"El que farem demà (dissabte) ho recordarem tota la vida, però ells ho recordaran encara més". Amb aquestes paraules Xavier Vidal ha donat pas al brindis que donava el tret de sortida a la caravana amb més de cent voluntaris de l'ANC que viatgen a Madrid en dos autocars. Són les onze de la nit tocades i tot just acaben de sopar abans de pujar a l'autocar. Han menjat botifarra. I crema catalana.
Amb la panxa plena i l'alegria d'alguna copeta de cava s'enfilen al bus. Pel davant, unes vuit hores de ruta per carretera. Ells seran els encarregats de vetllar per l'ordre a la mobilització, de dirigir la coreografia. La immensa majoria hi tenen la mà trencada, ho han fet ja en incomptables ocasions, cada 11 de setembre, cada marxa per la llibertat dels presos i exiliats, a Brussel·les, al carrer Marina, a la Gran Via. També aquell 20-S. "Som peons", explica un d'ells. Aquesta vegada, però, senten i saben que res serà el mateix.
En Xavier és el coordinador dels 150 voluntaris que seran aquest dissabte a Madrid vinguts de Catalunya. Abans d'arrencar la ruta, explica a El Nacional alguns dels secrets sobre com s'organitzen per encarar accions d'aquesta magnitud. "Serà absolutament diferent que totes les altres vegades", diu, i posa l'exemple de com van estranyar-se a la capital de l'Estat quan els van dir que al final del recorregut, arribats a Cibeles, s'havia de muntar un escenari, "no ho han vist mai això, en una manifestació".
Una coreografia assajada al mil·límetre
Com sol passar en aquests temps moderns que corren, el nom del grup de Whatsapp que han creat per coordinar-se per al 16-M és del tot eloqüent: 'Girem Madrid'. L'arribada és prevista per quarts d'onze del matí. Un cop a Madrid, els 150 voluntaris que han sortit de matinada de Catalunya es reuniran en un pavelló de la capital espanyola amb uns altres 150 voluntaris de Madrid, membres de les entitats i organitzacions madrilenyes que s'han sumat a la causa. En Xavier s'hi ha reunit dies abans per cuidar tots els detalls. Un parell d'hores abans que comenci la manifestació, tots seran ja a lloc.
El barret groc que duu en Xavier no és circumstancial, és el seu distintiu. "El porta sempre, perquè no el perdem de vista i poguem identificar-lo ràpidament", afirmen. "Funcionem amb una estructura jeràrquica on en Xavier és qui dóna les ordres, d'ell pengen una desena de persones -amb peto taronja- amb qui es comunica a través de walkie-talkie. La resta -peto verd- són els peons. Cordó de seguretat, obertura de passadissos d'entrada i sortida d'acreditacions i d'autoritats o premsa... Tenen la coreografia assajada al mil·límetre.
Un ull posat al partit del Bernabéu
A un quart de cinc de la tarda d'aquest dissabte el Reial Madrid juga al Bernabéu. Els organitzadors estan alerta perquè els han comunicat que "el desaigua de l'estadi" desemboca precisament al Paseo del Prado, que és per on passa la manifestació. I el partit s'acaba justament, a l'hora que comença la marxa, a les sis de la tarda.
"No vull morir sense veure la independència"
La majoria dels voluntaris superen la cinquantena i es mouen amb una energia digna de l'adolescència. "El secret és el nostre entusiasme", confessa un d'ells. Un dels joves s'entendreix amb una de les veteranes. Li recorda la seva tieta morta. "A mi no m'enterris tan ràpid, que jo abans vull veure la independència, com el meu avi, que no es volia morir sense veure morir Franco i ho va aconseguir".