Veritats inqüestionables. La Razón i El Mundo avalen avui sense cap tipus d'objecció la conclusió de la causa del procés del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que ahir va suspendre de les seves funcions Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez per haver comès, segons el seu punt de vista, un delicte de rebel·lió.

Els de Francisco Marhuenda elogien sense embuts la feina del magistrat del Suprem titllant-la d'"exemplar", al mateix temps que aplaudeixen que, "malgrat els problemes derivats de la importància del cas, el que ha provocat la inadmissible pressió política i les coaccions sofertes des de l'independentisme", Llarena ha fet una bona feina que ara deixa en mans de la Fiscalia.

Una Fiscalia que, encara que la nova titular general de l'Estat, María José Segarra, va assegurar que "en el dia d'avui no hi ha cap canvi en la posició" en el cas 1-O, La Razón posa en dubte la seva posició, cosa que, adverteixen, "obriria una situació comprometedora" perquè consideren que "Torra va deixar en evidència a Pedro Sánchez".

Per tot això, emplacen Segara a "continuar mantenint el mateix criteri" encara que, com ja ha sostingut en diferents ocasions el jurista i col·laborador d'El Nacional, Joan Queralt, "cap dels delictes pels quals s'han obert diligències no s'ha donat en la realitat" perquè, a grans trets, l'article que fa referencia el jutge del Suprem (el 384 bis de la llei d'Enjudiciament Criminal) "es refereix a subjectes integrats en bandes armades o que estan relacionats amb aquestes, o que són terroristes o rebels ells mateixos".

Democràcia, qüestió penal?

El Mundo encara va un pas més enllà i titula el seu editorial sentenciant que "el separatisme és també una qüestió penal", mentre aplaudeix que la suspensió dels diputats "desmenteix el mantra repetit des del Govern [de Pedro Sánchez] per justificar la seva trobada amb Quim Torra".

Sense qüestionar en cap moment la conclusió de Llarena, ni repassar la polèmica que aquesta ha anat encenent per basar-se en un article del Codi Penal que fa referencia, a grans trets, al terrorisme, sustenten que això "demostra que el desafiament sobiranista és també una qüestió d'ordre penal".

Per al diari citat, la política no es pot desvincular de la qüestió judicial i, asseguren, "en un sistema democràtic, ha d'estar sotmesa a l'imperi de la llei". I segueixen: "quan algú se situa clarament al marge, com van fer els colpistes processats per rebel·lió en menysprear reiteradament les resolucions del Tribunal Constitucional, són els jutges els que tenen la paraula".

I, una vegada dit això i per acabar, carreguen contra Sánchez perquè consideren que "és incomprensible el seu silenci davant de l'agressiu menyspreu mostrat per Torra al cap de l'Estat" i més encara quan, a judici seu, que el president de la Generalitat "repeteixi, cada vegada que té ocasió, el seu menyspreu a l'ordenació constitucional hauria de fer reflexionar el Govern [espanyol], que dilluns va mostrar la seva disposició a continuar treballant amb un Govern declarat obertament en rebel·lia".