Malgrat el no, de moment, d'Esquerra, el govern espanyol de Pedro Sánchez s'assegura els vots necessaris per tirar endavant la llei de memòria democràtica. I ho fa gràcies a un acord govern amb Bildu. La portaveu d'aquest partit basc, Mertxe Aizpurua ha lloat l'entesa: "Cal avançar en una memòria compartida que garanteixi la veritat, la justícia i la reparació a totes aquelles persones que van patir la dictadura franquista".

Així doncs, la llei sortirà endavant en sumar el suport d'EH Bildu després de pactar diverses esmenes amb el PSOE i Unidas-Podemos, com l'ampliació del límit temporal del 1978 al 1983 per poder revisar més casos. Aizpurua ha assenyalat que "les conseqüències del franquisme es van mantenir" en el temps i "això s'hauria d'haver reflectit" fins a la dècada dels vuitanta.  També es preveu declarar "il·legals" els tribunals creats pel franquisme: "Servirà per millorar i fer més ambiciosa" la legislació en matèria de memòria històrica que substituirà la vigent des del 2007, ha subratllat la líder de Bildu al Congrés.

El pacte també implica la creació d'una comissió independent que contribueixi a esclarir les violacions de drets humans durant la dictadura franquista. Altres grups com el PDeCAT i el PNB també s'han mostrat favorables al text, que es vota aquest dimarts en la ponència sobre el projecte de llei i la setmana vinent en comissió. El portaveu del PDeCAT, Ferran Bel, també ha destacat en roda de premsa que el text conté "avenços molt significatius" encara que "no fins on volia arribar" el partit.  Bel ha explicat que algunes de les millores que conté és la incorporació de les institucions d'autogovern catalanes com a objecte de reconeixement i reparació i la consideració de víctimes de les llengües i cultures catalana, basca i gallega.

Si en fixem en els tempos de tot plegat, el Congrés preveu la celebració del primer debat d'estat de la nació amb Pedro Sánchez com a president del Govern els dies 12, 13 i 14 de juliol i, tot seguit, un ple extraordinari per aprovar lleis com la de Memòria Democràtica, el decret anticrisi i la renovació del Tribunal Constitucional. La setmana de l'11 de juliol serà per tant previsiblement molt intensa al Congrés dels Diputats malgrat estar fora del període ordinari de sessions.

Calendari proper

Tot i això, falta concretar les dates i habilitar dies del mes de juliol, la intenció és celebrar el debat de l'estat de la nació el dimarts 12 de juliol, dimecres 13 i dijous 14 al matí ia continuació, a la tarda, un ple extraordinari amb caràcter legislatiu, segons han assenyalat fonts parlamentàries. La idea és sotmetre a votació en aquest ple lleis com la de Memòria Democràtica, que el Govern tirarà previsiblement endavant, en comptar amb prou suports després d'arribar a un acord amb EH Bildu, que contempla entre altres mesures l'ampliació del límit d'aplicació temporal de 1978 a finals de 1983.

També està previst portar a votació a aquest ple el reial decret de mesures anticrisi del Govern i una proposició de llei del PSOE per permetre al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) nomenar dos magistrats del Tribunal Constitucional (TC) i desbloquejar així la renovació daquest òrgan, dos assumptes sobre els quals encara no s‟ha arribat a un acord amb els grups. Més enllà del que passi en aquest ple extraordinari, el que és segur és que el debat de l'estat de la nació tornarà al ple del Congrés després de set anys d'absència, ja que l'última vegada que es va produir va ser el 2015.