El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va parlar aquest dimecres amb eurodiputats de l'Eurocambra sobre la tragèdia del juny passat a Melilla i va defensar una política migratòria que ofereixi "una resposta europea" a un repte comú, basada en la cooperació amb els països d'origen i trànsit i sense enfocaments paternalistes ni eurocentristes. Grande-Marlaska va intervenir en remot a la Comissió de Llibertats Civils del Parlament Europeu, que havia demanat formalment una compareixença del ministre per explicar amb detall l'ocorregut el passat 24 de juny a la tanca de Melilla, en la qual van morir almenys 23 persones.

El ministre va subratllar que "mai" havia d'haver passat aquesta catàstrofe i va defensar l'actuació "proporcionada" de les forces i cossos de seguretat espanyols davant d'"una actitud hostil i violenta" del grup format per unes 1.700 persones que va provar d'accedir aquell dia al territori espanyol a través de la tanca de Melilla fent ús de "radials, pals i maces". Va explicar que "en territori espanyol no va succeir cap mort. Dels 23 morts cap no va ser a Espanya" i va recordar que fins i tot la BBC va haver de rectificar després d'haver informat erròniament de la pèrdua de vides a terra espanyol. Va assegurar a més que en les devolucions en frontera es va respectar la legislació nacional i europea, com va quedar constància a la investigació que va dur a terme la Fiscalia General de l'Estat i va emfatitzar que entre ells "no hi havia persones vulnerables".

Unes explicacions que arriben tard

El ministre va subratllar a més la "sensibilitat, transparència i cooperació" del Govern espanyol davant dels fets, qüestionada per alguns parlamentaris aquest dimecres tant de la dreta com de l'esquerra, que li van retreure haver tardat nou mesos a parlar a l'Eurocambra sobre l'ocorregut. Es va defensar recordant que a Espanya va comparèixer en dues ocasions davant del ple del Congrés dels diputats i va recordar que des del primer moment es va comprometre a parlar a l'Eurocambra, però només quan hagués conclòs la investigació de la Fiscalia espanyola.

"En el dia d'avui no he vist cap ministre de l'Interior parlar de la tragèdia de Tarajal (ocorreguda el febrer de 2014) al Congrés a Espanya, ni al Parlament Europeu. Potser manipulem altres paràmetres de responsabilitat i de respecte a les institucions", va subratllar el ministre en resposta al diputat popular Javier Zarzalejos.

La política migratòria espanyola

El ministre va parlar, d'altra banda, de la visió espanyola de la política migratòria i va confiar en poder avançar al màxim durant els sis mesos en què Espanya presidirà el Consell de la UE, a partir del pròxim 1 de juliol, per a la ràpida adopció del Pacte europeu de Migració i Asil, actualment en negociació. "El fenomen migratori no és un problema, és un desafiament", va respondre el ministre a l'eurodiputada de l'Agrupació Nacional Patricia Chagnon, que va lloar que "el Govern socialista espanyol hagi cedit a l'evidència" i que s'hagi adonat que "les fronteres protegeixen" i que si no són sòlides "cal reforçar-les".

Grande-Marlaska va emfatitzar que durant la presidència es donarà en particular prioritat a la dimensió exterior de la migració, és a dir, a la necessitat de treballar amb els països d'origen i trànsit dels migrants. "La migració és un desafiament i és una qüestió entre Europa i l'Àfrica", va dir el ministre.

Va explicar que els mandataris de països africans també rebutgen la migració irregular perquè "veuen com el millor de la seva joventut posa la seva integritat i la seva vida en risc" i que pateixen pel tràfic de les màfies. "Hem de tenir plans de treball conjunt entre Europa i l'Àfrica. El que jo anomeno (...) avançar les fronteres. Que no tinguin la necessitat, per tragèdies humanes, canvi climàtic o qüestions econòmiques, d'abandonar el seu països", va dir el ministre.