Els qui vulguin avui veure el més semblant a Marisol a la gala dels Goya, s'hauran de conformar amb la veu d'Amaia que li retrà un homenatge. La icònica Pepa Flores s'ha negat a assistir i recollir el Goya d'Honor i ho faran les seves dues filles en nom seu. Retirada de l'escena pública des de fa dècades, va passar de ser un símbol del règim franquista quan era una nena sense veu ni vot, a una defensora del comunisme quan va ser adulta.

En els darrers temps, i a través de la premsa alemanya, que aquí va passar més desapercebut, es van publicar els abusos sexuals que va patir de petita. Una infància dura que va voler trencar de gran. Al costat del ballarí Antonio Gades, amb qui va mantenir una relació d'anys, Pepa Flores va començar a la militància comunista. I de retruc, es va aproximar a l'independentisme català. Qui li va obrir les portes a tots aquests moviments va ser Gades, nascut a Elda (País Valencià) i militant del Partido Comunista de los Pueblos de España (PCPE), prosoviètic i amb llaços estrets amb la revolució cubana.

Gades es declarava a la dècada dels setanta "com un català" més i apostava per la unitat dels Països Catalans. En l'àmbit polític, tot això es va traduir que va encapçalar la candidatura d'un altre partit: el Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN), al costat d'altres figures de renom com Lluís Maria Xirinacs o Maria Mercè Marçal. Gades es va presentar per les eleccions municipals de l'any 1979, com es pot veure en aquest tuit.

Pepa Flores va col·laborar i ajudar la seva aleshores parella sentimental i fins i tot va donar part de les seves joies per finançar la campanya posterior al Congrés dels Diputats del partit BEAN. Ambdós participaven en totes les activitats del partit i alguns moments també han estat recollits en forma de fotografia, com aquest altre:

Imatges que ja formen part de la història.