“La reducció dels límits màxims de penes comportarà la revisió d’aquelles condemnes en les que s’hagin imposat les penes màximes conforme la regulació vigent”. Ja ho va avisar el Consell General del Poder Judicial fa gairebé dos anys: la llei del ‘només sí és sí’ podia comportar reducció de penes a violadors. Ja són almenys 300 els agressors sexuals que han vist rebaixades les seves penes, i una trentena els que fins i tot han sortit en llibertat a causa de les noves forquilles penals de la llei estrella del Ministeri d’Igualtat.
Com ha pogut originar tanta alarma social una de les lleis que havia de definir el govern de Pedro Sánchez? El Ministeri liderat per Irene Montero va elaborar una llei que donava resposta a una de les sentències que més indignació havien generat entre la societat espanyola; la de la Manada. Davant dels càntics de “no és abús, és violació”, es va apostar per deixar enrere aquesta distinció i parlar només d’un sol concepte: “agressió sexual”. I també pivotar-ho tot al voltant del consentiment, més enllà de valorar si hi havia hagut violència o intimidació, allò que abans distingia entre ‘abús’ i ‘violació’.
Ara, però, és una agressió sexual “qualsevol acte que atempti contra la llibertat sexual d’una altra persona sense el seu consentiment”. Això, segons apunten fonts del Ministeri d’Igualtat, fa que s’hagi “d’estirar el xiclet” i generar noves forquilles a l’hora de penar aquests delictes. Però l’estirada de xiclet ha esdevingut una pista d’aterratge pels jutges espanyols per reduir penes a violadors: s’han reduït els càstigs mínims i màxims quan no hi ha hagut agreujants en l’agressió (abans la forquilla anava dels 5 als 10 anys, i actualment dels 2 als 8).
Ja fa setmanes que les alarmes van començar a sonar a La Moncloa, però es confiava que el Tribunal Suprem decretés jurisprudència a favor de no beneficiar violadors amb la nova llei, però això encara no ha arribat. Davant la polèmica, PSOE i Podemos es van posar les piles per corregir els defectes de la llei i aturar l’allau de rebaixes de pena. No ha estat fins aquesta setmana que s’han fet públics els passos que han anat donant el Ministeri de Justícia, controlat pel PSOE, i el d’Igualtat, controlat per Podemos.
Què proposen PSOE i Podemos?
El Ministeri de Justícia proposa tornar al model anterior pel fa a les penes i agreujar-les en aquells casos en els que es comet una agressió sexual mitjançant violència o intimidació. Així doncs, tipus que ara se situen en forquilles d’1 a 4 anys passarien a ser d’1 a 5; i les que estan entre els 4 i els 12 anys passarien a estar entre els 6 i els 12. Per curar-se en salut, el PSOE ha insistit per activa i passiva que aquestes modificacions no deixarien de banda el cor de la llei: el consentiment.
Però això no convenç el Ministeri d’Igualtat. Des de Podemos es considera que tornar a un model que distingeixi agressions amb violència de violacions sense violència comporta que les dones “tornin a passar per un calvari probatori” en els judicis sobre si s’han defensat o no davant l’agressor, i no si han estat víctimes pel sol fet no haver consentit res. Això, a parer de l’equip d’Irene Montero, és tornar a la casella de sortida.
És més, fonts d’Igualtat asseguren que la llei no s’hauria de modificar en cap cas, i que tot passa per educar els jutges en perspectiva de gènere. És a dir, que consideren que el text del ‘només sí és sí’ està ben redactat i que tot es deu a una mala interpretació dels professionals de la justícia per biaix masclista. De fet, Podemos s’ha mogut per la insistència dels socialistes de reformar la llei, i han fet contrapropostes per no tensar la relació entre els dos socis del govern espanyol.
Les propostes que ha fet el Ministeri d’Irene Montero també van en la línia de modificar el Codi Penal, però no les ha volgut fer públiques “per no entorpir les negociacions”. Sí que han admès, però, que retocar les forquilles pot ser una solució. Ara bé, Podemos considera que tot passa per dotar l’administració de més recursos. Això implicaria doblar el nombre de jutjats exclusius de violència sobre les dones i ampliar les seves competències pel que fa als delictes sobre la llibertat sexual; així com reforçar la Fiscalia de violència sobre la dona i garantir l’assistència jurídica gratuïta a les víctimes. També suggereixen que s’augmenti el nombre de policies que es dediquen de forma exclusiva a protegir dones que han patit violència i que, per tant, s’ampliïn també les competències de les unitats especialitzades en delictes contra la llibertat sexual.
Què en pensa la resta de formacions?
El PP demana, dia sí i dia també, que la norma es modifiqui. Alberto Núñez Feijóo va acusar aquest dimarts a Pedro Sánchez d’haver-se convertit en el president menys feminista que hi ha hagut a l’estat espanyol per culpa d’aquesta llei. Ara bé, les propostes dels populars per corregir el ‘només sí és sí’ van en la mateixa línia que el PSOE: mantenir l’eix del consentiment i alhora distingir entre violència o intimidació. De fet, Feijóo va allargar la mà a Sánchez aquest dilluns i li va oferir els vots del PP per reformar la llei sense la necessitat que el PSOE arribés a un acord amb Podemos. I instants més tard, els socialistes augmentaven la pressió a la formació morada anunciant la presentació d’una proposició de llei per corregir la norma en els pròxims dies; amb o sense el seu suport.
Ara bé, hi ha formacions parlamentàries que asseguren a aquest diari que la llei està ben redactada i que “la culpa és d’alguns jutges perversos”, però que no volen identificar-se per estar en posicions força llunyanes a Podemos. Esquerra Republicana, per la seva banda, sempre s’ha mostrat disponible per ajudar en la correcció d’aquesta llei “necessària”, i ha reiterat en diverses ocasions que la formació ja va advertir, igual que el CGPJ, que la norma podia tenir efectes indesitjats.