L'Audiència Nacional ha acordat aquest dilluns declarar-se competent per investigar l'entrada massiva d'immigrants a Ceuta a finals de juliol. La jutgessa María Tardón considera els fets susceptibles de ser qualificats de delicte contra la pau o la independència de l'Estat, delicte contra els drets dels ciutadans estrangers en concurs amb homicidi i lesions imprudents, delicte d'organització criminal, i delicte contra la integritat territorial de l'Estat espanyol. A la interlocutòria, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, la magistrada instructora assenyala la "clara i indubtable gestió afavoridora del procés des del territori del Regne del Marroc"; tanmateix, rebutja la denúncia dirigida directament contra aquest Estat, i també declara secret només una part del cas.
Segons la jutgessa, aquesta "gestió afavoridora" es posa de manifest a la platja de Fnideq i als voltants de Castillejos amb el "comportament" de les forces de seguretat marroquines, documentat amb fotografies i vídeos, alguns dels quals van ser difosos per televisions i xarxes socials. Aquesta actitud "no només evidencia permissivitat", ja que durant els dies 30 i 31 de juliol no es va registrar "cap temptativa seriosa" de reduir, dispersar o allunyar la multitud del perímetre fronterer. A més, la interlocutòria parla d'un "guiatge actiu" com el que assenyalava la policia espanyola en un informe: els mateixos policies marroquins uniformats "donaven indicacions a les persones que travessaven il·legalment la frontera" per indicar-los per on havien de passar, superar els obstacles i arribar fins a la platja de Fnideq, incloses les seves aigües.
La interlocutòria també assenyala que s'ha pogut identificar "la interacció dels agents uniformats amb altres individus dinamitzadors de la massa de persones". El document afegeix que, en les entrevistes amb els immigrants, aquests expliquen "de manera pràcticament unànime" que els policies marroquins els indicaven per on havien d'accedir a Ceuta.
La interlocutòria descriu una primera onada d'homes joves destinada a forçar l'obertura dels accessos saturant els mitjans de contenció, seguida d'una segona onada de nuclis familiars amb dones i infants petits que, més enllà de saturar el control fronterer, buscaria anul·lar la capacitat de resposta física de les forces de seguretat. El document denuncia el menyspreu per la vida i la integritat física d'algunes de les persones més vulnerables, empeses a llançar-se al mar sense preparació, amb roba inadequada i elements de flotació precaris.
Telèfons marroquins com a "dinamitzadors" dels missatges
Pel que fa als telèfons identificats com a "dinamitzadors" del missatge a les xarxes socials, l'informe constata que el 90,8% tenien prefix marroquí. Tot i això, no se n'ha pogut identificar els titulars a les bases de dades espanyoles.
"Guerra híbrida"
Quan la jutgessa parla de delicte contra la pau o la independència de l'Estat, apunta que el flux migratori massiu constitueix un dels mètodes característics de les "guerres híbrides", destinat a alterar la vida i els drets dels ciutadans de Ceuta. Per il·lustrar el concepte, la interlocutòria posa com a exemples Rússia (guerra contra Ucraïna) i l'Estat Islàmic. Ara bé, no atribueix en cap moment aquesta estratègia de guerra híbrida al Marroc com a Estat, de manera que l'única cosa concreta que s'imputa al Marroc és la conducta de les seves forces de seguretat sobre el terreny.
Rebutja la denúncia contra el Marroc
Per altra banda, la jutgessa inadmet l'única denúncia dirigida directament contra el Marroc com a Estat, la del partit "Se Acabó la Fiesta", que apuntava nominativament al Rei, al ministre de l'Interior, al director general de Seguretat Nacional i als comandaments de la Força Auxiliar i la Gendarmeria Reial, atribuint-los "crims de lesa humanitat" sense cap justificació ni explicació; la magistrada considera que això és una mera instrumentalització política de l'acció penal.
Secret parcial de la investigació
Tot i que la Fiscalia havia plantejat declarar secretes les actuacions, la jutgessa acorda un secret parcial: només se sotmetran a reserva aquelles diligències concretes d'investigació el coneixement de les quals pugui perjudicar-ne l'execució.