El jutge de Barcelona que investiga les càrregues policials del referèndum de l'1-O ha descartat citar votants com a imputats, en considerar que van ser "víctimes directes de la situació de confrontació generada pels propis poders públics", que "van traslladar al carrer" els seus conflictes.
En un acte, al qual ha tingut accés Efe, el titular del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona denega la petició del Sindicat Professional de la Policia, els lletrats del qual defensen agents acusats per l'1-O, perquè s'investigui diversos votants per un delicte de resistència passiva greu a l'autoritat.
El magistrat raona en el seu acte que, si bé el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictar un acte en el qual instava els cossos policials a impedir el referèndum, "aquest no contenia cap prohibició concreta als ciutadans". "No existia una prohibició general d'acudir als centres designats com a col·legis electorals, com no podia ser d'una altra manera, atès que una prohibició d'aquest calibre hauria d'estar incorporada en una norma de caràcter general i no en una resolució judicial, que només pot afectar les parts", afegeix l'acte.
El jutge recalca, a més, que als ciutadans no només se'ls havia prohibit participar en el referèndum, sinó que havien "estat convidats a ells pel propi Govern de la Generalitat, el Parlament de Catalunya i d'altres institucions, existint un evident conflicte de preteses legitimitats". D'aquesta forma, afegeix l'acte, els ciutadans van rebre "missatges totalment contradictoris sobre la necessitat o no d'anar a votar o a defensar un presumpte inalienable dret al vot".
En aquesta situació tan "controvertida", el jutge descarta imputar els votants, atès que segons la seva opinió van ser "les víctimes directes de la situació de confrontació generada pels propis poders públics, traslladant al carrer allò que s'havia de resoldre a les institucions estatals i autonòmiques". Imputar els ciutadans que van intentar impedir amb el seu propi cos l'actuació policial seria "traslladar-los la responsabilitat del fracàs de les institucions públiques en aquest tema".
"Les institucions van emetre missatges totalment antagònics sobre la qüestió, obligant els ciutadans a prendre partit per cadascuna de les opcions, segons les seves pròpies idees polítiques, quan totes dues apareixien davant seu (legos en dret) com a legítimes", insisteix el jutge, Francisco Miralles. Per al magistrat, només cabria imputar un delicte de resistència o atemptat a l'autoritat en els casos en què hi va haver un "veritable abraonament" per part dels votants a la policia