El grup parlamentari de JxCat proposarà la reprovació al Parlament del rei Felip VI, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i l'expresident Mariano Rajoy com a conclusió de la comissió d'investigació sobre l'aplicació de l'article 155, sobre la suspensió de l'autogovern de Catalunya després del referèndum de l'1-O. "Van ser els responsables que això passés", ha argumentat el president del grup parlamentari, Albert Batet.

JxCat també proposa reprovar tots els membres del govern Rajoy, l'aleshores delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, i el qui era líder de Cs Albert Ribera. A tots ells se'ls retreu en les conclusions de la investigació que van ser "part activa i decisiva" en l'aplicació del 155. En el cas del monarca, a més, també se l'acusa d’actuacions "per tal que importants empreses desplacessin les seves seus fora de Catalunya".

A més es proposa la reprovació també dels grups parlamentaris que no van participar en els treballs de la comissió, en referència a PP, Cs i PSC.

Falsa normalitat

El text que JxCat proposa per a l'aprovació del Parlament com a conclusió d'aquesta investigació, adverteix que s’ha imposat després del 155 una “falsa normalitat” ja que “l’excepcionalitat i la repressió continuen”, amb la condemna dels membres del Govern per l’1-O, l’exili dels polítics perseguits activament pels poders de l’Estat espanyol, els judicis encara oberts pel referèndum, o la inhabilitació el president de la Generalitat, Quim Torra.

Per tot plegat, les conclusions de JxCat demanen que el Parlament manifesti que el 155 continua “de facto” en aplicació, i que constati que l’exili ha posat en evidència “l’actuació impune de l’Estat” i que “la lluita pels drets i les llibertats en el marc d’una Catalunya independent continua sent tan vigent com necessària”.

En la primera de les conclusions, JxCat assegura que la suspensió de l'autonomia de Catalunya "va ser un cop d'Estat sense precedents en el marc de la UE contra la voluntat majoritària d'un poble al voltant del dret a decidir".

Segons aquest text, l’aplicació de l’article 155 “va ser una acció perfectament assimilable a un cop d’Estat executat des dels propis aparells de l’Estat”, que va ser pactat pels diferents poders del sistema i executat per Rajoy, amb el suport de Felip VI i la “complicitat” de PSOE i Ciudadanos.

TC: instrument devastador

Aquesta utilització del 155 ha esmenat els principis que orientaven l’Estat de les autonomies i ha convertit el Tribunal Constitucional en “l’instrument d’acció política més devastador de les bases que estructuraven l’arquitectura competencial de l’Estat”, per la qual cosa l’alt tribunal ha quedat “totalment deslegitimitzat com a defensor del marc competencial”. Així mateix, JxCat denuncia la instrumentalització del poder judicial en totes les seves instàncies i “sota el comandament de la monarquia”

 

JxCat denuncia que la decisió d’aplicar el 155 estava ja presa, que convocar eleccions i no declarar la independència no l’hauria aturat, i que és resultat d’un “ús abusiu i arbitrari de la llei i de la Constitució per part de l’Estat espanyol”.

Assegura que el cessament del Govern i la dissolució del Parlament van ser il·legals i es van fer amb la pretensió de “privar els líders polítics independentistes d’un judici just”; que l’aplicació del 155 va ser inconstitucional i “no s’ajusta als principis de proporcionalitat, necessitat i adequació”; que va ser resultat d’una estratègia entre els poders de l’Estat per aturar el moviment independentista i destruir els seus lideratges polítics i civils; que no es van respectar els resultats electorals del 21 de desembre del 2017 i es va fer cas omís del Comitè de Drets Humans de Nacions Unides en no permetre la investidura de Jordi Sánchez.

Danys econòmics i socials

Segons el text de JxCat, el 155 va “ocasionar danys i perjudicis a l’activitat del Govern de la Generalitat i les polítiques públiques que estava executant i va deixar la Generalitat sense capacitat per defensar-se als tribunals, ni contra la mateixa suspensió ni contra casos com el litigi per les obres de Sixena o el dels docents de l’Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca, la qual cosa va provocar vulneració del dret fonamental a la defensa.

També ha comportat, segons les conclusions d’aquesta grup, “danys econòmics”, ha limitat la capacitat de decisió sobre l’execució del seu propi pressupost” i ha frenat “en sec” projectes clau per al futur de la salut pública a Catalunya.

Capítol a banda es dedica a la intervenció per “desestabilitzar l’economia catalana” i l’aprovació d’un decret per facilitar la “fuga” de les seus socials de les empreses fora de Catalunya, amb “pressions” damunt d’aquestes empreses, incloses per part del Rei.

Així mateix, denuncia danys en les polítiques socials en diferents àmbits de manera especial aquelles dirigides a col·lectius més vulnerables com el tercer sector o les residències de gent gran. En concret assegura que un dels danys més greus es va produir amb l’aturada del Pla de millora de la qualitat i sostenibilitat de les residències de gent gran, que havia de permetre concerts que van quedar paralitzats amb el 155.