El magistrat de la sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, Miguel Pasquau, ha alertat que si la proposició de llei per eliminar el delicte de sedició al Codi Penal espanyol, proposada pels grups del PSOE i Podemos, tira endavant sense cap esmena, l'Estat quedarà desprotegit. Pasquau ha apostat que es reguli una graduació del delicte de rebel·lió, per tal que aquest ara no s'usi contra totes les protestes a falta d'un delicte intermedi que sancioni qui vulgui "doblegar l'autoritat legítma". El magistrat ha exposat el seu posicionament sobre la nova reforma del Codi Penal, en el debat que el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona ha organitzat aquest dilluns a la tarda, i que ha estat presidida pel seu degà, Jesús M. Sánchez.  El catedràtic de Dret Penal Gonzalo Quintero ha compartit el posicionament del magistrat i ha assegurat amb més radicalitat que “la reforma de la sedició només mira cap a Catalunya i no al futur”, com han de preveure totes les reformes legislatives, a més d’assegurar que el respecte a l’ordre constitucional queda “inerme”.

A la cua en criminalitat

Per la seva part, la Síndica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, ha demanat no centrar el debat en els càstigs i les penes, i ha lamentat que el nou delicte de desordres públics agreujat “no faci cap esment a la justícia restaurativa vers el dany causat”. El catedràtic de Dret Penal Jacobo Dopico ha manfestat que la reforma del Codi Penal “manté la indeterminació dels fets delictius”, com la redacció que tenia el delicte de sedició.

La taula rodona de l’ICAB versava sobre la contextualització del delicte de Sedició d’acord amb la legislació dels països europeus i la Síndica de Greuges ha aprofitat la seva primera intervenció per insistir que l’índex de criminalitat a Espanya està per sota de la mitjana i “pel que fa a homicidis, és el tercer per la cua”, i ha demanat que no se centri el debat en el sistema punitiu, les penes de presó, amb la seva aposta decidida que la justícia restaurativa entri en l’àmbit penal, que ara només es recull de forma excepcional i en la jurisdicció de menors. Dopico també ha indicat que s’ha informat amb “confusió” sobre els codis penals d’altres països, tot afirmant que tenen delictes similars a la sedició. Ha detallat que Alemanya va eliminar el delicte de sedició, però que manté el delicte d’alta traïció a l’Estat, castigat fins a 10 anys; i Portugal, fins a 20 anys, quan “amb violència i intimidació es vol separar un territori de la mare pàtria”.

Els efectes de la llei d’indults

“No s’ha de legislar en calent, però fa molt de temps que calia suspendre el delicte de sedició”, ha assegurat Giménez-Salinas. També ha apuntat que la llei dels indults vigent, i que data de 1870, només permet indultar persones no jutjades en els casos de rebel·lió i sedició, davant l’abast de les revoltes de l’època, i que actualment podrien donar empara als polítics a l’exili, com el president Carles Puigdemont.  La síndica no s’ha mostrat gaire optimista sobre la revisió que farà de les condemnes als independentistes catalans el Tribunal Suprem perquè “fins ara no ha destacat per la seva gran generositat, ja que ha aplicat les penes més greus,”.

En aquest sentit, Quintero ha alertat que “no es poden revisar condemnes indultades”, i, per tant, el Suprem, si s’elimina el delicte de sedició, potser només podria revisar la condemna d’inhabilitació, que es manté en vigor, i si hi ha malversació. “És el pecat més greu que s’ha comès vers l’Estat, i si ara volen modificar la malversació; els condemnats del PP per la Gürtel els aplaudiran amb les orelles”, ha ironitzat Quintero.

Esther Giménez-Salinas. Foto: Carlos Baglietto
Dopico i Giménez-Salinas, en un moment del debat, aquest vespre a l'ICAB. / Foto: Carlos Baglietto

El perill d’estirar la rebel·lió

El magistrat Pasquau, que ha intervingut en línia, ha coincidit amb la resta de ponents que “la reforma del Codi Penal manté els mateixos errors que la sentència del Tribunal Suprem”, que va condemnar els independentistes catalans davant "la confusió de conductes de mantenir la pau pública i l’ordre constitucional”. El magistrat ha alertat del perill que amb aquesta reforma hi hagi més supòsits per acusar per rebel·lió, en els casos de manifestacions violentes, i que “la rebel·lió s’estiri com un xiclet, com s’ha fet amb la sedició”. A més, ha titllat de “tarifa plana” les noves penes, de 3 a 5 anys de presó, que fixa el nou delicte de desordres públics agreujats. Pasquau ha desitjat que en el procediment d’aprovació hi hagi esmenes per poder castigar l’alçament violent contra agents de l’autoritat, o que vulgui doblegar l’autoritat, que ara quedarà sense càstig.

Com es podria aplicar la justícia restaurativa en el delicte de sedició?, li ha preguntat una persona del públic a la síndica. Giménez- Salinas ha contestat que en el debat s’ha exposat que els fets de l’1-O de 2017 podrien encaixar en fins a cinc delictes diferents; és a dir que hi ha dubtes, i ha advocat perquè sempre hauria d’haver-hi un sistema paral·lel al penal sobre una reparació voluntària del dany causat.