26 jutges continuen investigant les càrregues de l'1-O. La gran majoria són per les actuacions policials, i el gruix està en el jutjat d'instrucció 7 de Barcelona, on ja s'ha citat la cúpula de comandaments de les unitats antiavalots que van actuar. Però també n'hi ha contra els Mossos, alcaldes i la Generalitat per l'ús de dades personals.

La major part de les investigacions per desobediència han acabat arxivades, però altres segueixen centrades en els comandaments de la policia autonòmica: a Cornellà (Baix Llobregat) és investigada la qui va ser cúpula de Mossos l'1-O, inclòs el cap en l'etapa del 155, Ferran López, i a Sabadell (Vallès Occidental) l'ara comissària superior Cristina Manresa.

La sort que corrin aquestes investigacions dependrà, en bona mesura, dels fets que el Tribunal Suprem consideri provats en la seva sentència del "cas procés", una causa en què la Fiscalia situa els Mossos d'Esquadra, sota la direcció de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, com un dels pilars del full de ruta unilateral. Davant la delicada intervenció de la policia catalana, la contundència exhibida per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil davant la votació: després de veure's abandonats pels Mossos, van adduir els responsables de tots dos cossos al Suprem, van enviar a reprimir el referèndum els seus antiavalots, abocats a obrir-se pas entre votants hostils davant dels quals no van tenir cap més opció que carregar.

Són diverses les investigacions judicials que va suscitar l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per impedir l'1-O, centrades principalment en els jutjats de Barcelona, Manresa (Bages), Amposta (Montsià) i Girona, unes indagacions que en total abracen prop de 80 agents investigats. Les declaracions judicials dels imputats no han servit per aclarir qui va dissenyar el dispositiu policial i va ordenar les càrregues, que es van iniciar a primera hora del matí en centres de votació de tot Catalunya ―alguns de gran pes simbòlic, com el pavelló municipal de Sant Julià de Ramis (Gironès) on havia d'anar a votar Carles Puigdemont―- i es van interrompre al migdia, amb nombrosos centres de votació encara abarrotats.

Tampoc no van llançar llum sobre aquest assumpte els responsables polítics del Ministeri d'Interior que van ser interrogats en el judici del procés, des de l'exsecretari d'Estat de Seguretat José Antonio Nieto; el coronel Diego Pérez de los Cobos, que va coordinar el dispositiu de seguretat contra l'1-O, o el mateix exministre d'Interior Juan Ignacio Zoido, que va atribuir les decisions sobre les càrregues a un genèric "els operatius". De la seva banda, al jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona, on la investigació està més avançada, els policies nacionals investigats van afirmar rebre instruccions d'un centre de coordinació, que van anomenar "Prefectura d'Unitat d'Intervenció", però sense especificar qui l'integrava.

Això ha motivat la imputació de vuit inspectors en cap de la Policia Nacional que van dirigir els dispositius, per ordre de l'Audiència de Barcelona, que arran d'un recurs presentat per l'Ajuntament de Barcelona va obligar al jutge a investigar les directrius que es van donar als agents.

En la resolució que va obligar a imputar els inspectors ―pendents de declarar davant del jutge―, l'Audiència exigeix aclarir si la Policia Nacional es va limitar a complir allò estrictament ordenat pel TSJC per impedir el referèndum o si hi va haver una "utilització desproporcionada de la violència" contra els votants. Convertida ja en jornada èpica de les mobilitzacions independentistes, l'1-O va concloure amb centenars d'informes de lesions als jutjats ―la Generalitat va xifrar el nombre d'afectats en més d'un miler, balanç que el Govern espanyol va qüestionar― i una infinitat d'imatges d'incidents que van servir de munició, tant a acusacions com a defenses, en el judici del procés.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat