“Si pogués demà deixar el dret per la literatura, us asseguro que ho faria. Envejo viure del procés de creació artística i de narració d’una novel·la”. El jutge Manuel Marchena, un dels capitostos judicials contra l’independentisme i que recentment ha exhibit interpretacions i lectures sui generis de la llei d’amnistia, acaba de publicar el llibre La justicia amenazada. Entre altres coses, radiografia la realitat de la Fiscalia, del Consell General del Poder Judicial, dels aforaments i de l’acusació popular. No fa ni una referència al judici del procés que va presidir el 2019 i que el va portar a condemnar per sedició el Govern de l’1-O ni una menció explícita a l’amnistia que ha negat, des de la Sala Penal del Suprem, a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva. I s’ha envoltat dels grans noms de la judicialització del procés independentista i de les figures de més poder en l’arquitectura judicial espanyola actual per presentar la seva obra.
“Que algú digués que el delicte es comet allà on es notifica la sentència és un exercici, en fi, una mica imaginatiu del que pot passar”, ha verbalitzat parlant sobre els aforaments, que ell defensa que siguin també per als jutges. “El lògic és que per dir si el Tribunal Suprem s’ha confós o no s’ha confós, sigui el màxim esglaó jeràrquic qui s’ocupi de valorar la correcció o incorrecció d’aquesta resolució”, ha afegit. No ha esmentat l’amnistia, ni les denúncies de l’independentisme que l’Alt Tribunal prevarica per desatendre la norma de l’oblit penal. Cap referència concreta i explícita. Però s’ho escoltava, atentament des de la cadira de passadís de la segona fila, Pablo Llarena, l’instructor del Suprem que persegueix Carles Puigdemont a la desesperada des de fa més de set anys i que li ha negat l’amnistia en dues ocasions.
El judici del procés, en directe per “descartar qualsevol sospita”
Manuel Marchena també ha fet una breu al·lusió al judici del procés per justificar la seva decisió que es retransmetés en directe. “El que perseguia era descartar qualsevol sospita que en un moment determinat aquest tribunal no estigués lligat al que havia d’estar, que són els principis i les garanties del procés constitucional”, ha argumentat. “Aquesta idea a mi em semblava que era clau quan s’havien alentat dubtes del que podia ser un judici just per part dels que estaven acusats”, ha afegit. I ha destacat la “professionalitat inqüestionable” de tots els advocats. “Sempre els estaré agraït”, ha conclòs.
“L’aroma del privilegi” que “desprenen” els aforaments
“Se’ns n’ha anat la mà amb l’aforament”. Així de clar ha estat Manuel Marchena en un altre moment quan parlava dels polítics que són aforats. Ell ho circumscriuria només als diputats del Congrés, als senadors i als membres del govern espanyol, que són els inclosos en la Constitució. En aquest perímetre no entraria, per exemple, el líder del PSOE d’Extremadura, Miguel Ángel Gallardo, que s’ha convertit en diputat autonòmic per aconseguir ser aforat i intentar torpedinar el judici del cas del germà de Sánchez.
“A Espanya, s’ha imposat una concepció gairebé protocol·lària de l’aforament. És a dir, un càrrec no està prou vestit [si no és aforat], l’aforament li dona fins a una dignitat institucional al càrrec”, ha verbalitzat (en to d’ironia) el jutge. I ha estat clar: “Jo reduiria enormement el nombre d’autoritats afectades, perquè l’aforament implica la rectificació d’una norma de competència objectiva que desprèn l’aroma del privilegi”. “La tendència que jo apunto a rebaixar els tractaments va en contra d’un vent que bufa precisament en direcció contrària”, ha reconegut tot seguit.
Els “vents de desconfiança” cap a la Fiscalia, en la recta final de la instrucció contra Álvaro García Ortiz
Manuel Marchena també s’ha pronunciat sobre la reforma de la carrera judicial que ha impulsat el govern espanyol. De moment, s’ha remès al Congrés el projecte de llei, que haurà de rebre l’aval de la majoria parlamentària, cosa que no serà fàcil. Un dels seus baluards és que la investigació judicial quedi en mans dels fiscals. El magistrat no hi ha tancat la porta, però ha lamentat que ara no és un bon moment per a una reforma d’aquest calat: “Em fa l’efecte que no és el moment per a una modificació legal ara en aquests termes, quan els vents que bufen són vents de desconfiança cap al poder judicial i vents de desconfiança cap al Ministeri Fiscal”. “No és el moment per plantejar-se una reforma que hauria de ser una reforma pactada amb totes les forces polítiques i en la qual s’eliminessin qualssevol suspicàcies que avui es poden plantejar si se li atribueix a Ministeri Fiscal un poder fins ara no existeix”, ha afegit.
Prèviament, també parlant sobre la figura del fiscal general de l’Estat, ha esgrimit que és un càrrec que està “sotmès permanentment a una tensió històrica”. Però ha volgut subratllar la delicadesa del context actual: “El que passa és que hi ha en determinats moments en què aquesta tensió adquireix una dimensió que és absolutament inèdita”. A ningú se li escapa que Álvaro García Ortiz està sent investigat pel Suprem per revelació de secrets de la parella d’Isabel Díaz Ayuso i està a les portes que el jutge decideixi si l’envia a judici.
I, parlant de les acusacions populars, un missatge implícit (o no tant) cap al paper de la Fiscalia en les causes contra Begoña Gómez i David Sánchez: “Hi ha ocasions que el reconeixement del monopoli de l’acusació pública del Ministeri Fiscal pot conduir a la impunitat dels fets delictius. La història ho mostra i ho pot estar mostrant”. Sense anar més lluny, avui mateix el germà de Pedro Sánchez s’ha afegit al recurs de la Fiscalia contra el seu processament.
Marchena, envoltat pels grans noms de la judicialització del procés
Els assistents a la presentació també ofereixen una lectura sobre l’esperit de l’acte. Sense anar més lluny, a les primeres files l’escoltaven, igual que Llarena, Carmen Lamela (la jutgessa que va enviar a presó provisional als Jordis, als consellers del Govern de l’1-O i Sandro Rosell), Diego Pérez de los Cobos (el coronel de la Guàrdia Civil que va ser el màxim responsable de la repressió l’1-O) i Susana Polo (la instructora del cas del Tsunami Democràtic al Suprem que va acabar arxivant la causa després de l’error de Manuel García-Castellón). També hi havia Rafael Catalá (ministre de Justícia de Mariano Rajoy del 2014 al 2018), així com Isabel Perelló (l’actual presidenta del CGPJ i “estimada amiga” de Marchena), Vicente Guilarte (el seu predecessor en el càrrec, en funcions) i Carlos Lesmes (que va ser president del CGPJ fins al 2022, quan va dimitir per intentar forçar la renovació de l’òrgan de govern dels jutges).
Més noms. Des del Tribunal Constitucional, hi han assistit els conservadors José María Macías (apartat de les deliberacions sobre la llei d’amnistia), Concepción Espejel i Antonio Narváez (que va deixar de ser-ho el 2022) i el progressista Juan Carlos Campo (que va ser ministre de Justícia de Pedro Sánchez, és amic personal de Marchena i s’ha abstingut dels debats sobre l’amnistia). En el pla judicial, estaven presents Andrés Martínez Arieta (el candidat dels conservadors per a la presidència de la Sala Penal del Suprem, la renovació del qual continua bloquejada), Pablo Lucas (el jutge de control del CNI), Celso Rodríguez (el president del TSJ de Madrid) i José Ramón Navarro Miranda (el president de l’Audiència Nacional). No hi havia cap representant del govern espanyol, ni les progressistes Pilar Teso (també candidata a presidir la Sala Penal) o Ana María Ferrer (crítica amb el paper del Suprem amb l’amnistia i partidària d’amnistiar la malversació de l’1-O), però sí que s’ha deixat veure la portaveu del PP a la Comissió de Justícia, María Jesús Moro.