La campanya d'odi i denúncies, moltes vegades inventades, de la ultradreta ha acabat quallant. El partit de Santiago Abascal podria comptar amb agents de seguretat del propi Estat que reforçarien la cobertura d'aquests polítics de Vox allà on van. El plantejament de destinar una part dels recursos de forma extra i més gran cap a Vox l'està fent el Ministeri de l'Interior, encapçalat per Fernando Grande-Marlaska. La informació l'avança el diari The Objective.

"Mai facilitem aquesta mena d'informació sobre els dispositius de seguretat que s'organitzen". Aquest és l'argument que dona Interior quan se li ha preguntat per la notícia. L'excusa? Precisament preservar la seguretat dels polítics, és incompatible en confirmar qualsevol mena d'informació. No obstant, si finalment es tirés endavant la iniciativa, reforçarien la seguretat d'uns dirigents que no tenen, en el seu conjunt, la majoria de formacions. Cal recordar que el líder de la formació, Santiago Abascal, ja compta amb seguretat i també el secretari general, Javier Ortega Smith des de l'any 2019. També des de Madrid, amb la seva representant Rocío Monasterio.

Qui paga la seguretat?

Però si passa de privada a pública, en la resta dels companys d'aquest partit, seria una diferència amb la resta de polítics i colors. Un altre exemple el trobem a Catalunya. El representant de la ultradreta al Parlament, Ignacio Garriga, també compta amb protecció privada però ha demanat recentment a la Unitat Central de Seguretat Privada canviar d'empresa. Cal tenir en compte que disposar de seguretat és un dret però no una obligació que aquesta estigui coberta pels impostos de tothom des de l'Estat.

La legislació marca els càrrecs polítics que en poden portar amb servei públic de facto: govern, cap de l'oposició i expresidents. I algunes excepcions si són susceptibles de tenir un risc. I és en aquest punt on Vox vol trobar el camí perfecte per tenir la seguretat pagada. Actualment, hi ha 632 agents de seguretat a l'Estat, dels quals 599 són policies nacionals i 33 de la Guàrdia Civil.

L'argumentari de Vox es basa, novament, en els recursos i denúncies que posa davant la justícia. La majoria d'ells no prosperen però l'obertura de diligències ja és el pas previ per argumentar amb dades totalment inflades. Ja porten 300 denúncies fetes i aprofiten per seguir carregant el discurs de l'odi: "És culpa de la demonització que ens han fet els progres i la violència dels radicals i el separatisme". Precisament, formacions independentistes catalanes o basques no han fet el recompte d'amenaces rebudes en els darrers anys.