El Consell de Ministres aprovarà aquest dimarts el Projecte de Llei d'Informació Classificada i la remetrà al Congrés dels Diputats per a la seva tramitació parlamentària. Fonts de l'executiu espanyol expliquen que aquest Projecte de Llei substitueix la Llei de Secrets Oficials del franquisme (1968) i estableix per primera vegada la desclassificació automàtica d'informació classificada, quan transcorrin uns determinats terminis. La llei estableix que el temps màxim de classificació serà de 45 anys prorrogables de forma motivada altres 15 anys. El Consell de Ministres aprova aquest avantprojecte de llei, en compliment d’una promesa de Pedro Sánchez al dirigent del PNB, Aitor Esteban, feta el passat 26 de febrer, en la seva última pregunta al president espanyol després de més de dues dècades com a diputat.
"D'aquesta manera —assenyalen les fonts—, Espanya se situa en línia amb les legislacions més avançades en matèria d'informació classificada", i fins i tot afegeixen que "països com França, Dinamarca o Suècia tenen terminis més extensos per a la desclassificació que els previstos en aquesta llei". Així mateix, el projecte de llei estipula que la informació relativa a grans violacions de drets humans o crims de lesa humanitat no podrà ser objecte de classificació.
Quatre categories d'informació classificada
En la llei, es regulen quatre categories d'informació classificada: "Alt Secret", "Secret", "Confidencial" i "Restringit", i a cadascuna d'elles se li assigna gradualment un límit temporal de classificació tenint en compte el risc de revelació no autoritzada o ús indegut". S'introdueix també a la llei un règim sancionador administratiu per a qui reveli informació classificada, amb sancions que van des dels 30.000 euros en els supòsits menys greus als 2,5 milions d'euros en els més greus.
El CNI ja no gestionarà els secrets
Consideren les fonts de l'executiu espanyol que "amb aquesta via es crea un règim més proporcional que l'anterior, que únicament contemplava la via penal amb elevades penes de presó". "El dret a la llibertat d'informació s'introdueix com a criteri de graduació de les sancions". A més, es crea l'Autoritat Nacional per a la Protecció de la Informació Classificada, que dependrà del Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts. Així doncs, la gestió dels secrets d’Estat passarà del CNI al Ministeri de la Presidència, liderat per Félix Bolaños, incloent-hi l’Oficina Nacional de Seguretat.
Finalment, qualsevol persona amb un interès legítim podrà demanar la desclassificació de documents abans del termini establert, i si l’Administració no respon en sis mesos, es podrà recórrer als tribunals. Els jutges ja no demanaran directament la desclassificació al govern, sinó al Tribunal Suprem, que tindrà l’última paraula.