El jutjat Mercantil Número 8 de Barcelona ha acordat el tancament del concurs de creditors del PDeCAT, en el qual es desprèn un passiu de 6.455.803,32 euros. La interlocutòria, que ha avançat EuropaPress, recull que no és possible oposar-se a la conclusió del concurs i, per tant, es procedeix a concloure el concurs i activar les actuacions.
Del passiu de 6,4 milions d'euros, 6,3 corresponen a la previsió que la llei els obligava a tenir en compte en estar processats per l'Audiència Nacional en la causa del 3%. Tot i estar a l'espera del judici, des del PDeCAT confien en el fet que, en deixar d'existir com a persona jurídica, el jutge els deslliuri de la causa. El jutge va imputar el PDeCAT el 2018 en la macrocausa del 3% per ser un "mer continuador", tot i que judicialment no s'ha definit que sigui el seu successor.
També exposa que, des que es va publicar la interlocutòria de declaració de concurs sense massa --modalitat de concurs de creditors per a empreses en situació d'insolvència, sense béns i amb deutes que fan inviable la seva continuïtat--, cap creditor va sol·licitar el nomenament d'un administrador concursal.
En la causa del cas Palau, l'Audiència Provincial de Barcelona va decretar al febrer de l'any passat l'arxivament de la causa que seguia contra Junts i PDeCAT pels 6,6 milions que CDC va ser condemnada a pagar pel desfalc del Palau de la Música.
Els altres 150.000 euros equivalen a 130.000 de proveïdors i 20.000 a despeses per Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO), una xifra que representa un 0,5% del que han pagat per aquesta partida, especifiquen les citades fonts. El partit també reivindica que tot el relatiu a la Seguretat Social, Hisenda i altres obligacions està pagat, per la qual cosa fan valdre que han afrontat "la pràctica totalitat de les obligacions".
Sense representació al Congrés ni al Parlament
El PDeCat va decidir a finals d'octubre cessar la seva activitat política després d'haver quedat fora del Parlament de Catalunya a les passades eleccions del 14 de febrer del 2021, amb una candidatura encapçalada per l'exconsellera Àngels Chacón, i després d'haver quedat fora del Congrés dels Diputats en les passades eleccions del 23 de juliol, amb una candidatura amb el nom 'd'Espai CIU' liderada per l'exdiputat de CIU Roger Montañola. També cal sumar el degoteig de baixes del partit, amb destacats alcaldes, com ara el d'Igualada, Marc Castells, (actualment a Impulsem Penedès i vicepresident de la Diputació) o l'alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa.
El PDeCAT es va presentar sota el paraigua d'Ara Pacte Local en les passades eleccions municipals del 28 de maig, una coalició entre el món convergent i la formació municipalista nascuda a Reus, Ara Catalunya. Van obtenir fins a 187 regidors, amb l'alcaldia de Mollerussa, encapçalada per Marc Solsona, com la més destacada.
El partit va néixer el 2016 com a successor de l'extinta CDC com un "partit de centre, definit com a nacionalista, democràtic, moderat", amb Marta Pascal i David Bonvehí com a principals cares visibles, però els xocs i la desconfiança amb l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont no van trigar a arribar.
Un naixement a trencadisses
Aquesta desconfiança és la que va portar Puigdemont a voler liderar en 2017 una candidatura unitària i transversal amb independents en què no apareixien les sigles del PDeCAT, que sí que disposava dels drets electorals i polítics i dels recursos econòmics, la qual cosa va acabar cristal·litzant en el naixement d'una coalició amb el nom de Junts per Catalunya.
Malgrat compartir espai polític, les discrepàncies arran del procés independentista es van engrandir, i això va acabar provocant la sortida de Pascal i que Bonvehí prengués les regnes del PDeCAT, però tampoc es va suavitzar la tensió amb l'expresident català.
Finalment, el 25 de juliol de 2020 Puigdemont va acabar creant un nou partit amb el nom també de Junts per Catalunya, i la decisió de la direcció del PDeCAT de portar el cas als tribunals per les sigles va empitjorar encara més la mala relació entre les dues parts, provocant la ruptura i l'escissió de la formació hereva de CDC. De fet, estant encara al PDeCAT, Puigdemont va fundar la Crida com un intent d'unit l'independentisme, sense èxit. Per això, més tard va acabar optant per la creació de Junts per Catalunya com a partit, trencant amb el PDeCAT, acollint els anomenats 'independents' com Laura Borràs i guanyant el judici contra el PDeCAT per a qui pertanyia les sigles de 'Junts per Catalunya'.