Astúries té llengua pròpia, el bable, que data des del segle XI. Fa temps que un sector majoritari de la població lluita perquè sigui oficial, juntament amb el castellà, a la regió, però no ha estat fins ara que el debat ha arribat al seu parlament de la mà dels socialistes.
Segons l'Enquesta Sociolingüística del 2017, el 65% de la població considera l'asturià o bable com la parla vernacla d'Astúries, el 53% equipara aquesta llengua a les altres llengües regionals oficials a Espanya, i el 53% dona suport a l'oficialitat de l'asturià. S'estima que unes 100.000 persones la parlen com a llengua nativa, i unes 400.000 la fan servir com a segona llengua, cosa que equival a la meitat de la població.
Així doncs, entre la ciutadania hi ha un ampli suport a la proposta, ja que ho entenen com una identitat cultural, però un cop més la dreta i l'extrema dreta han convertit el debat lingüístic en ideològic.
El debat, al Parlament
Ara ja existeix una majoria suficient de diputats asturians per poder reformar el seu estatut i convertir l'asturià en una llengua cooficial del Principat, però ha estat pels pèls, ja que per aconseguir la majoria calia que el diputat de Foro Asturias (que a la campanya havia dit que hi estava en contra) donés el seu vot favorable. La ultradreta de Vox va iniciar una duríssima campanya d'assetjament contra ell, però finalment el diputat ha donat llum verda a la proposta. Això sí, ha estat un "sí" amb la boca petita, perquè hi ha posat condicions: l'asturià no podrà ser llengua vehicular a l'escola i també ha demanat l'aplicació de mesures fiscals de caràcter liberal com a contrapartida.
Una de les enganxines que repartia Vox durant la campanya d'assetjament al diputat del Foro Asturias
Comencen les negociacions
Les negociacions entre el Foro i PSOE han de començar els dies vinents. La cooficialització, però, encara queda lluny. En tractar-se d'una llei orgànica, és complicat que s'aprovi abans d'un any. En ser un estatut, aquest text haurà de viatjar a Madrid, on també s'haurà de votar al Congrés i el Senat. De moment, el govern asturià s'ha posat com a objectiu fer-ho "abans que acabi la legislatura".
La idea és que la nova llei s'inspiri en la gallega. Per a això, "es prendria de base l'article corresponent de l'Estatut d'Autonomia de Galícia", que recull al seu article 5 que la llengua pròpia de Galícia és el gallec i que tant el gallec com el castellà són oficials i "tots tenen el dret de conèixer-los i utilitzar-los".
Una llengua amb gènere neutre
De fet, l'asturià té moltes ramificacions. Moltes vegades es fa servir tan combinada amb el castellà que com a resultat sorgeix l'amestao, una combinació entre ambdues. Al marge d'això, l'asturià té tres varietats dialectals segons la zona on es parla: asturià central —majoritari—, oriental i occidental. Una particularitat de l'asturià que solen destacar els lingüistes és l'existència d'un tercer gènere, el neutre per a substantius no comptables.
A banda, hi ha l'eonavell o gallec-asturià, una altra llengua diferent pròxima al gallec que parlen unes 40.000 persones a la regió, i que també serà declarada oficial al seu territori.