Si hi hagués eleccions generals en aquest moment, el PP tornaria a guanyar i, juntament amb Vox, assolirien els 204 escons i podrien formar govern. El PSOE, per la seva banda, cauria, perdent una vintena d'escons al Congrés —com indiquen la majoria d'enquestes des de fa mesos—, però encara es manté per sobre dels 100 escons malgrat l'impacte de la crisi migratòria de Ceuta. Sumar s'enfonsaria, fent impossible revalidar l'actual Executiu de coalició. Així es desprèn d'una nova enquesta elaborada per Sigma Dos i publicada aquest dilluns per El Mundo. Les projeccions sorgeixen gairebé un mes després de l'entrada massiva de 80.000 persones per la frontera amb el Marroc.
D'acord amb l'enquesta, el PP d'Alberto Núñez Feijóo venceria els comicis amb un 33,1% del vot i 143 escons, un lleuger creixement respecte al 33,06% dels sufragis i 137 escons amb què compta des de les eleccions del 2023. Llavors els populars van ser la força més votada, però Feijóo no va poder formar govern per falta de suport parlamentari. En l'escenari que projecta Sigma Dos, el PP es veuria abocat a articular pactes d'investidura amb altres formacions per assolir la majoria absoluta de 176 escons al Congrés. No seria suficient amb el suport de PNB, Junts, UPN i Coalición Canaria, per la qual cosa Feijóo es veuria subjecte a Vox i hauria de replicar en l'àmbit estatal els pactes que han permès al PP governar en diverses comunitats autònomes —o a un per ara improbable acord amb el PSOE.
El PSOE obtindria el 25,4% del vot, amb el qual aconseguiria 101 escons. Es tracta d'una important caiguda respecte al 31,68% del vot i 121 seients que van obtenir el 2023. L'enquesta reflecteix tres anys de legislatura marcada pel setge de l'oposició i la dependència de Junts —després del terratrèmol d'acordar l'amnistia als encausats pel procés a canvi de suport a la investidura— i pels escàndols als tribunals de Santos Cerdán, José Luis Ábalos, Leire Díez i José Luis Rodríguez Zapatero. Els de Pedro Sánchez caurien així dels 100 escons per primera vegada des de les eleccions del 2015 i 2016, quan van aconseguir 90 i 85 diputats, respectivament, en un moment en què competien amb un Podemos i Ciutadans a l'alça. Els socialistes no podrien tornar a formar govern, ja que la suma de PSOE i els socis d'investidura del 2023 no superaria els 140 escons, lluny de la majoria absoluta de 176.
Vox, tercera força i clau per al PP; i l'esquerra s'enfonsa
Vox continuaria sent la tercera força política a Espanya i l'enquesta projecta un clar auge de la formació d'extrema dreta. Sigma Dos atorga als de Santiago Abascal un 17,9% del vot i 61 escons, molt per sobre del 12,38% dels vots que van obtenir el 2023 i amb els quals van aconseguir 33 escons. Es tracta, a més, d'una xifra fins i tot superior als 52 escons que van obtenir el 2019, el seu millor resultat per ara. La suma dels vots de PP i Vox, si repliquessin els pactes de govern o d'investidura que han dut a terme en diverses comunitats autònomes, superaria de manera clara el llindar de la majoria absoluta amb 204 escons.
Pel que fa a l'espai a l'esquerra del PSOE, l'enquesta reflecteix, com la resta de projeccions durant l'últim any, un enfonsament acusat. Sumar se situa amb un 6,6% del vot i 10 escons, una caiguda contundent respecte al 12,33% del vot i 31 escons que va obtenir el 2023 la candidatura d'una Díaz en auge després de la seva projecció en el govern espanyol i com a líder de l'espai després de la renúncia de Pablo Iglesias. L'enquesta situa Podem per separat i li atorga un 2,8% del vot i un escó. L'esquerra no té encara un candidat ni una fórmula electoral, després de la renúncia de la vicepresidenta del govern espanyol i fundadora de Sumar, Yolanda Díaz. L'espai encara no ha aconseguit recompondre's després de la ruptura abrupta entre l'òrbita de Sumar, Izquierda Unida i Comuns amb l'òrbita de Podem, i diverses enquestes han situat el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, com a possible candidat favorit entre l'electorat d'aquest espai, per davant de la mateixa Díaz, Irene Montero o Antonio Maíllo.
ERC creix i Aliança (si es presenta) aconseguiria quatre escons
Finalment, pel que fa a l'espai sobiranista, a Catalunya, Esquerra Republicana se situa per sobre de Junts en ambdues enquestes. Els de Gabriel Rufián —si repeteix com a candidat, en ple pols amb el partit per la seva proposta de formar coalició totes les esquerres de l'Estat— obtindrien un 2,4% del vot total i 8 escons, resultat lleugerament superior als 7 escons que van obtenir el 2023 amb un 1,9% del vot. Pel que fa a Junts, obtindrien un 1,1% del vot i 4 escons, una caiguda d'un escó respecte al resultat del 2023 dels de Míriam Nogueras. Com a novetat, entraria Aliança Catalana amb un 1% del vot i 4 escons —si es presentés a les generals; ja per ara Sílvia Orriols ho ha descartat.
En l'òrbita basca, Bildu refermaria el sorpasso al PNB: els de Mertxe Aizpurua obtindrien l'1,2% del vot i 6 escons, per sobre de l'1,36% i 6 escons dels abertzale el 2023. En el cas del PNB, ara sense Aitor Esteban com a candidat, ja que és el nou líder del partit, es mantindrien en un 1% del vot i 6 escons. L'enquesta també augura dos escons per al BNG —el 2023 només en va tenir un—, un per a Coalición Canaria i un per a Unión del Pueblo Navarro —els mateixos resultats que el 2023. Com a novetat, entraria Adelante Andalucía, la formació d'esquerra andalusista, amb dos escons.