La Sala del 61 del Tribunal Suprem ha desestimat avui per unanimitat les recusacions del president de la Sala II, Manuel Marchena, i els sis magistrats que formen la sala d'enjudiciament en la causa del procés, que havia estat plantejada per un total de 8 processats.

Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell, Anna Simó, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez. Tots ells demanaven recusar Marchena, i Jordi Cuixart recusava a més els altres sis magistrats del tribunal. 

El Tribunal Suprem ha avançat la resolució que s'ha pres aquest matí però encara no ha fet pública la interlocutòria en què hi ha els arguments. I no ho farà fins que passin uns dies.

El 20 de novembre, després que Marchena renunciés a presidir el Consell General del Poder Judicial i el Tribunal Suprem arran de la filtració, primer de l'acord entre PSOE i PP per donar-li el càrrec i després pels missatges de Ignacio Cosidó en què es deixava entreveure el control "des del darrere" del Suprem, els presos polítics es van plantejar recusar-lo. 

Els primers van ser Oriol Junqueras i Raül Romeva, que després de comunicar-ho a la resta de defenses, van arrossegar part dels presos polítics. Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànhez van presentar els seus escrits de recusació hores més tard i Carme Forcadell i Anna Simó es van afegir a la recusació dels seus companys de partit Junqueras i Romeva.

Jordi Cuixart va presentar la recusació contra els sis magistrats de la sala que l'han de jutjar i a més, per un altre tràmit, va demanar una vista prèvia per treure del Tribunal Suprem el cas i evitar el judici a Madrid i aconseguir que sigui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el competent per veure i jutjar el cas de l'1-O.

Les recusacions de Junqueras, Romeva, Forcadell i Simó feien referència a la imparcialitat del magistrat. I concretaven que "les recents notícies relatives a l'existència d'un acord polític per repartir les vocalies del òrgan de govern dels jutges i concretament les manifestacions efectuades i fetes públiques del Senador Sr. Ignacio Cosidó, segons la qual el pacte entre els partits PP i PSOE s'hauria fet amb la intenció de controlar políticament i afectar tant el Tribunal Suprem com la Audiència Nacional amb la finalitat última de, a través d'aquests nomenaments, controlar el resultat i sentit dels procediments tractats en aquests Tribunals. En aquest pacte hauria tingut un protagonisme singular la candidatura del magistrat recusat a presidir el CGPJ a qui s'hauria atorgat per aquest senador la responsabilitat de "guanyar" les votacions mitjançant l'anul·lació de la minoria "progressista" d'aquest òrgan de govern.

L'escrit insistia que "el magistrat recusat és, doncs, protagonista d'aquest pacte per controlar el poder judicial, i a ell s'atribueixen característiques personals vinculades a una determinada orientació política que fan dubtar de la imparcialitat per participar en el procés que ens ocupa, característiques que no se les atribueix aquesta part sinó ni més ni menys que un senador encarregat de negociar i acordar la seva candidatura a la presidència del CGPJ per perseguir uns interessos polítics públicament coneguts, ja".

Jordi Cuixart, en la seva recusació, advertia que el jutjarà un tribunal d'excepció controlat per PP i PSOE. Turull, Rull i Sànchez al·legaven que "segons es desprèn d'aquest missatge i de les nombroses notícies publicades, pel que sembla l'Excm. magistrat Sr. Manuel Marchena hauria prestant inicialment la seva conformitat a aquest pacte, una disponibilitat que només hauria retirat per escrit en fer-se públic l'anterior missatge del Sr. senador".