Leopoldo Puente fa el pas i proposa jutjar José Luis Ábalos (exministre de Transports i exsecretari d’Organització del PSOE), Koldo García (que era el seu assessor al Ministeri) i Víctor de Aldama (el presumpte aconseguidor del cas Koldo). És la peça principal, que ha investigat els contractes irregulars de mascaretes durant la pandèmia de coronavirus per uns presumptes delictes de suborn, pertinença a organització criminal, tràfic d’influències i malversació de cabals públics. Fa un mes i mig, el magistrat va decidir dividir la causa per poder accelerar el judici de la compra de mascaretes mentre continua la instrucció relativa a les presumptes comissions per adjudicacions d’obres públiques, la peça en la qual Santos Cerdán està investigat. I així ha estat. “Hi ha indicis molt consistents que el senyor Aldama va fer lliuraments de successives quantitats de diners a José Luis Ábalos i Koldo García, a fi i efecte que s’efectuessin actes contraris als deures inherents als seus respectius càrrecs públics”, conclou l’instructor. “Igualment robustos són els indicis que aquests van rebre les retribucions econòmiques esmentades, en execució del projecte delictiu que a tots els unia, i com a contraprestació a les conductes deslleials esmentades”, afegeix.
“Les repetides entregues de diners que el senyor Aldama podria haver estat fent tenien també per objecte que facilitessin la pràctica àgil de totes les gestions que pogués convenir-li fer amb diferents departaments de l’Administració Pública, desplegant la influència del ministre, tant en benefici propi com de tercers”, assenyala. El jutge considera que “no es tracta d’un concert o acord convingut entre els tres investigats per a la comissió d’un fet delictiu concret”, sinó que va ser un “acord que tenia per objecte, amb el corresponent repartiment de papers entre els integrants de l’organització així sorgida, la futura comissió de delictes, inicialment indefinits en les seves concretes particularitats, a mesura que les oportunitats de cometre’ls es presentessin”. Leopoldo Puente considera que l’organització tenia una “innegable vocació de permanència en el temps”, atès que va estar operant durant diversos anys i projectant la seva actuació delictiva en diferents esferes o conductes il·lícites que partien d’una mateixa estructura”.
Així doncs, Aldama s’encarregava de la “localització de les empreses o particulars que estiguessin disposades a satisfer els pagaments corresponents per contractar amb l’Administració”, Koldo aprofitava la “confiança absoluta” d’Ábalos en ell per “fer les gestions ordinàries oportunes” i es reservava la “intervenció personal” del ministre “quan la seva signatura o la seva influència directa fossin indispensables”. La interlocutòria relata que, fruit de les “relacions personals” entre els tres, després de l’arribada de José Luis Ábalos al Ministeri de Transports, “aviat van veure l’oportunitat d’obtenir un benefici econòmic” i “van convenir que, aprofitant el càrrec que ostentava el senyor Ábalos, podrien afavorir la contractació amb l’Administració Pública, en totes les ocasions que hi hagués oportunitat, per empreses els interessos de les quals captaria i promouria el senyor Aldama”.
Així mateix, posa en relleu els informes de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil sobre la situació econòmica d’Ábalos i Koldo. Durant el període que Ábalos va ser ministre, Koldo García “presentava en els seus comptes bancaris un increment significatiu d’ingressos en metàl·lic” i Ábalos també va incrementar “sensiblement els ingressos que es feien en metàl·lic en els seus comptes”. A més, crida l’atenció que hi havia una “connexió molt estreta i extraordinàriament inusual” entre els patrimonis dels dos.
Una “indeguda compensació econòmica” a canvi del contracte de mascaretes
En relació amb la compra de mascaretes, el jutge relata que José Luis Ábalos “podria haver determinat l’adquisició” per part de Ports de l’Estat i Adif de les partides de mascaretes “a canvi de rebre” tant ell com Koldo una “indeguda compensació econòmica” d’Aldama, que “es beneficiava també en termes econòmics de les comissions que li reportava la realització del negoci il·lícit”. Així doncs, la interlocutòria relata que Víctor de Aldama, “aprofitant la relació personal que l’unia” amb Ábalos i Koldo, “podria haver obtingut informació prèvia i privilegiada sobre les necessitats derivades de la urgència”, cosa que “li hauria permès articular una oferta, amb l’aquiescència d’un i altre i el compromís que els contractes li serien adjudicats, per assegurar la perfecció del contracte de subministrament” per a Soluciones de Gestión.
El jutge reconeix que en la majoria dels fets “s’ha tingut en compte” el que ha declarat al llarg de la instrucció Víctor de Aldama, que “accepta de manera inequívoca que ell mateix entregava els diners, tant les quantitats periòdiques com els premis relatius a concretes contractacions” i assumeix la seva “pròpia responsabilitat en els fets i en el desenvolupament d’un acord general que li permetria defensar els seus interessos i els dels tercers que representava de manera preferent i privilegiada davant l’Administració Pública”. Com a contrapartida, Aldama “obtenia, naturalment, el corresponent i il·lícit benefici econòmic personal”. El magistrat afegeix que les “declaracions incriminatòries” d’Aldama “apareixen, en cada un dels seus aspectes essencials, indiciàriament corroborades per altres resultats de la investigació”.
El rescat d’Air Europa, les contractacions de Jessica Rodríguez i Claudia Montes i una llicència d’hidrocarburs
La interlocutòria relata tots els fets que s’inclouen en la investigació. Un d’ells és el relatiu al rescat d’Air Europa. Assenyala que Víctor de Aldama “va poder promoure la publicació d’una nota de premsa” per part de José Luis Ábalos l’agost del 2020 “mostrant-se partidari i expressant el progrés de les gestions” perquè Air Europa “obtingués el finançament públic corresponent”, un comunicat que “naturalment beneficiava Air Europa, tranquil·litzant els seus creditors en transmetre que obtindria un determinat suport financer públic”. A canvi d’això, Ábalos “podria haver obtingut el gaudi gratuït d’un xalet de vacances a Marbella per a ell mateix i per a la seva família durant diversos dies” per un valor de 8.900 euros.
D’altra banda, al·ludeix a la contractació de dues dones (que tenien una relació amb Ábalos) en empreses públiques. La primera va ser Jessica Rodríguez, que va fitxar per INECO i per TRAGSATEC sense que hagués de “superar cap mena de procés de selecció rellevant” i “sense que anés ni un sol dia als seus respectius centres de treball ni prestés activitat professional de cap mena”. La segona va ser Claudia Montes, que va ser contractada per LOGIRAIL, on va treballar del 2019 al 2022 i “sí que va anar regularment al seu lloc de treball”. A més, assenyala que, amb el “propòsit d’obtenir del ministre un tracte preferent per a ell mateix i per a les empreses els interessos de les quals promovia”, Víctor de Aldama s’hauria fet càrrec de certes despeses, com ara el lloguer de la Torre de Madrid, un pis ubicat a la Plaza de España on va viure Jessica Rodríguez entre el març del 2019 i el març del 2022 per un import mensual de 2.700 euros (i un total de més de 80.000 euros).
També apunta que Víctor de Aldama es va reunir amb Carlos Moreno, el cap de gabinet de María Jesús Montero (vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d’Hisenda i Funció Pública) per “procurar l’ajornament d’un deute tributari” d’una de les empreses d’Aldama. Finalment, Koldo García “podria haver influït també perquè es concertés una entrevista entre Claudio Rivas i Carmen Pano, interessats a obtenir una llicència d’operador d’hidrocarburs per a la mercantil Villafuel, amb Juan Ignacio Díaz, cap del gabinet de la ministra d’Indústria, Reyes Maroto”.