Terratrèmol diplomàtic, enrabiada del ministre Borrell amb l'ambaixador espanyol a París, maniobres de reconducció, pressions als impulsors i un ampli rebombori mediàtic. Fins ara n'hem conegut les conseqüències. I el que queda. Poc ens havíem fixat, però, en l'origen del manifest que 41 senadors francesos van publicar el passat cap de setmana. Després de dies compilant la informació, a El Nacional estem en disposició de reconstruir els fets fins a l'arrel. Al darrera, dos moments clau: l'arrencada del judici al procés i el manifest que ara fa nou mesos van signar un centenar d'alcaldes de la Catalunya Nord

Fonts de la Delegació del Govern de la Generalitat a França asseguren a aquest diari que no hi han tingut res a veure, que van conèixer el manifest pocs dies abans que es fes públic. La iniciativa dels senadors s'inspira en un altre manifest que van promoure un centenar d'alcaldes de la Catalunya Nord el 2018. 

L'escrit s'expressava en uns termes similars, tot i que és veritat que anava un punt més enllà. No es referia només a la repressió contra els representants polítics "empresonats o forçats a l'exili" sinó que també mencionaven la violència exercida contra la societat civil. Per la resta, però, pràcticament calcats: exigència de respecte als drets i llibertats fonamentals a Catalunya i als líders polítics legítimament escollits.

Els impulsors d'aquell manifest van encarregar-se de moure'l per les principals institucions de París, fins i tot li van entregar a Macron. I el van dur també al Senat. Allà va començar a fer forat. De portes endins, en les converses entre bambolines. Despertant l'interès, primer, i la preocupació i la indignació, després. Un dels qui ha picat més pedra ha estat François Calvet, exalcalde d'El Soler, a la Catalunya Nord. I en aquest punt cal destacar un altre fet destacat que ha ajudat a remoure la seva conciència. La visita que la presidenta Carme Forcadell va fer al 2017 al seu municipi. Havent-la conegut, Calvet assegura que l'escandalitza pensar que "una bona persona" com ella pugui ser entre reixes. Un cop va enllestir el document, el va enviar a tots els seus col·legues senadors. En deu dies se n'hi van adherir 41, el 15%. 

Des de la Delegació del Govern a París assenyalen també la importància que ha tingut l'arrencada del judici i el fet que es retransmeti en obert per tornar a sacsejar consciències. "Ha tornat el tema a l'agenda mediàtica". I apunten encara una altra reflexió, que "la sobre reacció de la diplomàcia espanyola amb aquest assumpte ha ajudat a que tingui més ressò", sobretot a França.