Primeres veus discrepants i valentes en la judicatura. La magistrada de l'Audiència de Barcelona i electa de la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Montserrat Comas, ha expressat el seu vot discrepant amb l’acord adoptat per aquesta sala, aquest divendres, en el qual s’adhereix al de la sala de govern del Tribunal Suprem. En aquest acord se sosté que la “funció jurisdiccional s'ajusta a la legalitat", per fer front al comunicat conjunt de PSOE i Junts en què s'anunciava la revisió de casos de lawfare o judicialització de la política. En cinc punts, la magistrada Comas -coneguda per dictar la sentència del Palau de la Música, crítica amb l'acusació del delicte de rebel·lió als líders catalans i exportaveu de Jutgesses i Jutges per la Democràcia (JJxD)- sosté que els jutges no han de valorar acords polítics, segons el document al qual ha tingut accés ElNacional.cat.

El president de la sala Social del TSJC, Andreu Enfedaque, s’ha adherit al vot particular de Comas. Tots dos magistrats són dels primers que s'expressen obertament en contra de les manifestacions de la judicatura, en guerra oberta amb les declaracions polítiques sobre l'existència de suposades irregularitats judicials per perseguir al dissident, i en aquest cas a l'independentisme català.

Cap referència a 'lawfare'

En el primer punt, la magistrada Comas afirma que la proposició de Llei d’Amnistia presentada pel grup Socialista, registrada al Congrés dels Diputats el 13 de novembre,“no conté referència de cap mena ni a l’exposició de motius ni en el seu articular el que s’anomena lawfare.  

L’acord inicial del PSOE i Junts per la investidura de Pedro Sánchez, finalment resolta, sí que en parlava de lawfare, però davant el confús redactat, el mateix dia el PSOE va aclarir que cap comissió del Congrés no revisaria cap resolució judicial. Aquest aclariment, però, no ha servit perquè des del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), passant per la majoria d'associacions judicials a la junta de jutges d’instrucció de Barcelona hagin mostrat, per majoria, el seu rebuig a la llei d’amnistia, sense haver vist abans el document. Fins i tot, jutges degans han convocat manifestacions contra la llei d'amnistia, de les quals JJxD  se n'ha desmarcat.

Aplicació de l’amnistia a Catalunya

En el segon punt, la magistrada Comas manifesta que “les sales de govern dels TSJ no tenen competència per emetre acords respecte de pactes entre formacions polítiques”, ja que no ho recull pas la Llei Orgànica del Poder Judicial ( LOPJ). I hi afegeix: “Com a òrgan legal del govern del Poder Judicial, la sala de govern del TSJC està subjecta a mantenir la neutralitat en el debat partidista, més encara en una comunitat autònoma on es troben la majoria d’òrgans judicials que hauran d’interpretar i aplicar la llei d’amnistia si arriba a ser aprovada” per les Corts Generals.

 La presidenta de la secció 10ª de l’Audiència de Barcelona, en el tercer punt, deixar clar que les “Corts Generals són l’òrgan que representa la sobirania popular i exerceixen la potestat legislativa de l’Estat”. I recorda que “la legitimitat de la funció judicial deriva de la vinculació de jutges i magistrats a la Constitució i a la llei”, i que el control del legislador és “competència exclusiva del Tribunal Constitucional”.

Finalment, els magistrats Comas i  Enfedaque declaren que “el sistema legal i constitucional garanteix la independència judicial i correspon al Consejo General del Poder Judicial emparar els jutges i magistrats que es puguin veure atacats en la seva independència”. I per tot això, conclouen que “no s’escau el pronunciament fet per la sala de govern del TSJC a la qual pertanyen.

En el comunicat sobre aquest acord de la sala de govern del TSJC,  que president Jesús Maria Barrientos, es precisa que “el ple no ha efectuat cap pronunciament sobre la proposició de llei d’amnistia”. Això no obstant, els tres punts de l’acord són una crítica directa a l’acord del PSOE i Junts per haver expressat que hi ha lawfare, és a dir  resolucions judicials que han estat forçades per perseguir, en aquest cas,  l’independentisme català.