El silenci més clamorós ha estat la resposta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l'òrgan de govern dels jutges espanyols, davant l'afer dels correus privats en què diversos magistrats titllen de colpistes, nazis, criminals o extremistes els independentistes. Però, quin és el motiu del silenci i la inacció de la cúpula judicial? Fins a quin punt justifica -o no- el contingut insultant dels missatges que s'engeguin mesures disciplinàries contra els autors de tan peculiar correspondència electrònica?

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha demanat la dimissió del president del CGPJ i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, i la nul·litat de les causes contra l'independentisme. Els correus, revelats per eldiario.es i elmon.cat van circular a través del xat corporatiu dels jutges espanyols en les jornades prèvies i posteriors el referèndum de l'1 d'octubre, que han portat a la presó o a l'exili la pràctica totalitat del Govern Puigdemont-Junqueras. En canvi, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reiterat la seva confiança en la justícia, en la seva "independència" i "imparcialitat". Es poden considerar "imparcials" o "equànimes" uns jutges que clamen "qui la fa la paga" o que afirmen: "Amb els colpistes no s'hi negocia, ni s'hi dialoga"?

Lesmes no ha dit ni piu. Però potser cal exhumar el seu discurs en motiu de l'obertura de l'any judicial, el 5 de setembre del 2017, en vigílies de les jornades decisives de la tardor catalana, per entendre la seva actitud. En aquell parlament davant del rei Felip V, el president del CGPJ i del Suprem, va advertir que els jutges "empararan" qui faci "complir la llei" a Catalunya i va proclamar que la Constitució "com a màxima expressió de la sobirania nacional" i de la "indissoluble unitat de la Nació espanyola" esdevé "un mandat jurídic directe que correspon garantir al poder judicial al costat de la resta dels poders de l'Estat, en definitiva, un deure per a tots nosaltres d'inexcusable compliment ", va afegir.

 

És el paraigües, l'espessa manta protectora, del "A por ellos!" judicial. Lesmes no actua perquè "els jutges del xat segueixen la doctrina oficial", és a dir, la que ell marca. Així de contundent es mostren fonts de l'àmbit jurídic, que es pregunten què succeiria si en lloc de magistrats, es tractés de "mestres, empleats de la Caixa o del Santander o de mossos d'esquadra" els qui usessin el canal intern de comunicació per qüestions professionals o laborals per parlar "de toros" o "de futbol". Tot i que els jutges que hi han participat poden ser 20 o 30, la difusió dels seus missatges és màxima en un cadena de correu a la qual poden accedir uns 5.000 professionals de tot l'Estat espanyol.

Sancions disciplinàries?

Són punibles aquests missatges pel seu contingut, que en alguns casos, frega l'odi? No hi ha consens sobe els escassos professionals que s'hi han pronunciat. El jurista i col·laborador de El Nacional Joan Queralt assenyala que els jutges "han de mantenir un escrupolós respecte a la neutralitat" i que l'"equanimitat" i "imparcialitat" que se'ls demana comporta necessàriament limitacions en les seves opinions. Queralt no creu que siguin punibles els missatges, però sí que poden ser -i haurien de ser, opina- objecte d'una sanció disciplinària per part del CGPJ, perquè constitueixen un "excés verbal claríssim".  José Antonio Martín Pallín, magistrat emèrit del Tribunal Suprem, ha coincidit bàsicament amb aquest parer, en declaracions a RAC1. Per a ell “algunes expressions" de les manifestades als correus van més enllà de l’opinió jurídica”.

Què diu la llei del Poder Judicial?

De fet, l'article 418.3 de la Llei Orgànica 6/1985, d'1 de juliol del Poder Judicial assenyala entre les "faltes greus" en què poden incórrer els jutges la de "Dirigir als poders, autoritats o funcionaris públics o corporacions oficials felicitacions o censures pels seus actes, invocant la condició de jutge, o servint-se d'aquesta condició". Un dels correus, al·ludeix així al Govern de Catalunya:  "la situació greu es pot produir pel caràcter extremista dels que detenen el poder a Catalunya, ja que no hi ha ningú moderat. El mateix que va passar a Alemanya en èpoques remotes". En altres correus, les referències a les autoritats catalanes són, significativament, molt més indirectes, però igualment clares: "Amb els colpistes, es diguin Tejero o qualsevol altre de l'actualitat (ja sabeu qui són), no s'hi pot dialogar".

En canvi, la magistrada de l'Audiència de Barcelona i portaveu de Jutges i Jutgesses per la Democràcia (JJpD) a Catalunya, Montserrat Comas, si bé troba "absolutament ofensiva, poc edificant" la forma amb què s'han expressat aquests jutges, el fet que no hagin publicitat els missatges, sinó que els distribuissin per un canal privat, descarta conseqüències penals.

L'exmagistrat de l'Audiència Nacional Elpidio José Silva, ha fet una reflexió més de fons a través del seu compte de Twitter:

La multa al jutge Federico Vidal

Hi un cas recent relacionat amb el procés que qüestiona d'arrel la manca de resposta de Lesmes i el CGPJ davant les peticions que actuï contra els autors dels correus insultants. El març passat, el CGPJ va imposar una multa de 600 euros per "falta greu de desconsideració" al titular del jutjat del Contenciós número 17 de Barcelona, Federico Vidal, per haver titllat de "terroristes d'uniforme" els agents policials que van participar en la repressió del referèndum de l'1 d'octubre. Vidal -contra qui, per cert, es despatxa també amb ferocitat patriotera un dels magistrats autors dels correus ara revelats- va fer aquests comentaris en un fòrum privat de la judicatura. Vidal també va censurar l'actitud del rei Felip VI en la crisi catalana.  

Imatge: Carlos Lesmes davant el rei Felip VI durant la inauguració de l'any judicial el setembre del 2017