Santos Cerdán continuarà a la presó. Així ho ha decidit el jutge del Tribunal Suprem que l’investiga per haver ordit presumptament una trama de corrupció de cobrament de comissions a canvi d’adjudicacions d’obres públiques juntament amb José Luis Ábalos i Koldo García. L’exsecretari d’Organització del PSOE va presentar fa deu dies un recurs sol·licitant la seva posada en llibertat, però la Fiscalia Anticorrupció s’hi va oposar i ara Leopoldo Puente el manté a Soto del Real al·legant que “no han cessat les raons que legítimament van justificar” l’adopció de la mesura. Això sí, el jutge anticipa que “previsiblement no serà necessari esgotar” el termini màxim de sis mesos i que, per tant, Santos Cerdán podria quedar en llibertat abans de finals d’any. “En l’esclariment d’aquests fets es treballa àrduament i avança la investigació en les indicades direccions. Però encara no ha acabat, si més no, en els seus aspectes essencials. Per això, no ha arribat el moment encara de modificar la situació de presó provisional, comunicada i sense fiança”, argumenta. I recalca que el “resultat actual de la investigació proporciona nítidament” una sèrie de “motius més que bastants” per considerar que Santos Cerdán podria haver comès els delictes de pertinença a organització criminal, tràfic d’influències i suborn.
La Llei d’Enjudiciament Criminal estipula un màxim de sis mesos per a les presons provisionals decretades per risc de destrucció de proves, que és el motiu que esgrimeix el jutge en tot moment. Ara bé, l’instructor assenyala que és “ben conscient de l’efecte greument aflictiu que inevitablement comporta” i de la “tensió que la mateixa manté sempre amb el dret fonamental a la presumpció d’innocència”. “Es tracta d’un termini límit màxim, però això, per descomptat, no significa que una mesura cautelar tan fortament aflictiva pugui perdurar fins aleshores, si haguessin desaparegut ja les raons que van justificar la seva adopció”, esgrimeix. El límit és el 30 de desembre. Si volgués mantenir-lo empresonat, hauria de justificar-ho amb un altre motiu (per exemple, el risc de fuga).
De moment, el jutge defensa que ara és necessari que continuï a Soto del Real perquè les investigacions sobre la seva “precisa” situació patrimonial “no han acabat”, perquè les informacions complementàries rebudes després d’haver detectat “determinades faltes de sintonia entre les seves declaracions tributàries i la procedència real de determinats ingressos bancaris” han estat aportades a la causa “molt recentment” i perquè encara és necessari “aprofundir en els eventuals vincles econòmics” amb Servinabar. Per a això, és necessari fer “complexes anàlisis documentals que, en certa manera, encara podrien ocultar-se o alterar-se”. A finals de juliol, la Sala d’Apel·lació del Suprem va avalar la decisió de decretar presó provisional per a Santos Cerdán i, posteriorment, ell va presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional tornant a reclamar la seva posada en llibertat. Ara bé, la previsió és que el TC no l’accepti i hi doni carpetada.
“Una simple visita social al seu domicili”
Una de les principals queixes de la defensa de Santos Cerdán era que des que va ingressar a la presó el jutge no ha demanat que s’escorcollés el seu domicili. I ara el jutge justifica la seva estratègia: “Determinades actuacions d’investigació necessiten, perquè puguin ser eficaces, que no resultin conegudes prèviament o previsibles per a la persona investigada”, argüeix. El magistrat recorda que l’exdirigent socialista “es va demorar diversos dies a renunciar a la seva condició de diputat”, cosa que “va donar lloc objectivament a una finestra temporal durant la qual l’esmentat registre no hauria estat possible”. “Quan la mateixa part convidava implícitament a l’instructor que practiqués l’escorcoll i gairebé li suggeria que es dugués a terme abans de determinada data, la diligència hauria perdut tota la seva virtualitat, s’hauria tractat d’una simple visita social”, postil·la.
“Imputacions indefinides i mancades” i “proposicions especulatives encadenades”
Així mateix, el jutge desacredita l’argumentació de la defensa de Santos Cerdán. Li retreu que s’escudi en “afirmacions enterament apodíctiques [...] dejunes del més petit indici que permetés sustentar-les” i en “proposicions especulatives encadenades” davant dels “consistents indicis” que aporta la investigació i li recrimina que no pot “desfigurar la causa” per “convertir-la en una investigació als investigadors, a recer de meres imputacions indefinides”. I lamenta que, a partir d’una “artificiosa construcció” i “sense cap fonament identificable”, dissenya una “sort de trama o complot” que actuava moguda pel rebuig al full de ruta del PSOE i que volia “fer aparèixer” Cerdán com a “responsable d’uns fets en els quals no va tenir cap intervenció”. En formarien part Koldo García, agents de la Guàrdia Civil, la Fiscalia i el mateix instructor.
En aquest sentit, assenyala que el recurs de Santos Cerdán tampoc explica “per què considera que precisament aquesta animadversió, que presumeix ha portat als qui participarien en el complot a escollir-lo a ell com a víctima, no es va dirigir davant altres qualssevol persones que poguessin trobar-se en la mateixa línia d’actuació política i amb un equivalent, o encara major, capacitat executiva per portar-la a l’acte”. “Aquesta trama o complot no acaba de definir-se, de manera que no acaba de precisar-se a qui hauria correspost la iniciativa de l’operació i quin seria el rol que, en concret, cadascú exerceix”, afegeix.
“Una pretesa i maliciosa activitat falsament incriminatòria”
En un altre moment, el jutge desmunta els dubtes que Benet Salellas i Jacobo Teijelo, els advocats de Santos Cerdán, posaven a sobre de la taula en relació amb la validesa dels àudios que van ser la base de l’informe de la Guàrdia Civil que va portar a la seva imputació. “Fins i tot en la hipòtesi, mancada del més petit suport indiciari, que Koldo s’hagués concertat amb els agents [de la Guàrdia Civil] perquè trobessin al seu domicili la referida peça, no sembla particularment raonable que [ell] s’autoatribuís una destacada participació en els fets aparentment delictius”, apunta el magistrat. “No sembla fàcil entendre que Koldo actués animat per la suposada repulsió que li produiria l’actuació política de qui era, des de molts anys abans, el seu company de partit”, afegeix. I conclou: “Tampoc no es correspon fàcilment aquesta pretesa i maliciosa activitat falsament incriminatòria amb la circumstància que Koldo García hagi decidit no oferir cap explicació”.
Les adjudicacions d’obres públiques a Acciona són un “eloqüent denominador comú”
A parer del jutge, un dels indicis que “destaca sobre manera” sobre la suposada participació de Santos Cerdán en els fets delictius és la “troballa dels fitxers d’àudio dels que resulta [...] que en successives converses amb altres investigats, Santos Cerdán vindria a reconèixer de manera certament explícita no només el cobrament de comissions vinculades a l’adjudicació de determinades obres públiques, sinó també haver satisfet part de les mateixes a altres d’investigats, així com expressant el compromís de reclamar per a ells certes quantitats encara pendents de cobrament”.
Així mateix, subratlla que hi ha un “eloqüent denominador comú” en els processos d’adjudicació: “Totes elles van ser adjudicades a l’empresa Acciona Construcció actuant en UTE [Unió Temporal d’Empreses] amb altres de molta menor envergadura, sense que en cap dels casos l’adjudicatària presentés la millor oferta econòmica, invariablement afavorida en la licitació per criteris de valoració subjectiva”. Van ser obres de la Direcció General de Carreteres o d’ADIF a Sant Feliu de Llobregat, Sevilla, Múrcia, Logronyo i El Mayor.