El grup Koiné ha presentat un decàleg als partits polítics independentistes, en el qual proposa eliminar "la duplicació en castellà" a les rodes de premsa del Govern i de les institucions catalanes.

"Cal eliminar la duplicació en castellà de les conferències de premsa oficials ordinàries i de les declaracions de membres del Govern, alts càrrecs i representants parlamentaris, tot exigint que els mitjans de comunicació espanyols apliquin l’article 20.3 de la Constitució espanyola de 1978 i els articles derivats del dit article en les lleis espanyoles de mitjans de comunicació públics i privats", indica en un dels punts. Aquest article de la Constitució afirma que es regularà que els mitjans de comunicació respectin "les diverses llengües d'Espanya", cosa que els obligaria segons Koiné a acceptar també el català com a idioma en les declaracions polítiques.

El grup Koiné afirma que els partits independentistes han de prendre’s en la pròxima legislatura la qüestió de la llengua com a qüestió d’Estat "i, en conseqüència, han de prendre el compromís de treballar per capgirar aquest procés que ens aboca a la pèrdua irreversible de la llengua". Al seu entendre, s'ha arribat a una situació negativa per tres circumstàncies: "Lleis i pressió constant de l’Estat, abundant presència de persones empeses de fet a parlar socialment en castellà i subordinació de l’ús del català a l’ús del castellà". I apunta que això ha provocat que la llengua catalana pateixi un procés accelerat de substitució.

El grup afirma que totes les seves propostes es poden dur a terme sense necessitat de modificar la legislació actual. Altres propostes que fan són les següents, segons indiquen textualment:

-Exigir el requisit lingüístic imprescindible del domini del català —i no pas com un simple mèrit— als treballadors de totes les administracions públiques.

-Garantir que es respecten els drets lingüístics dels catalans tant en les atencions mèdiques i sanitàries com a les residències de gent gran i als serveis pediàtrics.

-Iniciar a l’escola un nou procés de normalització que creï les condicions ("seguint metodologies ja experimentades, com ara la veritable immersió lingüística") perquè els infants ja de menuts s’acostumin a utilitzar entre ells la llengua catalana.

-Assegurar que el català sigui la veritable llengua vehicular i d’educació a tots els nivells i graus escolars, de l’ensenyament infantil, primari, secundari i professional fins als estudis universitaris.

-Impulsar de la manera més adequada i eficaç possible que el català sigui també la llengua vehicular a les activitats esportives i de lleure infantils i juvenils.

-Establir i activar els protocols adequats per assegurar permanentment que les administracions públiques i les entitats i empreses públiques, semipúbliques i privades compleixin allò que disposa l’article 128 del Codi de consum (Llei de Catalunya 22/2010) sobre els drets lingüístics dels consumidors i usuaris.

-Dissenyar i impulsar una política coherent de mitjans de comunicació públics (CCMA i cadenes locals) en la direcció de recuperar l’autocentrament nacional, no limitat a les quatre províncies autonòmiques, tant en el tractament informatiu i dels altres continguts, com en l’ús de la llengua catalana i en la superació de l’actual degradació de la qualitat del català. En el mateix sentit, trobar sense dilacions les formes de concertació adequades per a aconseguir d’una vegada la reciprocitat de les emissions entre les ràdios i televisions públiques dels països de parla catalana.

- Dissenyar i fer efectiva una política coherent i eficaç de foment de la creació i la difusió culturals en llengua catalana, per tal que l’ús del català arribi a ser majoritari al cinema, als espectacles i a les noves tecnologies aplicades al lleure.

- Denunciar als organismes internacionals defensors dels drets humans la discriminació lingüística en els espais polítics on els representants catalans han d’intervenir, com són el Congrés dels Diputats i el Senat espanyols i el Parlament Europeu.

- Dissenyar i aplicar, concertadament amb el Conselh Generau quan pertoqui, els protocols adequats perquè les mesures demanades als punts precedents es facin efectivament extensives a l’ús de l’occità aranès en el territori de la Vall d’Aran i als representants polítics del poble aranès arreu de Catalunya.