La Fiscalia va presentar ahir una querella contra el president del Parlament, Roger Torrent, i també contra tres membres més de la Mesa: Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. El motiu? Haver admès a tràmit la proposta de resolució que els partits independentistes van presentar com a resposta a la sentència del judici del procés.

La resolució de rebuig a la sentència del procés que condemnava a més de 100 anys de presó els líders independentistes es va aprovar amb 61 vots a favor, cap en contra i 8 abstencions. Hi van donar suport els diputats de JxCat, ERC i la CUP. Els representants de Ciutadans van abandonar l'hemicicle i els del PSC i el PP —que es van quedar— no van participar de la votació. Les abstencions són dels escons de Catalunya en Comú.

Un dia després, el cantautor Lluís Llach, ha opinat que el suport d'ERC cap als querellats, entre els quals hi ha membres del seu mateix partit, no és suficient. "Veig pocs comentaris dels meus companys d'ERC defensant els membres de la mesa i el seu President. Per favor, us ho feu mirar?", ha tuitejat.

Certament, però, uns quants dirigents del partit van sortir ahir a condemnar la denúncia per part del Ministeri Fiscal. En són un exemple la portaveu del partit, Marta Vilalta, la número dos pel 14-F, Laura Vilagrà, la consellera Teresa Jordà, l'exiliada Meritxell Serret o els eurodiputats Diana Riba i Jordi Solé, entre d'altres.

La Fiscalia acusa Torrent, Costa, Campdepadrós i Delgado d'un delicte de desobediència, demana que es prengui declaració als querellats i que s'inclogui com a acusats les persones que puguin sorgir implicades durant la investigació. Cal recordar que tot i ser querellats per l'Estat, Torrent i Costa representen els seus respectius partits en les batalles que van protagonitzar la darrera legislatura en episodis com la investidura fallida del president a l'exili, Carles Puigdemont, o la retirada de l'escó al president Quim Torra.

Torrent va reaccionar advertint la justícia espanyola que "per molt que intentin censurar debats no podran amagar les pràctiques corruptes de la monarquia" ni tampoc fer-los renunciar al dret d'autodeterminació. El president de la Cambra catalana va afegir un missatge dirigit a JxCat per haver criticat el seu paper com a segona autoritat del país. "Hem garantit que s'hi pugui parlar de tot", va constatar.