Mateix guió i mateixa estratègia. Després que José Luis Ábalos s’acollís al seu dret a no declarar al Tribunal Suprem, Koldo García també ha guardat el silenci en la seva tercera declaració davant de Leopoldo Puente. El que va ser assessor al Ministeri de Transports ha al·legat que no ha pogut tenir accés als seus dispositius per contextualitzar els àudios que l’incriminen i que apunten a presumptes irregularitats en adjudicacions d’obres públiques, segons expliquen fonts jurídiques a ElNacional.cat. Són converses de fa set anys i ell esgrimeix que no té el brut dels àudios i que vol saber en quin context va pronunciar les frases en les quals parlava amb José Luis Ábalos i Santos Cerdán sobre adjudicacions. Igual que ahir, el fiscal Anticorrupció no ha demanat el seu ingrés en presó preventiva, tot i que ha tornat a reconèixer que hi ha un cert risc de fuga, i li ha retret que sigui “loquaç” a la premsa i, en canvi, guardi silenci davant del magistrat. Per la seva banda, les acusacions populars (liderades pel Partit Popular) sí que han sol·licitat enviar-lo a la presó sense fiança. La seva advocada, Letica de la Hoz, ha replicat que Koldo està tip de l’assetjament dels mitjans i ha denunciat que això el perjudica personalment.
📝 El jutge del Suprem torna a citar Ábalos i Koldo després del nou informe de la UCO
Koldo García ha arribat al Suprem acompanyat de la seva advocada en taxi quan faltaven deu minuts per a les deu del matí (l’hora fixada per a la declaració) amb una motxilla que ha dut per si el jutge l’envia a la presó. De moment, les mesures cautelars que té en vigor són les mateixes que Ábalos: prohibició de sortir de l’Estat i compareixences quinzenals als jutjats. El jutge el va citar després de l’últim informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, que l’assenyala com a “gestor i custodi” dels fons “opacs”. El jutge creu que Ábalos i Koldo “podrien haver mantingut entre si mètodes no transparents de comunicació dels seus respectius patrimonis, rebent indistintament ingressos irregulars i opacs de diversa procedència, eventualment fruit de la comissió dels greus il·lícits penals que se’ls atribueixen”.
És la quarta vegada que Koldo va al Tribunal Suprem i la tercera que seu davant del jutge. La primera va ser el 17 de desembre, quan va negar que ell, Ábalos o Santos Cerdán cobressin comissions, no va reconèixer haver comès cap delicte i va desmentir les acusacions de Víctor de Aldama. La segona va ser el 23 de juny, malgrat que en aquella ocasió es va acollir al seu dret a no declarar al·legant que la seva nova defensa (va canviar d’advocat pocs dies abans) no havia tingut accés a tot el que s’ha investigat i això impedia “exercir amb plenitud el dret a una defensa efectiva”. Entremig, Koldo García es va desplaçar al Suprem el 18 de febrer per sotmetre’s a una prova cal·ligràfica amb l’objectiu de comprovar si la seva lletra coincidia amb les anotacions que va aportar Víctor de Aldama sobre suposades irregularitats en adjudicacions d’obres públiques. A canvi, ell va presentar diversos informes mèdics per justificar que la seva lletra podria haver-se vist alterada. L’informe pericial va concloure que la lletra corresponia a Koldo.
📝 Koldo García nega al Suprem que ell, José Luis Ábalos o Santos Cerdán cobressin comissions
📝 El Suprem rebutja enviar Ábalos i Koldo a la presó després de declarar pel cas Cerdán
“Home previngut val per dos”
A primera hora, abans de desplaçar-se al Tribunal Suprem, Koldo García ha anat al despatx de la seva advocada, Letica de la Hoz. “Faré el que m’indiqui el meu departament jurídic”, ha dit als periodistes que l’esperaven a la porta. “Calmem-nos tots i veurem què fem”, ha afegit. I, preguntat per la motxilla que portava, s’ha justificat: “Home previngut val per dos”. “Alguns mitjans de comunicació han dit moltes coses de mi que no són correctes”, ha reblat.
Koldo prepara su comparecencia en el despacho de su abogada: "se puede justificar todo en la vida" pic.twitter.com/YyrkheFX7M
— Noticias Mediodía (@MediodiaOC) October 16, 2025
Xistorres, sols, enciams i folis
L’informe de l’UCO també va destapar el llenguatge que utilitzaven Koldo García i la seva exdona, Patricia Úriz, per “referir-se a bitllets d’alt valor” i que suposa un “indici més de l’interès a ocultar l’existència d’aquests diners en efectiu”. Les xistorres serien bitllets de 500 euros, els sols eren bitllets de 200 euros i els enciams, bitllets de 100 euros. De manera similar, Ábalos reclamava “folis o caixes de folis” quan volia diners. A més, l’exassessor de l’aleshores ministre i la seva exdona feien referència en les seves converses a l’existència d’una comptabilitat A i B vinculada a les despeses d’Ábalos. “Aquesta diferenciació implicaria que certs desemborsaments quedarien pendents d’una reposició posterior, ja fos com a part d’una liquidació formal de despeses o per una previsió de devolució per part d’Ábalos”, indicava la Guàrdia Civil.
📝 Xistorres, enciams o folis: així es referien Koldo i Ábalos als pagaments en efectiu que rebien
“Zones d’intersecció significatives” entre els patrimonis de Koldo i Ábalos
Després de l’informe de l’UCO, el jutge Leopoldo Puente va concloure que entre els patrimonis d’Ábalos i Koldo podrien existir “significatives zones d’intersecció”, de tal manera que Koldo “aniria fent-se càrrec regularment de pagaments que correspondrien” a Ábalos, com ara la pensió alimentària d’un dels seus fills, nòmines de la seva empleada domèstica, regals a les seves amistats, quotes hipotecàries o viatges. Són uns pagaments que assoleixen un import “veritablement significatiu en termes econòmics”. No obstant això, assenyalava que no s’han trobat “contrapartides” a favor de Koldo García que poguessin “compensar la realització d’aquestes despeses”. I afegia: “O bé el senyor García feia aquests pagaments sense cap contrapartida explícita o bé el senyor Ábalos li hauria retornat les quantitats avançades en diners metàl·lics o d’una altra manera desconeguda”.
Koldo va demanar arxivar la causa i va acusar el Suprem d’investigar més del que va autoritzar el Congrés
Dimarts, l’advocada de Koldo García, Letica de la Hoz, va presentar un escrit al Tribunal Suprem demanant la nul·litat de les actuacions judicials i l’arxivament de la causa al·legant que el jutge està investigant “fets diferents dels autoritzats” al suplicatori que el Congrés va concedir a José Luis Ábalos per aixecar-li la immunitat. La seva defensa considera que “l’extensió de la investigació a fets no autoritzats vulnera el dret al jutge ordinari predeterminat per la llei”, atès que se’ls “priva del dret a la doble instància penal”. L’escrit recorda que, inicialment, el Congrés va autoritzar el Suprem a investigar Ábalos per les “suposades adjudicacions irregulars” a Soluciones de Gestión (una empresa vinculada a Víctor de Aldama) de contractes de material sanitari durant la pandèmia de coronavirus, però advertia que, posteriorment, “ha anat estenent les indagacions”. Fins i tot va obrir una peça separada per investigar els les presumptes irregularitats en adjuracions d’obra pública.
“Qualsevol diligència que es dirigeixi a la investigació de fets nous o de nova notícia que no estiguessin expressament inclosos en la sol·licitud de suplicatori original constitueix una extralimitació de l’àmbit material autoritzat per la Cambra”, esgrimia. Així mateix, denunciava una “inconnexió i extralimitació” de l’objecte de la investigació adduint que manca de “tota connexió material amb l’objecte taxat i delimitat del suplicatori”. “Aquesta inobservança determina, com a conseqüència ineludible, la nul·litat de ple dret de totes les actuacions i resolucions judicials que versin sobre els fets no expressament autoritzats”, reblava.
En concret, subratllava que els fets pels quals es va demanar el suplicatori van ser l’adjudicació de diversos contractes públics en el marc de la pandèmia, els lloguers de l’habitatge on residia qui aleshores era parella sentimental d’Ábalos, el lloguer amb opció de compra d’un xalet a La Alcaidesa (Cadis) i el pis d’uns 250 metres quadrats al Paseo de la Castellana. Tot i això, recalca que al llarg de la instrucció el magistrat també ha posat la lupa en el finançament públic d’Air Europa, gestions fetes a favor de Villafuel per a la llicència d’operador d’hidrocarburs, gestions de Víctor de Aldama amb Carlos Moreno (cap de gabinet de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero) per a “l’obtenció d’ajornaments tributaris” o la col·locació en empreses públiques de Jéssica Rodríguez i Claudia Montes.