La catedràtica de Dret Constitucional, María Luisa Balaguer (Almeria, 1953), fa cinc anys que forma part del Tribunal Constitucional (TC). Però Balaguer no acostuma a estar d'acord amb la majoria conservadora del TC. Ella és una rara avis en aquest ens jurídic de tanta importància. S'autodefineix com a republicana, feminista i marxista i va votar en contra de la sentència del Procés als líders independentistes per l'organització del referèndum de l'1-O.

Enmig de l'enrenou provocat per l'escàndol d'espionatge del Catalan Gate, la magistrada serà entrevistada al programa Preguntes Freqüents de TV3 aquesta dissabte a la nit.

El Catalan Gate és a l'ordre del dia, sobretot després que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) hagi admès que va espiar l'independentisme català, però sota autorització judicial del Tribunal Suprem. Aquesta és l'explicació que ha donat la directora del CNI, Paz Esteban. Segons ella, però, no són 65 persones espiades, sinó 29. Entre la llista d'espiats del CNI hi figura el president Pere Aragonès i l'entorn del president a l'exili Carles Puigdemont a Waterloo.

Certament, la versió del CNI dista molt de l'informe de 65 polítics, activistes, advocats i periodistes catalans i bascos que Citizen Lab ha acreditat que tenien el telèfon infectat amb el programa d'espionatge Pegasus. Per acabar-ho de reblar, des de la Moncloa també han denunciat que el president espanyol, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, han estat espiats també amb Pegasus.

En aquest context, hi ha moltes incògnites a resoldre. Si el CNI només va espiar 29 independentistes, qui va espiar la resta de dirigents que ha destapat Citizen Lab i The New Yorker? I qui va espiar al president espanyol Pedro Sánchez i a la ministra Margarita Robles? Per parlar del Catalan Gate, un dels majors escàndols de la democràcia espanyola, una de les poques membres del TC que va votar en contra de la sentència del Procés és entrevistada per primer cop al Preguntes Freqüents l'endemà de la visita de Sánchez a Barcelona per rebre la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen.

Qui és María Luisa Balaguer?

María Luisa Balaguer es va llicenciar en Dret per la Universitat de Granada l'any 1976 i es va doctorar l'any 1983. I va formar part de l'Il·lustre col·legi d'advocats de Màlaga des de l'any 1977 al 2003 com advocada adscrita. Paral·lelament, però, es va dedicar a la docència universitària a les facultats de Dret i Periodisme de la Universitat de Màlaga. Aquest conjunt d'experiències jurídiques i acadèmiques la van portar a convertir-se l'any 2003 en la primera catedràtica de Dret Constitucional d'Andalusia, adscrita al Departament de Dret de l'Estat i Sociologia de la Universitat de Màlaga.

Balaguer, experta en Igualtat de gènere, té un extens currículum que no s'acaba aquí. I és que va formar part del comitè d'ètica de la Conselleria de Salut, de l'Observatori de Publicitat de l'Institut Andalús de la Dona i del consell assessor per a la modernització de l'Estat de les Autonomies de la Junta d'Andalusia. Per acabar-ho de reblar, també va ser consellera electiva del Consell de Consultors d'Andalusia entre 2005 i 2017. I va ser precisament l'any 2017 que va ser nomenada magistrada del Tribunal Constitucional per designació del Senat.

Amb tot, també cal destacar que la magistrada Balaguer és una prolífica autora de llibres. La seva obra s'ha centrat, sobretot, en la igualtat de gènere i el moviment feminista. El seu darrer llibre, publicat l'any passat, es titula El feminisme del segle XXI. Del MeToo al moviment Queer (Huso). Aquest dissabte a la nit, al programa Preguntes Freqüents de TV3, la podreu conèixer.