Manuel Marchena adverteix que la justícia està amenaçada a Espanya i que “el diagnòstic és inquietant”. En una entrevista a El Mundo, el magistrat ha assegurat que la tendència del poder polític “a controlar els jutges” forma part de la història, però que darrerament “vivim episodis d'especial gravetat”, encara que, no només a Espanya. Marchena ha fet una comparativa entre el govern espanyol i les polítiques de Trump i el seu enfrontament contra els jutges “que està marcant una fita històrica als Estats Units”, i que segons ha reflexionat és “fidel reflex” del que passa “quan el populisme s'enfronta a qualsevol intent de control”. En una entrevista per presentar el seu nou llibre, La justicia amenazada, el magistrat del Tribunal Suprem ha avisat que la societat espanyola “s'està familiaritzant amb una normalitat que és patològica” en relació amb els atacs als jutges “incorporats i tot a acords polítics que parlen de lawfare”, que segons el jutge “tenen un efecte demolidor en la credibilitat de la justícia” i posa “en risc la pau social si la societat no confia en els jutges i comença a creure que els conflictes jurídics poden resoldre's millor a les xarxes socials o a cops de puny”.
Renovació del CGPJ
Manuel Marchena també denuncia en el seu llibre el bloqueig al qual va ser sotmesa la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i ha afirmat que “bastarien dues mesures per generar un efecte més que saludable”. El magistrat ha defensat que caldria imposar per llei el “cessament efectiu de tots els vacants” quan expira el seu mandat. I també exigiria el “respecte del mecanisme constitucional de renovació del CGPJ”. En aquest sentit, ha denunciat que els vocals “no poden continuar sent pactats per comissionats polítics” i que ni el president del Congrés dels Diputats ni el del Senat “poden abdicar del mandat constitucional. I són ells els responsables de liderar el procés de renovació dels vocals. Ens hi juguem molt”.
En relació amb l'aforament dels polítics, Marchena considera que provoca una desafecció ciutadana per considerar-lo un privilegi anacrònic. “A Espanya, l'aforament ha arribat a tenir una dimensió protocol·lària”, i ha assenyalat que “la importància del càrrec es fa dependre, entre altres notes, de quin jutge investiga i de quin tribunal enjudicia aquest responsable”. Marchena ha recordat que la Constitució de 1978 va limitar els aforaments als ministres, diputats i senadors, “però em sembla molt significatiu que a la Unió Europea s'hagi creat també una legió de representants polítics aforats. L'aroma de privilegi és molt intens”.
En paral·lel, en el seu llibre, Marchena també ha fet una crida per acabar amb l'anonimat a les xarxes socials perquè defensa que “el que és perseguible en la realitat hauria de ser també perseguible en la xarxa”. En aquest sentit, ha apuntat que “l'anonimat dona carta blanca per soscavar la dignitat d'algunes persones i, pot ser més greu, per erosionar els pilars de la convivència” i que aquest anonimat està servint en algunes ocasions com a “vàlvula d'escapament en sistemes dictatorials que persegueixen el dissident. Però, més enllà d'aquestes excepcions, crec que tots hem de ser responsables del que diem i del que difonem a la xarxa”.
Indemnització a Sandro Rosell
El passat divendres es va conèixer que l'Audiència Nacional ha ordenat indemnitzar l'expresident del Barça, Sandro Rosell, amb 232.500 euros per l'any i set mesos que va estar en presó provisional. Preguntat sobre si s'abusa d'aquesta mesura, el jutge ha afirmat que la privació de llibertat no és mai reparable amb una compensació econòmica. Amb tot, ha reflexionat sobre com es compensa la privació de llibertat i ha afegit: “Crec que la previsió legal que admet una reparació econòmica, malgrat la seva insuficiència, té tot el sentit”.