Elena Martínez (Madrid, 1979) és portaveu de Coordinadora 25-S i Izquierda Castellana, dues entitats que, juntament amb desenes més, participaran aquest dissabte de la manifestació contra el judici a Madrid. Ella, amb el professor Jaime Pastor de Madrileños por el Derecho a Decidir, agafarà el micròfon aquell dia per reivindicar que "l'autodeterminació no és delicte" i que "la democràcia és dret a decidir".
Què és la Coordinadora 25-S?
Sorgeix després del 15-M. Era un missatge molt clar de demanda de democràcia. Un any després, el 2012, es fa un salt en el qual no volem només fer la crítica, sinó també propostes. I es posen sobre la taula els processos constituents. Aquesta proposta la va encapçalar la Coordinadora 25-S. I sorgeix amb una iniciativa concreta que, és "Rodea el Congreso" el 25 de setembre del 2012.
Per què s'han afegit a la manifestació d'aquest dissabte?
La proposta de processos constituents requereix primer una part també fonamental: acabar amb l'actual estat de les coses, amb el règim monàrquic. I en això el moviment sobiranista republicà català ha suposat una gran oportunitat. Ha estat la primera gran confrontació entre el règim hereu del franquisme i una proposta tremendament democràtica i republicana. I també evidentment, perquè el que s'han trobat és una brutal repressió. Davant d'una vulneració tan flagrant dels drets i llibertats més fonamentals no podíem quedar-nos ni al marge ni callades.
Des de certa esquerra espanyola, fins i tot gran part d'ella, s'ha caricaturitzat el moviment independentista català com un moviment de dretes, de la burgesia...
No ho comparteixo, en absolut. Quan es parla d'una quantitat de dos milions de persones, evidentment no es pot reduir a un moviment de la burgesia. A més és no entendre que hi ha hagut un cicle enorme de mobilitzacions en el qual ha estat la gent qui ha sortit al carrer i ha forçat partits a haver de prendre partit. No crec que ho analitzin malament, sinó que potser és una excusa per justificar per què no es posicionen davant d'una fet tan evident.
L'altre dia va dir que "no només és una manifestació de catalans a Madrid".
Els mateixos organitzadors ens van plantejar que venien a Madrid i que no volien aparèixer aquí de sobte. Des del principi hi ha hagut una voluntat de treball en comú. I ja és un fet evident que més de 50 organitzacions polítiques i socials, que som plenament madrilenyes, som els que estem organitzant i dinamitzant això amb una campanya pròpia. Com a madrilenys i madrilenyes ens sentim interpel·lats per això, i interpel·lem també la resta d'aquest poble de Madrid democràtic, antifeixista, republicana, comuner que surti al carrer. Ni és una manifestació de catalans ni és un tema només de catalans. Afecta els drets i llibertats fonamentals de tots.
No és una manifestació de catalans a Madrid; ens afecta a tots
Sembla mentida que els lemes de la manifestació hagin de ser aquests; que "l'autodeterminació no és delicte", quan està despenalitzat, i que "la democràcia és decidir".
Això ho diu tot. I tot i això, davant de lemes i reivindicacions tan evidents, algunes organitzacions i partits de moment en queden fora. És posar sobre la taula una cosa tan bàsica. Democràcia no és només votar cada quatre anys, sinó que integra un concepte més ampli que és decidir a un munt més d'àmbits. Hi ha un munt de sentències que no només diuen que el dret a decidir està despenalitzat, sinó també altres elements que estan sent jutjats aquests dies al Suprem, com és la desobediència civil, les manifestacions pacífiques i democràtiques... Sentències fins i tot del propi Suprem.
Parla de partits que queden "fora". Confia que Podemos hi sigui dissabte?
Ara per ara no s'han posicionat públicament. Per descomptat, estan al cas d'aquesta mobilització. I els fem un cridat a ells, com a tota la resta de col·lectius i organitzacions, que fins al mateix dissabte a les sis de la tarda tdnen temps per afegir-s'hi. Qui quedi fora d'una reivindicació tan bàsica, com és la democràcia, dret a decidir i que l'autodeterminació no és delicte, haurà de donar explicacions.
Li preocupa el que està veient en el judici?
Sorprendre no sorprèn. Però clar que preocupa. En el judici el que s'està evidenciant és que estan tractant de tornar a imposar el relat de manipulació i mentides, que també a Madrid moltes vegades és el que arriba. És un relat oficial que es construeix i que els mitjans de comunicació a nivell estatal també reprodueixen. L'1-O les imatges parlaven per si soles, allà va caure aquest relat. Un munt de gent de Madrid el mateix 1 d'octubre a la tarda va acudir a la mobilització, perquè va veure que la realitat era una altra. En el judici una altra vegada està tornant a passar això. Fins i tot hem vist preguntar per tuits...
I si són socis d'Òmnium...
A mi una de les que més em va impactar va ser una pregunta que li fa la Fiscalia a Carme Forcadell, sobre si reconeix cridar a votar i a més fer-ho sense por. No volen que votem, que decidim, i volen que tinguem por. Això connecta bastant amb aquesta deriva autoritària del trifachito i Vox que sona també bastant a no votar i a tenir por.
Els preocupa que també vagin contra entitats com les seves?
Això és el que està damunt la taula. Si drets i llibertats fonamentals estan sent colpejats brutalment a cop de porra o a martellada de jutge, aquests són els drets i les llibertats de tots. I si a un poble tan mobilitzat com el català, amb dos milions de persones, fins i tot amb institucions democràtiques i legítimes votades massivament, són capaços de fer-li això, què no ens faran a la resta? Per això fem una crida tan important el 16 a sortir per una defensa de nostre de la nostra pròpia democràcia i els nostres drets fonamentals.
El procés ha esmbombat als quatre vents les mancances franquistes de l'Estat
Parlen de presos polítics. Això en quin lloc deixa la democràcia espanyola?
Si el lema de Madrid és "no hi ha democràcia sense dret a decidir", doncs per descomptat tampoc hi ha democràcia si hi ha presos polítics. Si bé la Unió Europea va adoptar l'actitud l'1-O de permetre la brutalitat de l'Estat espanyol, l'opinió pública internacional sí que va tenir una resposta massiva i evident. I totes aquestes mancances democràtiques i de justícia, que són estructurals de l'Estat espanyol, van esbombar-se als quatre vents. Ha quedat en evidència que no és una democràcia homologable al nostre entorn. Totes les mancances franquistes que arrosseguem s'han posat en un primer pla. I això s'ha reiterat a Alemanya o Bèlgica.
Confia en una sentència o ja toca pensar més en Estrasburg?
No hi haurà una sentència justa. Almenys per part del tribunal. Per part del poble de Catalunya i per un munt de demòcrates i republicans de l'Estat sí que jutgem d'una altra manera les persones que estan allà assegudes. I crec que a més hi haurà una sentència dura, perquè no és només contra aquestes persones que estan allà assegudes com a acusats, sinó que també s'està jutjant i buscant castigar tot el poble de Catalunya que va gosar aixecar la veu amb una demanda de democràcia.
L'esquerra espanyola ha estat a l'altura del desafiament?
Jo crec que l'esquerra espanyola no hi ha estat. Ja ni tan sols "a l'altura"; no hi ha estat. El que sí que hi ha hagut és un munt d'esquerres dels pobles que han dut a terme la solidaritat i d'un munt d'altres organitzacions polítiques i socials que hem estat sortint al carrer.
Espera alguna cosa de Pedro Sánchez si torna a reeditar la majoria?
Evidentment no. La trajectòria del PSOE des de després de la Transició és la que és. El que sí que creem és que si es conformen grans majories per baix, de moviments socials i populars que també poden tenir un cert reflex en un altre tipus de partits polítics, doncs que siguem capaços de generar certes pressions. Tots els drets i llibertats s'han aconseguit amb la mobilització i la reivindicació popular al carrer.
Dins del règim del 78 hi ha un mur que cal saltar
I per on creu que passarà la solució?
La solució passa molt per aquest gran camí que marca la mobilització de dissabte. A Catalunya, durant molt temps, s'ha parlat que era necessari acumular majories. A Catalunya ja hi ha una gran majoria social pel dret a decidir, que és aclaparadora. Però creiem que dins del règim del 78 hi ha un mur, hi ha un topall que no permetrà cap tipus de solució ni democràtica ni dialogada ni política. Cal saltar aquest mur. Per a això cal acumular forces per emderrocar aquesta estaca.
Llavors va per llarg.
Va per llarg, però jo crec que no per tant. No estem vivint temps corrents. Un dia poden passar moltes coses i els ritmes són diferents. Hi ha moltes coses que s'estan accelerant, i una de fonamental és la degeneració del règim. Cada vegada en sectors més amplis estan veient que no hi ha possibilitat. Ja no només amb el cas de Catalunya. Tant apallissen a murcians per soterrar un mur com desnonen famílies fins i tot amb sentències de l'ONU que demanen que no. En un curt termini es pot sostenir, però cap projecte no es pot sostenir només a base de repressió.
Reivindiquen que hi ha "un altre Madrid". Per què no se'l veu o se l'escolta tant?
Sempre hi ha molt interès a visibilitzar un Madrid que sigui simplement el de la Cort, el de l'ordre. Sempre hi ha hagut un interès especial a provar d'impedir que aquí hi hagi qualsevol tipus de moviment que pugui posar en qüestió aquesta imatge. Però hi ha hagut aquest altre Madrid, que moltes vegades els mitjans no l'han tret. A Madrid jo crec que hi ha una majoria sociològica d'esquerres que políticament de vegades té carències per reflectir-se electoralment.
Què esperen de la manifestació? Superar Colón?
El que esperem és que hi hagi una gran resposta del poble de Madrid, que hi hagi un bonic dia de fraternitat entre pobles, que tirem per terra aquest relat de barreres que ens han tractat de construir. I que acudeixin diverses desenes de milers de persones, que no es quedi allà i que sigui l'inici d'una llarga, bonica i necessària amistat.