La creació de la llei d'informació classificada, pensada per substituir la llei franquista de secrets oficials que encara està vigent, ha generat fortes tensions al govern espanyol, tant és així que l'avantprojecte el va presentar en solitari el ministre de Justícia, Presidència i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, davant el Consell de Ministres aquest dimarts. Les signatures de la resta de ministres —la de Defensa, Margarita Robles; el d'Interior, Fernando Grande-Marlaska; i el d'Afers exteriors, José Manuel Albares— que, inicialment, donaven suport a l'avantprojecte, van desaparèixer del text definitiu. Segons revela El País, l'enfrontament més notori va ser amb Robles, que va retirar la seva signatura de l'acord com a mostra de desacord, i posteriorment, membres del seu gabinet s'hi van sumar.
Divisió d'opinions a l'executiu espanyol
Des del Ministeri de Presidència resten importància al fet que l'avantprojecte només estigui signat per Bolaños i assenyalen que "el text ha estat elaborat per diversos ministeris, en diàleg permanent amb tots ells, i és normal que el ministeri coordinador i impulsor aparegui com el proponent". I afegeixen que es tracta d'una llei que "afecta tots els ministeris en la mesura en què tots els ministres tindran capacitat per classificar o desclassificar informació en les categories de confidencial o restringit, per tant, també és lògic que figuri com a proponent el ministeri coordinador i no els 22 ministeris, que són els afectats". L'elaboració d'aquesta llei va ser a càrrec d'un grup de treball liderat per Presidència i integrat per representants de Defensa, Interior i Afers exteriors.
El principal motiu del conflicte és la decisió de traspassar al Ministeri de Presidència l'Autoritat Nacional de Seguretat per a la Protecció d'Informació Classificada, veritable guardiana dels secrets d'estat, que ara està en mans del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), integrat a Defensa. Aquest organisme s'encarrega de custodiar tota la documentació classificada com d'alt secret, secret i confidencial, així com la rebuda d'altres Estats o organitzacions internacionals. Entre les funcions principals destaca la de garantir el compliment de la normativa sobre protecció d'informació classificada i de les obligacions internacionals assumides per Espanya en la matèria, assessorar tècnicament el govern espanyol i mantenir relacions amb les autoritats internacionals, informar sobre les propostes de classificació dels diferents ministeris, així com coordinar les unitats dels diferents ministeris i portar els registres i bases de dades. Entre les seves missions hi ha la de valorar la idoneïtat de les persones físiques i jurídiques que poden tenir accés a informació secreta emetent, denegant, suspenent o retirant la corresponent habilitació de seguretat. Així com les empreses que tinguin en el seu poder informació classificada o els establiments on s'emmagatzema.
Actualment, l'autoritat nacional delegada és la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, que té el suport de l'Oficina Nacional de Seguretat (ONS), un organisme creat el 1983 i en què treballen un centenar d'agents secrets. El trasllat d'aquest organisme a la Moncloa és complicat, ja que està integrat per personal estatuari del CNI, que hauria d'abandonar-lo si vol continuar fent la tasca que ara exerceix. Bolaños ha defensat el canvi argumentant que Espanya s'homologa així als seus socis europeus i que el més lògic és que un ministeri transversal com el de Presidència sigui el que estableixi criteris homogenis i normes comunes per als departaments que generen més informació classificada: Defensa, Interior i Afers exteriors. En relació amb els problemes relacionats amb la gestió del personal es resoldran a mesura que avanci el procés, que es pot allargar anys, ja que la llei no entrarà en vigor fins passat 1 any de la publicació al BOE, que en el millor dels escenaris seria a finals del 2026.
Modificacions d'avantprojecte de llei
Per tal de rebaixar les tensions, el text de l'avantprojecte ha patit modificacions d'última hora. Entre les més destacades, que les habilitacions de seguretat per al personal "amb dependència exclusiva del Ministeri de Defensa" les doni la titular del Ministeri i no Presidència, mentre que el de l'Interior s'encarregarà de donar les habilitacions als membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. En l'últim moment, també s'ha afegit que Robles "exercirà les responsabilitats de l'Autoritat Nacional de Seguretat respecte a la informació classificada en l'àmbit de les relacions amb l'OTAN", i el seu Ministeri portarà el registre de les diligències i directives de classificació de la informació secreta de l'Aliança Atlàntica. Tot i aquests acords, no s'ha aconseguit arribar a un consens. El País apunta, a més, que des de Sumar asseguren que a través de la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ha presentat al·legacions a l'avantprojecte de llei de secrets, "fonamentalment dirigides a establir terminis de desclassificació molt més curts".