Segueixen arribant informacions que posen en dubte la gestió del PP en els incendis que fa més de 20 dies que assolen diverses zones d'Espanya i que han provocat un autèntic enfrontament polític entre PSOE i PP. La Junta de Castella i Lleó —una de les comunitats més castigades per les flames— a l'inici de l'emergència pels incendis, va ignorar almenys sis propostes d'agents forestals que es van oferir a cancel·lar les seves vacances i col·laborar en l'extinció dels incendis, segons revela El País. Els guardes forestals asseguren que no van rebre resposta a la seva petició, i segons han afirmat al citat mitjà "hi havia personal que estava amb la família en pobles i veient com tot cremava". Un dels agents detalla que tenia intenció de traslladar-se des de la seva província a Lleó per ajudar, i per això va registrar una petició formal, de la qual no va tenir resposta. Altres companys ho van transmetre de forma verbal, però tampoc els van citar per treballar.
Quan van començar els incendis, el president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, va assegurar que la Junta comptava amb “suficients mitjans” i “el problema” no era “dels operatius ni de falta de mitjans” sinó dels “circumstàncies meteorològiques excepcionals”. Mentre que la Conselleria de Medi Ambient ha titllat les peticions dels guàrdies forestals per a suspendre les seves vacances com una “bola” malgrat que constin per escrit. Tanmateix, dies després, el 17 d'agost, segons va publicar elDiario.es, la Direcció General de Patrimoni Natural i Política Forestal, va enviar un missatge als caps de servei reclamant de manera “urgent” que se cités al personal de vacances o descans perquè es reincorporessin les bases.
Informes anteriors als incendis
La Unitat de Planificació i Anàlisi d'Incendis Forestals de Castella i Lleó va advertir almenys des de l'1 d'agost de la previsió d'onada de calor i dels nivells "alts" o "molt alts" de probabilitat d'incendi i de propagació. Segons detalla El País, els butlletins diaris elaborats per tècnics de la Conselleria entre l'1 i el 23 d'agost ja alertaven del risc. L'informe de l'1 d'agost preveia "un augment notable de les temperatures per a la setmana vinent amb avís AEMET [Agència Espanyola de Meteorologia] per onada de calor" i advertia d'un risc d'incendi "molt alt-extrem". “Es preveuen propagacions ràpides associades als vents intensos. Es recomanen despatxos inicials contundents”, assenyalava.
En rebre els informes, la conselleria de Medi Ambient va decidir l'1 d'agost aplicar l'alerta per risc meteorològic d'incendis forestals per a la setmana següent, i això implicava la prohibició de fer treballs de manteniment als boscos. Els informes dels dies següents ja apuntaven que el risc havia augmentat a conseqüència de la humitat i la pujada de la calor sobre una vegetació molt crescuda després d'una primavera plujosa. Malgrat el risc, alguns bombers denuncien que va haver-hi “quadrilles que pertanyen a subcontractes” que van mantenir aquestes tasques a les muntanyes.
L'informe del 8 d'agost, dia en el qual es va declarar el primer incendi a El Bierzo i l'endemà, es va declarar l'incendi de Yeres —que va cremar el patrimoni de la humanitat de Las Medulas— ja assenyalava que "la probabilitat d'ignició estarà en nivells molt alts i l'índex de propagació en nivells molt alts". A més, van advertir "d'humitats extremadament baixes" i nul·les precipitacions sobre combustible (vegetació) sec. Les previsions no van fallar i aquell cap de setmana va començar la crisi, amb els grans incendis a Lleó i Zamora. Tot i que, la Junta estava advertida del risc d'incendis des de l'1 d'agost, els bombers critiquen que a l'inici de molts incendis no hi havia mitjans suficients. Aquest malestar es va poder veure aquest dimarts a la localitat de Zamora de Galende durant la visita dels reis Felip VI i Letícia, quan els bombers forestals van negar la salutació a Mañueco.