JxCat i ERC lamenten la manca d'unitat independentista que ha marcat aquesta XII legislatura. I juntament amb la CUP coincideixen en destacar que han estat tres anys de "repressió". Pels cupaires, però, ha estat una "travessia del desert" després de l'1-O per la "claudicació" del Govern. 

La visió d'ERC

El president d'ERC al Parlament, Sergi Sabrià, creu que el "buit més important" que deixa aquesta legislatura és la manca d'unitat entre els independentistes i també la manca d'unitat "antirepressiva" que, segons ha dit, va més enllà de l'independentisme. "No haver-ho aconseguit és una llacuna que, per a nosaltres, és important en aquesta legislatura", ha conclòs. Malgrat que no ha estat fàcil i que la relació no és la que havia estat en altres moments amb els grups parlamentaris, Sabrià ha assegurat que la voluntat de diàleg per part d'ERC "sempre hi és".

sergi sabria erc   Maria Contreras Coll   14

Imatge: Maria Contreras Coll

De fet, segons ha admès Sabrià, es tracta de la legislatura "més difícil" de les tres que ha viscut des del Parlament. Ha recordat que va començar amb la part "dura però positiva" de recuperar les institucions després del 155 i ha afegit que la legislatura acaba amb una etapa "complexa" com és la gestió de la covid-19. També ha estat, per al president d'ERC al Parlament, una legislatura molt condicionada per la "repressió". Tot i aquest context, ha reivindicat que s'ha intentat fer feina en els àmbits que ha estat possible com l'habitatge i la igualtat entre homes i dones.

Sabrià conclou que la XII legislatura té "molts clarobscurs" però considera que "a vegades les difícils són les importants" per poder tornar a èpoques amb objectius més clars. Pel que fa a les qüestions que han quedat pendents, en destaca la renovació de la CCMA, totes les lleis audiovisuals i la llei electoral.

La visió de JxCat

El president de JxCat al Parlament, Albert Batet, coincideix amb ERC que en aquesta legislatura s'ha posat de manifest que "quan no hi ha unitat, no s'avança". "Si compartim un objectiu que és la independència, hauríem d'actuar com aliats, hauríem de tenir una estratègia compartida, i això no hi ha sigut aquests legislatura", ha lamentat tot i advertir que no es pot demanar que JxCat i ERC estiguin junts "gestionant les renúncies i no gestionant les ambicions".

Albert Batet JxCat - Sergi Alcazar

Imatge: Sergi Alcázar

Per a Batet, la XII legislatura ha estat "repressiva" i no s'ha respectat l'autonomia del Parlament. Segons ha apuntat el president de JxCat a la cambra, la prova és que ha començat i ha acabat igual. I ha recordat que no es va permetre la investidura a distància de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat i que s'ha acabat la legislatura amb el president Quim Torra inhabilitat. Una inhabilitació que ha qualificat "d'irresponsable" enmig d'una pandèmia i ha remarcat que la gestió de pandèmia amb Torra de president ha estat diferent a la gestió de la segona onada.

Pel que fa als aspectes positius de la legislatura, Batet ha destacat que s'han posat de manifest "els límits de l'autonomia" i s'ha vist que quan s'aplica el 155, "l'autonomia queda molt empetitida". "És una lliçó que hem après els catalans: que si no ens defensem nosaltres mateixos, a Madrid ja sabem com actuen i que no ens donen els recursos suficients", ha afegit. Un altre aspecte positiu per a Batet és que s'han desenvolupat projectes telemàtics que fins ara estaven prohibits. "No es va permetre la investidura telemàtica de Puigdemont i a dia d'avui hem vist Juntes de Portaveus i votacions telemàtiques. S'ha evolucionat i això és un avenç important però queda molt per fer. Queda una llei electoral i modificar el reglament del Parlament", ha conclòs.

La crítica de l'oposició

El cap de l'oposició i líder de Cs a Catalunya, Carlos Carrizosa, ha qualificat la legislatura de "convulsa i sense gestió". La part positiva, segons ha apuntat, és que "ha desemmascarat" el Govern i que tothom ha pogut veure "el veritable tarannà" dels partits que han governat Catalunya. I pel que fa a la part més negativa, ha considerat que la política s'ha allunyat dels "problemes reals" dels catalans que, siguin independentistes o no ho siguin, necessiten un govern que gestioni i afavoreixi els seus interessos.

Per al president del PSC al Parlament, Miquel Iceta, ha estat una legislatura "perduda" i ha afegit que des del 2010 al 2020 Catalunya "ha perdut una dècada". El també primer secretari dels socialistes catalans ha definit els darrers anys de la política catalana com una legislatura marcada per "la divisió entre socis", per la confrontació i l'últim any per la pandèmia de la covid-19.

Iceta valora positivament que al final, en context de pandèmia, s'hagi comptat amb més recursos públics però no ho ha atribuït al Govern sinó a l'executiu espanyol de PSOE-Unides Podem. I com a part negativa de la legislatura ha destacat que Quim Torra s'ha basat en l'estratègia de la "confrontació" veient l'autonomia com un "obstacle". En canvi, segons ha afegit, el PSC veu l'autonomia com una "oportunitat i palanca".

La presidenta de CatECP al Parlament, Jéssica Albiach, ha definit els últims anys com una "legislatura perduda" en què no s'ha avançat res ni nacionalment ni socialment. I és que, segons Albiach, hi ha hagut una "trencadissa" i una "pugna interna" entre els socis del Govern que ha impedit que l'executiu estigués dedicat a respondre les necessitats de la ciutadania. "Han estat més pensant en les picabaralles i la lluita per l'hegemonia de l'espai independentista", ha lamentat.

El líder del PPC a Catalunya, Alejandro Fernández, ha definit els darrers tres anys com una legislatura "perduda i profundament negativa per als catalans". L'únic positiu que n'ha destacat és que no s'han produït "greus il·legalitats" en comparació amb la legislatura anterior. En canvi, a la balança negativa, Fernández hi situa el fet que la producció legislativa "hagi estat la menor de la història des de la recuperació de la democràcia". A més, segons ha lamentat, les poques coses que s'han fet ha estat per "impedir la llibertat educativa i apujar impostos".

La travessia del desert de la CUP

El diputat de la CUP Carles Riera ha qualificat la legislatura de "travessia del desert" després de "l'esclat de llibertat democràtica" de l'1-O. Segons l'anticapitalista, el Parlament ha estat en un "atzucac" i en un "bloqueig" pel que fa a les aspiracions independentistes, democràtiques i socials mentre que "la repressió ha caigut sense parar". Riera ha responsabilitat JxCat i ERC d'una "claudicació a nivell nacional i una inoperància per donar una resposta a la crisi social i econòmica".

Per a Riera, el costat positiu de la legislatura ha estat "la gent del carrer que ha seguit lluitant malgrat tot" i el negatiu han estat les institucions. "El Parlament i el Govern no han estat a l'alçada", ha lamentat. Davant d'aquesta situació, ha considerat que la pròxima legislatura ha de ser de "canvi de cicle i de sortida del bloqueig i de l'atzucac". "El Parlament ha d'actuar amb sobirania i fortalesa política per estar a l'alçada de les demandes socials i nacionals del carrer. El que no podem és tornar a renunciar a la sobirania del Parlament. La necessitem per avançar nacionalment i socialment", ha conclòs