La llei per regular els lloguers ja és una realitat a Catalunya després que el passat dimecres el Parlament l'aprovés amb els vots de JxCat (no els del PDeCAT), ERC (no els de Demòcrates), Catalunya En Comú Podem i la CUP.

Però quins seran els efectes reals que tindrà aquesta mesura? L'efecte més immediat i obvi que provocarà la nova llei és la congelació (i en alguns casos baixada) dels preus dels lloguers. Aquest era el principal objectiu que perseguia el Sindicat de Llogaters i que s'aplicarà a tots aquells propietaris amb ingressos superiors a 2,5 vegades l'IRSC al mes, és a dir, entre 2.000 i 2.500 euros. Aquest matís, no inclòs en el text original, ha aparegut gràcies a l'acord a què es va arribar a última hora amb JxCat.

parlament debat lloguers - efe

El Parlament va aprovar el passat 9 de setembre la llei per regular els lloguers | Efe

Tot i la bona aparença de la mesura, veus crítiques adverteixen de les conseqüències negatives que comporten aquesta mena de solucions. És per aquest motiu que en aquest reportatge analitzarem quins són aquests efectes i què en pensen diversos experts.

"Reducció de l'oferta"

La congelació dels preus podria provocar una reducció de l'oferta en el curt termini. Així ho defensen diversos economistes, entre els quals hi ha el professor d'Economia Aplicada de la UAB Miguel Ángel López García. "S'incentiva la reconversió d'habitatges en lloguer cap al mercat de la propietat", explica.

Pis lloguer cartell Girona ACN

Pisos en lloguer a Girona | ACN

Per altra banda, López García afirma que se suprimeixen els incentius per construir nous habitatges en lloguer. "Resulta difícil idear una política més eficaç per reduir la quantitat d'habitatge privat de lloguer que el control de rendes", llança.

No hi està d'acord l'economista nord-americà David Sims, professor d'Economia de la Brigham Young University, que en el seu estudi sobre el control de lloguers a Massachusetts defensa que "el control dels preus del lloguer no té cap efecte en la construcció i oferta de nou habitatge". "El control de preus de lloguer, si té algun efecte sobre la qualitat i el manteniment, és petit i en aspectes secundaris", afegeix.

"Deteriorament del parc d'habitatge"

Un altre efecte negatiu que esmenta el professor de l'Autònoma és el "deteriorament progressiu de la qualitat del parc d'habitatge existent, ja que els propietaris tenen menys incentius per mantenir-lo a l'ingressar menys beneficis".

Pisos habitatges barcelona Sergi Alcàzar

Prop del 40% dels residents de Barcelona, la segona ciutat on més han pujat els preus, viuen de lloguer | Sergi Alcàzar

Aquesta conclusió la contradiu Edgar Olsen, professor d'Economia de la Universitat de Virginia, que és clar en aquest aspecte. "No hi ha cap base empírica per a la forta creença que té l'economia convencional que el control dels preus comporta un pitjor manteniment dels habitatges", assegura.

En qualsevol cas, la llei catalana contempla un increment del preu de referència "en concepte d'obres executades en el darrer any que millorin l'habitabilitat, la seguretat, la confortabilitat i l'eficiència energètica de l'habitatge". 

"Increment de preus"

Per últim, veus crítiques amb aquesta mena de lleis avisen que podria comportar, paradoxalment, un increment dels preus. Ho defensa el mateix Banc d'Espanya, que en un informe publicat el passat mes de maig assegurava que "els controls de preus no aturen la principal causa subjacent al problema, que és la insuficiència de l'oferta per satisfer la demanda, i, de fet, podrien generar una contracció addicional de l'oferta en les àrees regulades, així com un increment a mitjà termini dels preus fora d'aquestes àrees".

governador Banc Espanya, Pablo Hernández EP

El governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández, en una compareixença al Congrés | Europa Press

Per altra banda, economistes com Richard Arnott, professor distingit de la Universitat de Califòrnia Riverside, titllen de "dèbils" els "arguments teòrics contra els sistemes de control de lloguer, especialment quan considerem el mercat de l'habitatge com de competència imperfecta".

En aquesta mateixa línia es pronuncien els experts nòrdics Hanna Kettunen i Hannu Ruonavaara (Universitat de Turku, Finlàndia), que insten a "examinar més de prop els casos específics" en l'àmbit de la regulació del lloguer. Kettunen i Ruonavaara posen com exemple els estats de benestars nòrdics, en el sentit que tots funcionen "correctament" tot i tenir règims d'habitatges diferents.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat